L’exposició ‘Jesús Madriñán. Mil nits i una nit’ presenta tres sèries fotogràfiques realitzades entre 2011 i 2016 que exploren la construcció de la identitat juvenil contemporània. En les seues imatges, Madriñán retrata joves desconeguts en un ambient distés i social, fruit de les seues incursions nocturnes amb una càmera analògica de gran format al muscle.
‘Good night London’, el projecte inicial de l’artista en un Londres urbà i cosmopolita, es contraposa a la naturalesa rural i emocionalment més pròxima de la seua Galícia natal en ‘Boas noites’. Les recents incursions italianes de ‘Dopo Roma’ suposen un pas més en l’exploració tècnica, cultural i generacional que Madriñán s’ha proposat dur a terme.
Aquesta és la primera vegada que les tres sèries es mostren juntes, subratllant la coherència de la trajectòria de l’artista, així com les diferències i les semblances entre aquestes. Com si es tractara de tres volums d’una mateixa obra, cada fotografia pot entendre’s com un capítol autònom, unit a tots els altres en l’acabat i en la temàtica. L’exposició s’inspira en l’estructura de relats encadenats de ‘Les mil i una nits’ per a proposar un fil narratiu entre les tres sèries, connectant la joventut de Londres, Galícia i Roma i concloent amb l’arribada de l’alba.
La MICE és una mostra de cinema educatiu d’àmbit internacional per a xiquetes, xiquets, joves, professorat i públic en general, amb pel·lícules realitzades per alumnes dins d’entorns d’aprenentatge. Naix per la preocupació sobre l’educació en un moment en que l’obtenció del coneixement es realitza mitjançant experiències intervingudes i dirigides amb una innegable influència dels mitjans de comunicació i les tecnologies.
MICE va ser creada a València l’any 2013 per l’Associació Cultural Jordi el Mussol. Comença gràcies a un mestre de primària cinèfil, Josep Arbiol, amb experiència en el camp de l’educomunicació i presència en festivals internacionals, i s’ha anat alçant com un referent de l’educomunicació dins i sobretot fora d’Espanya, sent que és l’únic amb les seves característiques: un festival de cinema itinerant per tota la Comunitat Valenciana.
EVREKA representa la trobada i la consecució entre dos universos creatius en teoria antagònics, l’estudi i l’espai públic, ecosistemes artístics on es desenvolupa actualment la creació de l’obra de PichiAvo; i com es trasllada aquesta manera d’entendre i plasmar l’art a dues ubicacions diferents i compatibles: la sala i el carrer.
És la culminació d’obres que conversen amb l’entorn arquitectònic i el públic, amb la selecció per a aquesta exposició d’un llenguatge plàstic que conté elements de la cultura i de l’art clàssic enllaçats amb elements propis de les noves expressions de l’art contemporani com són el grafiti i l’street art.
Amb EVREKA, PichiAvo busca potenciar la trobada entre obra, espai i públic creant un nou escenari estètic amb un motiu més elevat: unir l’espai expositiu interior i l’exterior.
És EVREKA! Una immersió sensorial i espacial en el seu univers creatiu a través de la seua obra.
Projecte d’Elisa Matallín a l’IES Guillem d’Alcalà realitzat durant la convocatòria ‘Resistencies artístiques. Producció artística en entorns educatius’
Instal·lació del procés i resultat experimentats durant la residència de producció artística en entorns educatius a l’IES Guillem d’Alcalà.
Durant els mesos d’octubre a desembre, ‘Fora d’escena’ va possibilitar a l’alumnat viure l’experiència de la creació artística a través de la performance com a vehicle d’expressió actiu. Els participants van representar reflexions a partir dels seus interessos, a través de metàfores amb el cos i amb ajuda d’objectes que van accionar en l’institut.
Enguany al Carnestoltes ens anirem a l’Amazònia colombiana per a descobrir-hi la comunitat indígena katmensá. Per a aquest poble les màscares són peces màgiques que els permeten tindre visions del futur i representar l’energia de la naturalesa.
A més, són utilitzades en el seu Carnestoltes del Perdó particular. Si vols conéixer un poc més d’aquestes tradicions, apunta’t al taller! Et convertiràs en un artesà i podràs crear la teua màscara d’inspiració amazònica entre una explosió de colors i de figures geomètriques.
En nombroses obres d’art al llarg dels segles, s’han representat escenes de la mitologia grecoromana. No obstant això, en l’actualitat, molts dels visitants dels museus desconeixen aqueixos mites, per la qual cosa difícilment poden gaudir amb la plenitud del seu significat. El Museu Nacional de Ceràmica i Arts Sumptuàries “González Martí” compta en els seus salons amb diverses d’aquestes obres, realitzades en diferents suports. Relatarem algunes d’aqueixes històries que tenen com a eix la passió amorosa.
Conferència de Isabel Barceló
La companyia de teatre Les Libélulas presenta l’estrena de ‘Margarida’. La Sala Off de València acollirà els dies 16, 17, 23 i 24 de febrer aquesta obra que té com a protagonista a Margarida Borràs, una dona trans que va ser executada a la València medieval. Interpretada per Paula Santana i Andrés Espí, l’obra va ser estrenada en versió breu en el passat Festival Russafa Escènica 2018.
‘Margarida’ és la segona producció de les Libélulas, companyia formada per Rubén Rodríguez Lucas i Paula Santana. ‘Margarida’ és un text del mateix Rubén Rodríguez Lucas que en aquesta ocasió compta amb el director Pablo Sanchis, que dota a l’obra d’un ambient oníric carregat de símbols, amb una proposta escènica molt plàstica.
“Amb Margarida establisc un diàleg entre passat i present. Com a text té una estructura molt contemporània però amb moltes picades d’ullet al teatre medieval. Hi ha una gran documentació sobre la València de 1460 i sobre Margarida Borràs, però és una recreació lliure de la seua vida, perquè sobre ella se sap poc”, comenta Rubén Rodríguez Lucas. “També em vaig documentar molt per al personatge de Miguel, un jove dels nostres dies que pateix bullyng des de xicotet i que aporta realitat i proximitat a l’espectador”.
Les Libèl·lules mostra per tant el lloc dels quals més pateixen, dels indefensos, però buscant la poesia, la bellesa i l’esperança, ajudant-se de la paraula i tendint la mà a altres disciplines per a potenciar les seues propostes.
El dia 18 de febrer inauguració amb els directors i guionistes dels films I’m burning (2018, 53 minuts), d’Andreu Signes, i Freak freak show. Història d’una falla (2009, 63 minuts, de Pascual Ibáñez i Cristian Font (Producciones La Hormiga).
A partir del 19 de febrer, les dues pel·lícules es projectaran cada dia entre les 18 h i 20 h, al recinte de l’Exposició del Ninot, al costat de la zona de la botiga.
El dia 20 de febrer, a les 19 h., Virginia Luque Gallegos presentarà el seu llibre “El legado de Al-Ándalus. La herencia andalusí y morisca en el Magreb”, una obra en la qual relata les aportacions i influències de la cultura musulmana hispana al Magrib, tot un llegat que ha influït en l’arquitectura, l’urbanisme, les tradicions artesanals, les manifestacions artístiques, la llengua, la gastronomia, la música, … obres i pensament que continuen evolucionant.
Virginia Luque Gallegos, és Màster en arquitectura i patrimoni històric, historiadora i investigadora sobre al-Àndalus i les seues connexions amb el món àrab. És membre de la xarxa d’experts en patrimoni cultural. Gestora cultural, comissària d’exposicions i autora de més d’una desena de publicacions sobre estes temàtiques, a més d’escriure en alguns mitjans espanyols de premsa digital.
LLOC: A la cafeteria.
Amb motiu de la publicació del monogràfic de la revista: Mètode“Interconnectats. Màquines i humans davant del segle 10101”.
Amb Carme Torras, Institut de Robòtica i Informàtica Industrial (CSIC-UPC), Barcelona, i Ramon López de Mantaras, Institut d’Investigació en Intel·ligència Artificial (CSIC), Bellaterra.
Modera Reis Juan, periodista.
Un cicle de cinema i debat per a reflexionar sobre la imatge de la dona en les societats del segle XXI i l’emergència d’un nou horitzó de possibilitats per a la seua transformació.
Aquesta segona edició del cicle de cinema i debat Big bang Dones vol depassar l’àmbit de la —sempre necessària— reflexió teòrica per a endinsar-se en l’observació i anàlisi de diferents maneres de posar en pràctica el patrimoni feminista. Tant en el camp de l’ordenació urbanística, com en el de l’economia, la cultura o la política, les dones estan plantejant una manera diferent de conviure i relacionar-se, repensant la realitat per a crear una societat més igualitària, justa i sostenible. «Feminismes en la praxi» vol donar a conéixer la pràctica del feminisme en algunes de les principals àrees de la vida col·lectiva, encara dominada per un sistema heteropatriarcal, declaradament capitalista i rígidament vertical.
Toril (2016) de Laurent Teyssier . VOSE. 84 min.
En el sud de França, Philippe viu entre dos mons. El seu trànsit de cànnabis i l’explotació agrícola familiar. El dia en què el seu pare, sobreendeutat, intenta acabar amb la seua vida, Philippe decideix salvar les seues últimes terres. Per a aconseguir-ho, necessita trobar ràpidament molts diners. Philippe s’associa llavors amb un important traficant de la zona per a establir una extensa xarxa de narcotràfic en el cor del mercat rural. Xarxa de la qual li costarà per a eixir…
MÉS INFORMACIÓ en el web del Instituto Francés1
