Archives: Actividades

La història de la dona dins del període de la república espanyola, suposa una nova visualització d’ella, dels seus assoliments i avançaments socials. La seua imatge va lligada a una nova modernitat tant estètica com social, i és que en poques ocasions la indumentària ha significat tants valors: Llibertat, independència, progrés, educació i el despertar d’un moviment com el feminisme.

A partir del poemari de Miguel Hernández, ple de referències florals, mediterrànies, terrestres i lluminoses, Francis Montesinos homenatja el poeta amb una col·lecció de moda vibrant, opulenta i hedonista com un parterre de roses.

És el punt de partida per a revisar la moda de les dones en el període de la República; la seua imatge es veurà alliberada i actuarà com un espill mimètic en nous espais conquistats per al treball, l’educació, la sanitat o l’oci.
Tot això amb un denominador comú fins que esclate la guerra: l’alegria.
Una sèrie de fotografies originals de l’època representen aquests moments en diferents contextos: el carrer, el camp, l’escola, la fira, la ciutat, fins als anuncis es resolen amb models de fons tricolor per a vendre pesticides amb un somriure.

Són moments de modernitat i felicitat, poques vegades la indumentària ha significat tants valors: llibertat, independència, progrés, educació i el despertar d’un moviment com el feminisme.

Els fons fotogràfics pertanyen als arxius de Rafael Solaz i Porfirio Plaza. A ells cal afegir una sèrie d’imatges “montesinianas” realitzades pel fotògraf Eduardo Peris.

L’any 1935 el fotògraf Pierre Verger (París 1902 – Salvador de Badia 1996) va recórrer amb bicicleta la costa mediterrània des de Portbou, en la frontera francesa, fins a Cadis. En el transcurs del seu recorregut va visitar ciutats com Barcelona, Vila-real, València, Alacant, Elx, Lorca, Granada, Almeria, Úbeda, Còrdova, Sevilla, Màlaga, Arcos de la Frontera i Ronda. Els seus arxius també revelen que va passar per Madrid al final del seu viatge, possiblement mentre tornava a França.

Verger va retratar espontàniament els passejants que trobava pel camí, els paisatges, els carrers de les ciutats i les activitats quotidianes dels seus habitants, els edificis, etc. En les seues fotografies reconeixem, entre altres llocs, el Raval de Barcelona, l’antiga església de Sant Pasqual de Vila-real, les coves de Paterna, el port de València, l’ajuntament d’Alacant, el Palmerar d’Elx, l’església de Sant Joan de Lorca, l’Alhambra de Granada, la Real Fábrica de Tabacos de Sevilla i la Gran Via de Madrid. També va fer fotografies relacionades amb el folklore i la tradició. Aquestes escenes van cridar especialment l’atenció de qui, estant destinat a ser un home de negocis com son pare, es va rebel·lar i va decidir dedicar la seua vida a explorar el món amb una càmera Rolleiflex.

Pierre Verger va publicar les seues fotografies en llibres i revistes com Paris Match, Paris-Soir, Vu, Regards, Le Petit Journal, Daily Mirror i Life. Va treballar des del 1934 per a l’agència Alliance Photo, fundada oficialment aquell mateix any per Maria Eisner, René Zuber i Pierre Boucher. Aquesta agència va reunir fotògrafs de la talla d’Henri Cartier-Bresson, Robert Capa, Gerda Taro, Denise Bellon o Chim (David Seymour), abans que aquests formaren, el 1947, l’agència Magnum. Amb elles i ells va compartir espai en algunes de les revistes que es van publicar sobre la Guerra Civil (1936-1939).

Exposició retrospectiva de l’obra de Lluis Dubón, un pintor i artista estretament vinculat amb la segona República espanyola que va patir l’ostracisme del règim franquista.

El MuVIM posa en valor per primera vegada la trajectòria artística del pintor i dissenyador gràfic valencià Lluís Dubón Portolés (1892-1953) amb l’exposició “DVBÓN Un Artista Republicà (1909-1952)”. Artista que va participar primordialment en la primera línia del disseny gràfic valencià des de l’Exposició Regional de 1909 i la memòria del qual va ser condemnada a l’oblit, de la mateixa manera que la de molts altres artistes pel seu compromís i defensa de la II República.

Esta exposició antològica es divideix en tres grans blocs. El primer, situat en el Foyer, és un homenatge als artistes Lluis Dubón i Vicente Beltrán, que a més de mantindre una estreta amistat, van compartir la labor artística de completar la decoració al·legòrica republicana del Saló de Sessions del Ajuntament de València a iniciativa de l’alcalde Vicent Alfaro.

El segon espai, situat a la Sala Alfons Roig, presenta la trajectòria pictòrica de Lluis Dubón des dels seus inicis fins a 1952, en la qual es podran apreciar diverses tècniques, incloent oli sobre tela, esbossos, etc., així com temàtiques, retrat, paisatge, natura morta… a més de fotografies i utensilis de l’artista.

I finalment, la Sala Alta, està dedicada exclusivament al disseny gràfic de Lluis Dubón, en la qual s’exposarà obra des de 1916 fins a 1951.
Així doncs, amb aquesta exposició, el MuVIM recupera la memòria d’un artista valencià nascut a la fi del s.XIX i l’obra del qual, encara que reconeguda per molts, no s’havia posat adequadament en valor.

Bombas Gens Centre d’Art inaugura una nova exposició, dedicada a l’obra de Nicolás Ortigosa en l’última dècada: Nicolás Ortigosa. Obres 2002-2018.

18.30 h Conferència “De portes endins”, a càrrec d’Ángel Calvo Ulloa i Nicolás Ortigosa

20.00 h Inauguració de l’exposició (naus 3 i 4) i cervesa al jardí.

Nicolás Ortigosa (Logronyo, 1983) presenta a Bombas Gens Centre d’Art un recull d’obres realitzades entre 2002 i 2018, mostrant així setze anys de la seua trajectòria artística.

Este projecte parteix de la sèrie pertanyent a la Col·lecció Per Amor a l’Art Divina comèdia (2005-2014), una interpretació de l’obra de Dante Alighieri, dividida també en tres parts: Infern, Purgatori i Paradís. La sèrie es compon de 89 dibuixos i gravats de diferents tècniques que plasmen la recapitulació d’imatges mentals suggerides a Ortigosa arran de la lectura de l’obra clàssica. Els formats i suports variats guarden relació amb les anotacions realitzades de manera urgent i impulsiva sobre qualsevol suport que l’artista tingués a mà, de manera que els dibuixos suggerits per cadascuna de les escenes cobren en conjunt un caràcter més líric que il·lustratiu. Així, tot i que aparentment remeten a una solució figurativa, esta manera en que la sèrie va anar prenent forma, situa la pràctica artística d’Ortigosa en una tradició del dibuix vinculada més a un llenguatge abstracte.
L’exposició inclou altres treballs representatius de l’artista, com una mostra dels seus dibuixos i gravats més actuals. Estos treballs, de molt diverses mides i realitzats entre 2015 i 2018, permeten observar com el dibuix d’Ortigosa “torna -en paraules d’Ángel Calvo Ulloa, autor d’un assaig per al catàleg d’esta exposició– un gest de postguerra, proper a l’obsessiva manera de traçar les línies d’Hans Hartung, o la capacitat de tocar fons com ho va fer Zoran Music a mostrar-nos que l’Aquelarre de Goya també podia ser Dachau”. Es presenta també, per primera vegada, una selecció de la sèrie Quadres tapats ( 2002-2018). L’artista va prendre la decisió de cobrir amb oli negre tota la seua producció sobre llenç –d’ací el nom de la sèrie– realitzada des de 2002: un total de 115 treballs que l’artista ha convertit així en una sola obra, transformant-la en un interessant joc d’allò ocult i allò revelat, en obligar l’espectador a intuir els traços de la pintura anterior baix la nova superfície.

L’exposició, comissariada per Nuria Enguita i Vicent Todolí, s’acompanya d’un catàleg que inclou textos d’Ángel Calvo Ulloa i Julio Hontana.