Equilibri, força i resistència són els títols que estructuren esta obra en tres parts triats entre les qualitats bàsiques que ha de tindre una artista de circ. La societat capitalista en un context heteronormatiu i patriarcal, pel simple fet de ser dona, ens avalua de la mateixa manera obligant-nos a ser esportistes d’alt nivell, corredores de fons de les nostres pròpies vides.
“Yo, púb(L)ica” és un extracte exemplificant de la vida teatralitzada i poetitzada que pretén des d’un prisma feminista analitzar la realitat d’una forma crítica, transformadora i de denúncia social.
Encontre d’escoles de Música per a mostrar què es fa en cada Societat Musical.
Programació:
Presentació de les escoles
Cercavila amb alumnes de totes les escoles
Activitat lúdiques y tallers
Actuacions grupals d’educans
Seients incòmodes. Llum incòmoda. Audició incòmoda. Ballarines boniques, primes, simpàtiques i amb bona presència passen a la sala B per a ser jutjades per la seua capacitat i el seu art, sota uns criteris subjectius i amb uns requisits estandarditzats.
Una d’elles està molt irascible. Pot ser que tinga la menstruació. Pot ser que siga per la precarietat de la seua vida com a ballarina. O pot ser que ignore que no és un botó, és un iceberg.
Visites guiades a la Casa Museu Blasco Ibáñez amb el títol: Blasco Ibáñez: una vida, una infinitat de vivències (Reserves: 962082586).
La casa-museu Blasco Ibáñez s’unix a la celebració del Dia Internacional dels Museus 2019, que té com a lema: “Els museus com a eixos culturals: el futur de la tradició”, programant una sèrie d’activitats.
El dissabte 18 de maig i el diumenge 19 de maig, en la Casa-Museu Blasco Ibáñez, es duran a terme passes gratuïts de visites guiades per part de personal tècnic del centre.Tant el dissabte com el diumenge es realitzaran dos passes, el primer a les 11.30 h. i el segon a les 12.30 hores. És necessari reservar prèviament en el telèfon 962082586, ja que l’aforament és limitat.
Les visites guiades partiran d’una visió diferent de l’exposició sobre la vida i obra del novel·lista, prenent com a eix les anècdotes i vivències experimentades per Blasco Ibáñez que han quedat plasmades en els seus propis textos així com en la multitud de biografies escrites sobre ell, que ens permeten viatjar en el temps de manera que perdure en el futur el coneixement de la tradició.
Així el museu es convertix en eix cultural fonamental en la conservació i difusió del llegat dels nostres antecessors garantint la seua pervivència en el temps.
La companyia Dalias Army ix a escena amb números coreogràfics sensuals, comercials i forts, pujades en stilettos, la qual cosa fa que siga un espectacle impactant, diferent i nou sota la direcció de Verónica Mejía.
“Colores” és el primer espectacle a Espanya de dansa urbana en heels, portat al públic d’una forma subtil, sensual i professional on ens convida a despullar-nos de tots aquells colors que formen la nostra vida…
El negre i la nostra foscor, el blau i la calma, el roig i la passió… Així una paleta de diferents colors que formen la vida d’una persona… El xou és una forma de ser lliure i adonar-nos que tots estem “pintats” dels mateixos colors.
Cicle de peces curtes de dansa on podràs endinsar-te en l’atmosfera de diversos artistes professionals. Ens oferiran peces grupals, sols o duos, amb l’objectiu de fer-nos sentir, pensar i descobrir diferents formes de crear i veure la vida a través de l’art.
Escrita en 1926 per Federico García Lorca, Mariana Pineda ens trasllada al segle XIX espanyol, al regnat de Ferran VII, a un context de tensió constant entre monàrquics i liberals.
Mariana, una dona el suport de la qual i col·laboració amb el moviment liberal marcaran el seu esdevenir, serà descoberta en una d’aqueixes col·laboracions, conduïda a presó i sentenciada a mort.
Un amor que no torna, el xantatge del seu botxí per deslliurar-la de la mort a canvi del seu amor, la fermesa de Mariana davant el jutge, la seua feblesa en moments de soledat… Portada a cadafal en la història real, Mariana es va convertir després de la seua mort en heroïna i defensora de la llibertat, encara més quan Lorca decidira contar la seua història impregnada de tot el seu univers lorquià.
En xinès, el terme 心 (Xīn) significa cor, però també pot significar ment. Aquesta dualitat reflecteix una manera de pensar molt diferent de l’occidental en la qual no es confronta sistemàticament el racional amb l’emocional, sinó que es consideren dues cares de la mateixa moneda.
Xīn és una comèdia transromàntica, una aparent intriga sobre traducció i negocis que esdevé, a colp d’embolics, en una reflexió contemporània sobre els rols sexuals i l’afectivitat. La confrontació de les diferents visions del món de Fidel i Bàrbara, els seus dos protagonistes, dóna lloc a un delirant joc d’espills en el qual les seues pors i desitjos, les seues fòbies i les seues filies, s’entrecreuen en forma de desafiaments i dilemes fins a formar un nus ja, tal vegada, indestructible.
Aula Vocal 5 naix com a associació cultural el 17 de febrer de 2017 a partir d’un grup d’amics que des de 2014 es reunien assíduament per a practicar la polifonia. La primera actuació com a grup vocal va ser en febrer de 2015.
La seua vocació és construir un repertori clàssic que han pogut interpretar en distintes parròquies de la ciutat de València, amb i sense acompanyament instrumental.
Estes veus també s’han sentit a la seu social de la Unió Musical l’Horta de Sant Marcel·lí i han col·laborat amb la Banda de la Agrupació Artístic Musical de Tavernes Blanques. Els seus últims concerts han sigut el de Nadal a la Parròquia del “Sagrado Corazón de Jesús” en la plaça de Patraix de València i el 24 de febrer de 2019 a l’esglèsia de Santa Maria Magdalena de l’Olleria.
Carles Hernández Coscollà és el seu director des dels seus orígens en 2014. Té estudis de percussió en l’ESMuC, l’Escola Superior de Música de Catalunya i en la Hoschule Für Musik Freiburg. La seua gran vocació és comprendre els fonaments de l’aprenentatge, la qual cosa es traduix en una qualitat en els seus mètodes de preparació i ensenyament que gaudixen, en cadascú dels assaigs, les dones i homes que integren esta formació coral, Aula Vocal 5.
Impartit per Mario Torrecillas, de PDA Films, el taller d’animació “Yo me jubilé, ye ye!” està dirigit a persones majors. Forma part de “Animació, consciència, mediació”, projecte de Susana García i Samuel Sebastián, que van guanyar un dels Premis de Cultura Inclusiva promoguts per Las Naves.
En el taller participa l’associació Hogares Compartidos i altres societats de majors, així com un grup de rock format per jubilats, Los Peyfer.
Presentació als assistents del taller i de la banda de rock Los Peyfer, formada per jubilats del Cabanyal, que interpretarà diversos temes. Aquest serà un dels elements que dinamitzarà la proposta d’animació. La música, els instruments de l’orquestra i altres mobiliaris, al costat de les pròpies persones participants, juntament amb altres recursos d’animació com l’acolorit de cel·luloide, seran part de la proposta. El treball amb les persones assistents es farà des de les seues inquietuds i necessitats, des del record del cinema i el seu “ací i ara”.
També es farà una filmació i presa de fotos del procés de treball com a documentació.
Els vilans en els còmics ocupen un paper tan important com els superherois. Però, d’on venen? Què busquen? En “Una de Villanos” descobrirem les seues històries i què els va portar a convertir-se en supervilans. Podria passar-li a qualsevol? Seran tan malvats com pinten?
El taller ‘Valentia, el arte de crear una micronación’ és una activitat organitzada per Äther Studio (Audrey Lingstuyl i Michael Urrea), residents de mediació de la convocatòria Cultura Resident en el Centre del Carme Cultura Contemporània amb el Projecte ‘Valentia, el nacimiento de una micronación’.
La seua residència consisteix en la creació d’una micronació efímera anomenada Valentia, a través de la qual es qüestiona el fenomen usualment anomenat ‘crisi migratòria’ o ‘crisi humanitària dels refugiats’ a partir de diferents experiencies de vida, accions col·lectives i activitats dins i fora del Centre del Carme.
