«Aquesta conferència analitzarà la dimensió narrativa de les imatges, tant en la seua circulació mediàtica com en el context artístic. Alhora, veurem el caràcter igualment narratològic de moltes de les pràctiques artístiques contemporànies a partir d’alguns casos d’estudi dins la col·lecció Per Amor a l’Art. Tot açò té el seu origen en un vincle ancestral entre els actes de representar i relatar. La capacitat per donar sentit a les coses o a les imatges té una naturalesa híbrida entre la recepció visual i la construcció lingüística. En això residirà una significativa relació entre art i literatura que es potencia en les tendències més actuals. Aquestes dimensions seran considerades també com a gènesi dels relats historiogràfics més influents, així com de les estratègies de comissariat que poden reconéixer-se en les exposicions com a format habitual de recepció de les obres», Víctor del Río.
Activitat dins del marc del taller (EN) PROCÉS amb Víctor del Río. Assaig d’una exposició, que es desenvoluparà d’octubre a desembre de 2019.
Víctor Del Río és investigador i assgista, autor entre d’altres obres dels llibres: La pieza huérfana (Consonni, 2015); La querella oculta. Jeff Wall y la crítica de la neovanguardia (El Desvelo, 2012); Factografía. Vanguardia y comunicación de masas (Abada, 2010) o Fotografía objeto. La superación de la estética del documento (Ediciones Universidad de Salamanca, 2008). Col·laborador habitual de mitjans especialitzats en art i cultura visual, ha dirigit com a gestor i curador diferents projectes per a institucions museístiques i centre d’arts. Ha sigut conservador en cap del Museo Patio Herreriano de Valladolid i és professor de Teoria de l’Art en la Universidad de Salamanca, així com en el Màster en Fotografia, Art i Tècnica de la Universitat Politècnica de València.
El treball de Mette Edvardsen es situa en l’àmbit de la performance, com a coreògrafa i performer. Tot i que alguns dels seus projectes exploren altres mitjans i formats, com el vídeo, els llibres i l’escriptura, sosté l’interés en la relació que aquests mantenen amb les arts performatives com a pràctica. Establida a Brussel·les des de 1996, ha treballat durant anys com a ballarina i performer per a moltes companyies i projectes, i ha dut a terme els seus propis des de 2002.
«En els últims anys trobem un retorn al llenguatge en les pràctiques estètiques i, en la dansa i les disciplines coreogràfiques, llenguatge, text i escriptura s’han desenvolupat de diferents maneres dins les nostres formes de manifestació artística. Estic interessada en el llenguatge i l’escriptura com a part de la meua pràctica artística, en què l’escriptura és inherent al procés, afectant-lo des de dins. Si parlem de la coreografia, no estic interessada en el llenguatge, el text i l’escriptura com a ferramenta cap a un altra disciplina o forma artística (teatre, literatura), sinó com a part del meu propi camp d’actuació (dansa i coreografia). Treballe amb el llenguatge com a material. M’interessa com la realitat existeix en el llenguatge i com s’estén a l’espai real. Use el llenguatge per crear espais imaginaris i coreografies, i estic interessada en com el llenguatge parlat relaciona el cos amb l’espai.
Compartiré materials de diferents treballs que usarem com a punt de partida per pensar i fer coses en grup».
Mette Edvardsen
Amb projecció internacional, desenvolupa projectes amb altres artistes, com a col·laboradora o com a performer. En 2015, en Oslo, es presentà una retrospectiva del seu treball al teatre Black Box. Edvardsen té el suport de Norsk Kulturråd (2017 -2020), BUDA Arts Centre Kortrijk (2017 – 2020) i apap-Performing Europe 2020, un projecte cofinançat pel programa de la Unió Europea “Europa Creativa”. Actualment investiga en l’Acadèmia Nacional de les Arts d’Oslo i és artista associada en el teatre Black Box. En 2019-2021 forma part com artista del centre coreogràfic nacional de Caen (Normandia, França).
Consulta la programació de les activitats de la Gran Fira de València 2019
L’estiu ens convida sempre a traslladar la vida al carrer, on podem retrobar-nos amb veïns i amics o també acollir aquelles persones que ens visiten. No hi ha millor manera de fer-ho que amb la Gran Fira de València, una Fira que d’ací a dos anys celebrarà el seu 150 aniversari, però que es manté amb tanta força com el primer dia.
A més dels ja habituals espais dels Concerts de Vivers i els Jardins del Palau, en estos últims anys la Fira s’ha fet més gran que mai estenent-se per tots els racons de la ciutat amb eixa Correfira que recorre els barris i pobles de València. I també ha crescut amb les quatre nits que, cada cap de setmana, articulen bona part de les activitats: les Nits de Folk, que ens connecten amb les músiques tradicionals i el nostre patrimoni festiu; la Nit a la Mar, amb la seua oferta de concerts a la vora de la Mediterrània; la Gran Nit, que ompli de festa i cultura el centre històric, i la Nit de la Punxà, que preludia la Batalla de Flors, un combat pacífic que marca la fi de la Gran Fira. Tot, assaonat amb les diverses modalitats pirotècniques que componen el cicle dels Focs de la Fira.
Però la Fira també s’ha fet gran gràcies a la col·laboració entre institucions, coordinant activitats i sumant esforços a l’hora d’oferir la programació més completa a la ciutadania. Tot plegat ens permet presentar una oferta àmplia i diversa, dirigida a tot tipus de públic, que combina propostes més específiques amb altres de caràcter més general. Un programa que, un any més, convertirà la nostra ciutat en l’escenari a l’aire lliure per a un festival urbà, on la música, el teatre, la pirotècnia, el cinema o la gastronomia refrescaran les vesprades i nits de l’estiu.
Al costat dels dos ninots indultats 2019, hi haurà uns panells explicatius amb informació sobre les Falles, el Museu Faller i l’Indult del Foc, a més d’informació específica sobre els Ninots Indultat. A més, per primera vegada, es mostraran uns panells amb els projectes de les falles municipals de 2020.
Taller de lectura teatralitzada del text proposat amb exercicis prèvies de veu i expressió.
Taller multidisciplinari de creixement interior per a dones partint de la lectura i la posterior integració dels continguts amb la meditació, exercicis corporals i dansa.
L’obra d’Isidro López-Aparicio, íntimament lligada al compromís humà i a l’activisme social, part de processos integrats en el col·lectiu. La seua àmplia trajectòria com a professional de la cooperació en entorns de conflicte ha modulat la irreductible dimensió ètica de les seues propostes artístiques. Les obres que es despleguen en esta exposició no són el mer resultat de la seua acció sobre distints objectes; totes elles responen a una entrada directa en escena, implicant-se de ple en la realitat i amb el ferm agafador del respecte cap al «ecosistema humà» amb el que establix el diàleg.
Col·lecció migrant
«Col·lecció migrant» és una desfilada de moda; també és una acció artística; però, sobretot, és una invitació a pensar de manera crítica en l’auge dels discursos xenòfobs, en els dispositius repressius i en les polítiques públiques que, davant de les creixents migracions transnacionals i l’actual emergència de refugi, es queden instal·lades en l’epidermis humanitària.
Concert de la Societat Musical La Unió de Tres Forques amb la col.laboració de la Junta d’Abastos
Concert d’intercanvi entre la Colla de Tabal i Dolçaina Russafa-fa i Grup de Danses el Fardellí amb la col.laboració de la Junta d’Abastos.
La presentació del llibre “La creació de la Generalitat Valenciana”, de Benito Sanz, comptarà amb la presència de Ximo Puig ( President de la Generalitat), Joan Lerma (Expresident de la Generalitat), Rosa Peris (Diputada de les Corts Valencianes), Vicent Flor ( Director del Magnànim) i del propi autor, Benito Sanz.
CINECLUB AGRICULTURA – Projecta la pel·lícula: “Ser o no ser” de 1942 dirigida per Ernst Lubitsch.
Presentada per Sr. Yuri Aguilar, gerent a Aguilar Cinematografia.
Projectada en 35 mm. En finalitzar la pel·lícula hi haurà un col·loqui dirigit per Donya Maite Orduña.
