Visita comentada en la qual es treballarà seguint la proposta de comissariat de Nerea Ubieto qui realitza una reflexió entorn de el ‘sentir’ i el ‘estar’. Durant el recorregut per l’exposició treballarem amb sentits que habitualment releguem a un segon pla en el museu per a posar especial recalcament en els mateixos. Tacte, oido i fins i tot l’olfacte seran els nostres guies per l’exposició. Ací el sentir en els seus diferents vessants jugarà un paper fonamental i serà activat mitjançant diferents dinàmiques que ens permetran reflexionar entorn de la dicotomia individualitat-col·lectivitat.
Aquesta visita guiada ha sigut proposada per l’alumnat del Màster PERMEA a partir de l’activitat de PERMEA Obert, ‘Hackaton de Mediació’.
És obvi que en la segona dècada del segle XXI, les noves expressions de l’Art Contemporani s’estan consolidant un marc d’actuació creativa, deixant arrere un model de modernitats que durant tot el segle XX, estava associat als diferents -ismes. Tots els corrents de ruptura del segle passat van proposar un esquema diferent de percepció de la realitat i per tant de la seua representació. Però mai fins ara, la llibertat d’interacció entre la creativitat artística, la realitat i la ficció, havien sigut tan actives, i per què no, efectives. Vivim temps, en què l’actualitat hiperconnectada nodreix de forma immediata la creació artística, donant com a resultat noves tipologies d’obres com les que componen esta exposició, obres que van des de la representació artística d’un insider interestel·lar en la soledat de paratges deshabitats espacials, fins a elements de teriomorfisme, ciberpunk i post-pop. Realitzades sota una utòpica realitat paral·lela i inquietant, plasmada per propostes estètiques creatives que componen esta exposició creada sota tres mans que dibuixen una alternativa ficció real.
Descriure amb música una imatge, o viceversa, ha sigut una aspiració eterna dels artistes i creadors de totes les èpoques. Hi ha innumerables exemples en la història de la música, la pintura o la literatura que ens ho confirmen, des de la metàfora sonora de l’Ascensió als cels, la descripció sonora de la violència de les tempestes i tempestats, al poema simfònic que narra una història només amb música.
El concert de Finnmark planteja aquest encontre entre les arts partint de l’obra pictòrica d’Anna-Eva Bergman: un món expressivament abstracte que ens vincula als espais suggerits als seus quadres, un viatge que transita des dels àrids i malenconiosos paisatges noruecs fins a la diàfana llum de la Mediterrània. La “llum del nord”, els paisatges, la mar, els deserts gèlids… La cerca d’una bellesa sense atributs ni adornaments a través dels sons: la melodia serena, els confins del món i de l’Home, un viatge des de l’exterior a l’interior a través de la imatge feta música.
Finnmark naix com a projecte del compositor Joan Cerveró, la proposta musical del qual entaula una relació directa amb la seua època a través de l’ús de tècniques i processos de composició actuals que, en canvi, no obliden la tradició i la memòria sonora, especialment mitjançant la melodia i l’harmonia. De formació variable, els seus components s’adscriuen al projecte sempre amb l’exigència i rigor necessaris per a cada proposta, sent tots ells músics professionals reconeguts i solistes del Grup Instrumental de València, ensemble amb la qual han adquirit una llarga i dilatada experiència a través de més de 500 concerts en Espanya i diferents països on han rebut diferents guardons i reconeixements. Finnmark és un projecte de composició i interpretació especialment creat per a l’exposició d’Anna-Eva Bergman en el Centre d’Art Bombas Gens.
La fotografia científica no és una especialitat, sinó un conjunt de tècniques fotogràfiques complexes que comprenen més de 30 branques, 20 de les quals les presentem ací de la mà de Luis Monje.
La fotografia científica és una eina fonamental per a l’avanç de la ciència, la indústria i l’educació. La ciència, en quasi totes les seues branques, avança fent observacions visuals.
La fotografia científica té una funció doble: d’una banda, il·lustrar i fixar estes observacions, i de l’altra, registrar nombrosos fenòmens que resulten invisibles a la nostra vista, siga perquè tenen dimensions reduïdes (microscòpia) o una llum feble (astrofotografia de cel profund) o una rapidesa o lentitud extremes (fotografia d’alta velocitat i filmació a intervals o time lapse) o pel fet que la nostra vista és cega a un tipus de radiació determinat (Rx, UV, IR, termografia…).
La fotografia científica no és una especialitat, sinó un conjunt de tècniques fotogràfiques complexes que comprenen més de 30 branques, 20 de les quals les presentem ací de la mà de Luis Monje, un dels pocs fotògrafs científics del món que han dedicat la major part de la seua vida a estudiar-les, practicar-les i difondre-les.
La lluna, la pruna és un recull de poemes i cançons, un espectacle molt visual, a base de formes senzilles i colors que belluguen. Una posada en escena original, on els elements configuren un univers peculiar.
L’espectacle il·lustra amb imatges, música i petites dramatitzacions; cançons i poemes que formen part del incipient bagatge cultural dels més petits. Cada un dels poemes i cançons es presenta com una petita història dramatitzada.
La lluna, la pruna, juga amb elements coneguts dels nens i nenes: melodies, ritmes, cadències que identifiquen sense dificultat; això desperta el seu interès i alhora els facilita la comprensió.
Projecció de la pel·lícula: “Lladre de bicicletes” de Vittorio de Sica. Presenta Yuri Aguilar, Gerent a Aguilar Cinematografia. En finalitzar tindrà lloc un col·loqui a càrrec de Maite Orduña.
Projectada en 35 mm.
El dijous 24 de gener, a les 19 h, tindrà lloc en el Museu d’Història de València la presentació del catàleg de l’exposició temporal “L’Argila de la Mitja Lluna. La ceràmica islàmica a la ciutat de València. 35 anys d’arqueologia urbana”.
L’acte comptarà amb la presència de la Regidora de Patrimoni i Recursos Culturals, Gloria Tello, el comissari de la mostra, José Vicente Lerma Alegría, i l’editora del catàleg, Pau Armengol Machí.
En el Viaje de las Palabras solcarem les pàgines dels llibres en cerca d’aquelles figures reconegudes al llarg del temps i d’aquelles que no ho són tant, prestant especial atenció al paper de la dona en la història de la literatura. Han tingut el reconeixement que es mereixen? Com se les ha tractat en la literatura i en la vida? Un recorregut per la història de la literatura universal posant en relleu el paper que ha tingut la dona.
Fitxa tècnica:
Director: Pep Sanchis i Carles Sanchis
Actors: Irene González, Rocío Chico, Jaime Francés i Carles sanchis
Escenografia: La Trinxera
Tècnic: Lucas aguilar
Vestuari: Mª Ángeles Camacho
Disseny Gràfic: Carles Sanchis
Text: Rocío Chico i Carles Sanchis
Media Vaca compleix 20 anys. El dia 18 de desembre de 1998, exactament, es van presentar els tres primers títols en una llibreria-galeria de València, ja desapareguda. Abans que tots, llibres i lectors, desapareguem (duraran més els llibres), la celebració de l’aniversari sembla una bona oportunitat per a provocar la trobada entre lectors i autors i donar a conéixer un catàleg que, malgrat el temps transcorregut i el prestigi guanyat per l’editorial, encara és molt desconegut.
Aqueix catàleg es compon en l’actualitat de 65 títols dividits en sis col·leccions: Llibres per a xiquets, Últimes lectures, Grans i xicotets, La meua bella ciutat i El mapa del meu cos. Són sempre llibres molt il·lustrats, dirigits als xiquets de totes les edats i també als no-xiquets. L’afany dels editors és contribuir a formar una biblioteca en la qual es puguen trobar assumptes molt variats que interessen a persones de diferents edats o a la mateixa persona en edats diferents.
Media Vaca només publica tres llibres a l’any, seleccionats amb especial cura, i dedica a cadascun dels seus projectes el temps necessari, perquè no es tracta de fer molts llibres, sinó de fer-los bé i que isquen bons. D’ací el seu compromís amb el compliment amb unes bones pràctiques editorials que li han merescut, aquest mateix any, el Premi Nacional a la Millor Labor Editorial Cultural, distinció honorífica atorgada pel Ministeri de Cultura i Esport.
L’exposició “Fique: història i futur d’una fibra vegetal” s’inaugura el dijous 24 de gener a les 17 h en el Museu de Ciències Naturals de València, situat als Jardins del Real (Vivers). En l’acte participen Gloria Tello (Regidora de Patrimoni i Recursos Culturals), Neus Fàbregas (Regidora de Cooperació al Desenvolupament i Migració), Margarita Belinchón (Directora del Museu de Ciències Naturals de València) i Consuelo Vidal (Directora de Projectes de la ONGd Atelier). L’acte inclou una visita guiada a l’exposició.
Una vintena de peces i panells informatius, entre imatges, documents històrics, tèxtils, artesania i maquinària componen aquesta exposició.
La Societat Musical La Unió de Tres Forques ha organitzat un concert de música de cambra. Tindrà lloc el pròxim dissabte 26 de gener a les 19:30 hores. Es tracta d’un concert molt variat en el qual s’interpretaran obres de Bach, Debussy i Schubert, entre altres, a càrrec de Simona Zaksaité (piano), Guillermo Pérez (violoncel), Dámaris Moreno (piano) i Belén Roig (soprano).
El concert tindrà lloc a l’auditori de la societat (C/ Músico Ayllón S/N, junt al CEIP Sector Aéreo). L’entrada és lliure.
Una nova edició del programa especial per a xiquets Menut Palau arriba per a 2019. En aquesta ocasió recull 8 projectes, que s’oferiran a les sales Iturbi i Rodrigo del Palau, tots ells a un preu general de 6 euros.
