Política de cookies
Este lloc web utilitza cookies perquè vostè tinga la millor experiència d'usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment per a l'acceptació de les esmentades cookies i l'acceptació de la nostra política de cookies, punxe l'enllaç per a major informació.

X

Bobby McFerrin & Gimme 5

Teatro Principal

23 Festival de Jazz València

Bobby McFerrin

GIMME5. Circlesongs

Concert traslladat  al Teatre Principal. Carrer Barques núm. 15. València.

Bobby McFerrin és guanyador de deu premis Grammy, i es pujarà a l’escenari amb Gimme5: Joey Blake, Rhiannon, Judi Vinar, i David Worm. L’espectacle Circlesongs consistix a cantar peces corals basades en ritmes irresistibles, que es compondran espontàniament cada nit. Acompanyats tant per veus locals convidades, com per tot el públic, McFerrin pretén convertir una sala de concerts en un pati d’esbarjo, un centre de poble, un espai alegre. El públic pot unir-se al cercle i cantar.

Gregory Porter

Teatro Principal

23 Festival de Jazz València

Gregory Porter

Concert traslladat  al Teatre Principal. Carrer Barques núm. 15. València.

La sensació musical del moment i guanyador de diversos Grammy, Gregory Porter, presenta “Nat King Cole & Em” un homenatge molt personal al llegendari crooner que li va fer estimar la música. Dotze temes gravats amb la London Studio Orchestra, amb la banda central de Porter, que inclou les mítiques “Smile”, “L-O-V-E”, “Nature Boy” o “When Love Was King”. L’amor de Gregory per Nat va més enllà de l’admiració musical: “Quan tenia cinc o sis anys la música de Nat va omplir un buit en el meu, les seues lletres van ser lliçons de vida, paraules de saviesa i els consells paterns que necessitava”.

Amadou & Mariam And Blind Boys of Alabama

Teatro Principal

23 Festival de Jazz de València

Amadou & Mariam And Blind Boys Of Alabama

From Bamako to Birmingham

Concert traslladat al Teatre Principal. Carrer Barques núm. 15. València.

Es presenta una combinació perfecta entre les llegendes vives Blind Boys of Alabama, guanyadors de quatre premis Grammy i reconeguts per tot el món per preservar i innovar les tradicions del Gospel. I al seu costat, Amadou & Mariam, el duo de Mali que acosta el seu país a la resta del món amb sons del folklore tradicional. Este projecte, anomenat “From Bamako To Birminghan” passarà a la història del festival.

Kenny Barron Trio

Teatro Principal

23 Festival de Jazz València

Kenny Barron Trio

Concert traslladat  al Teatre Principal. Carrer Barques núm. 15. València.

Amb onze nominacions als Grammy i una carrera fulgurant des dels seus inicis al costat de Yusef Lateef, Dizzy Gillespie i Stan Getz fins a la seua consolidació com a líder dels seus propis grups, el pianista Kenny Barron és considerat com un mestre de mestres del jazz dels nostres dies: la seua llista de premis i distincions és quasi interminable i inclou el NEA Jazz Màster atorgat per la Fundació Nacional de les Arts dels Estats Units. Es presentarà al capdavant del seu trio regular, interpretant, entre altres temes, música del seu aclamat disc “The Book Of Intuition”.

Perico Sambeat’s Electric Bath Ensemble

23 Festival de Jazz València

Perico Sambeat’s Electric Bath Ensemble

Don Ellis Tribute

Concert traslladat  al Teatre El Musical TEM. Plaça del Rosari núm. 3. València.

Per motiu d’aforament, totes les entrades passen a ser no numerades.

El gran saxofonista Perico Sambeat presenta, al capdavant d’un impressionant ensemble de tretze excel·lents músics de la Comunitat Valenciana, l’obra de Don Ellis. Un dels grans genis de la trompeta, compositor i director. Amb l’eix central d’Electric Bath, l’obra mestra de Don Ellis, gira un apassionant espectacle en el qual Perico Sambeat estarà amb Voro García, Pepe Zaragoza i David Martínez (trompetes), Latino Blanco (saxo baríton i flauta), Javier Vercher (saxo tenor, clarinet baix i flauta), Toni Berenguer i Paco Soler (trombons), Alberto Palau (piano i teclats), Ales Cesarini (contrabaix), Dani Benedito (sitar), Sergio Martínez (percussió) i Miquel Asensio (bateria).

 

Melissa Aldana Quartet

23 Festival de Jazz València

Melissa Aldana Quartet

Concert traslladat  al Teatre El Musical TEM. Plaça del Rosari núm. 3. València.

Per motiu d’aforament, totes les entrades passen a ser no numerades.

En 2013 es va convertir en la primera dona instrumentista guanyadora del Concurs Thelonious Monk. També ha rebut el Premi Martin E. Segal de Jazz al Lincoln Center. Després del llançament de dos quartets per al segell Osby’s Inner Circle, es va centrar en investigar les possibilitats del trio sense acordats i va publicar “Back Home” que també llança una mirada a les seues arrels a través de les composicions de Menares i Rueckert. “Back Home”, en paraules d’Aldana “no està tan relacionat amb Xile mateix… sinó amb la primera vegada que vaig tocar el saxo tenor i vaig escoltar a Sonny Rollins”.

NES

23 Festival de Jazz València

Nes

Concert traslladat  al Teatre El Musical TEM. Plaça del Rosari núm. 3. València.

Per motiu d’aforament, totes les entrades passen a ser no numerades.

NES és la unió de tres talents: la cantant i violoncel·lista franc-algeriana Nesrine Belmokh, el violoncel·lista francés Matthieu Saglio i el percussionista valencià David Gadea. Les seues cançons en anglés, àrab i francés naveguen des del jazz al soul, la música àrab o la cançó francesa. El seu primer disc “Ahlam” (‘somni’ en àrab) ha rebut nombrosos elogis de la crítica internacional: “Un dels discos de l’any” (The Times), “Un disc amb encant immediat” (Le Monde), “Un grup de gran originalitat” (Songlines), “Ha arribat el moment de NES” (Deutschlandfunk).

Corredor Bioacústic, una instal·lació sonora de Luis López Casero

«Corredor bioacústic» és una instal·lació sonora multifocus dissenyada per al jardí de la Fundació Per Amor a l’Art que es presenta com a territori connexió entre diversos paisatges vitals. L’obra es composa d’altaveus construïts a partir de damajoanes modificades. Aquestos altaveus s’ubiquen al llarg del jardí, dibuixant una xarxa de sons que s’entrellacen. L’artista aborda la naturalesa del propi paisatge fent ús d’allò audible i inaudible. Obté dades de la planta per compondre també amb el que no se sent, produint-se un biofeedback que relaciona de manera directa la instal·lació amb el jardí. Els sons són, en la seua majoria, gravacions de camp en espais naturals, així com electrònica d’àudio digital i instruments musicals tradicionals. El viatge proposar per l’artista parteix d’una consciència espai-temporal i corporal, amb la finalitat d’habilitar un lloc de reflexió i comunicació, de connectar amb l’origen, la natura i la vida, d’escoltes múltiples empàtiques, de transitar l’afectivitat del lloc.

Luis López Casero. Saxofonista i clarinetista experimental, artista sonor i improvisador. Cursa estudis de música clàssica al Conservatori Professional de Música de Huelva i al Conservatori Professional de Sevilla Cristóbal de Morales. Format en jazz, música moderna i programació d’àudio. Ha estudiat Tècnic Superior de So, trobant en la tecnologia un mitjà per capturar i incorporar l’entorn al seu llenguatge. La seua manera de tocar parteix d’una consciència de cos present, presentant el seu instrument com a dispositiu sonor i com una extensió del cos. A més, treballa la música des d’altres llenguatges artístics com ara la dansa, el cinema, la fotografia, l’art d’acció i la instal·lació sonora, buscant expandir el concepte de música i d’allò sonor.

Inauguració de l’exposició Herències

Inauguració de l’exposició «Herències, Les alqueries de l’horta de València», una mostra dedicada al món de les alqueries de l’extraradi de València, lloc històricament destinat a l’hora i el bestiar.

Paloma Berrocal comissaria l’exposició centrada en aquestos emblemes d’un mode de vida tradicional relacionat amb l’economia agrària, que van ser més que mers habitatges arribant a constituïr, juntament amb les barraques, els edificis més emblemàtics d’un paisatge cultural centenari.

Taller familiar: obrir en 3019

De segur que heu imaginat com es vivia en altres èpoques, com eren les cases, què menjaven i a què jugaven… A través de la visita a l’exposició «Herències. Les alqueries de l’Horta de València», descobrirem objectes i troballes que ens ajudaran a recrear eixes vides passades mentre que el celler del s. XV ens permetrà passejar per una vertadera càpsula del temps.
I, heu pensat com s’imaginaran en el futur les nostres vides? Què els hi contaríeu? Què voleu convertir en record? Vos proposem construir la vostra pròpia càpsula on clavar tot allò que volem preservar per al futur i aquelles coses per les quals volem que se’ns recorde.

Taller familiar: 01110000

Quin és el procés de treball dels fotògrafs darrere de les obres de «La mirada de les coses»? En aquest taller volem conéixer-lo a través de l’experiment i ho farem mitjançant eixes imatges que guardem però que considerem rebuig.
Farem un paral·lelisme amb l’explicitació que fa Moriyama al mostrar els seus carrets, aquells que contenen les fotografies que no isqueren a la llum. Indagarem sobre la idea del procés, d’allò que no considerem i del que es queda fora de la nostra selecció, de l’error fet prova.

La nostra galeria del mòbil és testimoni d’allò que va passar de llarg i que ara ens aturem a mirar detingudament, modificant el temps de les imatges en ràfega. Proposem pinejar a superfície estàtica o líquida aquesta col·lecció d’imatges que ens parlen dels nostres temps pixelats.

La cosa de les coses, una visita de Laura Pastor

En aquesta visita guiada dissenyada per Laura Pastor partirem de les “mirades de les coses” viscudes, contades, transmeses. A partir dels conceptes que l’Escola Mono-ha investigava: la materialitat de les coses, els temps i els espais que les envolten i la nostra relació amb elles. Durante la visita hi haurà exercicis, visualitzacions i escoltes que ens permetran conéixer la reinterpretació, des del present, de les pròpies obres d’Enokura Koji, un dels membres d’aquesta Escola de les coses (Mono-ha).

«De carn, d’os, de múscul, de sang que recorre amunt i avall el nostre cos travessem les portes de fusta, de metall, d’oli que fa girar les juntes. La tela que ara és pell, la pintura que ara és superfície, totes juntes fan ara un reflex conjunt que no ens permet veure’ns sinó entrar a ser aquell animal dempeus envoltat del guix blanc de les parets de la fàbrica, hui amb altres tints.
La nostra sola es marcada pel ciment, el mateix que va patir la petjada circular d’aquella maquinària que li va donar forma.
– “Vaig cap a tu”, diu la teua mà sobre el llistó de fusta que ja no es pot moure, fixat des dels 90 sobre el llenç amb la seua ombra pictòrica, i que aquella desitja extreure.
La teua mà i el llistó.
L’Escola de les Coses, l’Escola Mono-ha.
Prenent com a inspiració aquesta Escola de les Coses (Mono-ha) vos proposem reflexionar sobre la materialitat dels cossos que ens envolten i dels que som part, dels que els envoltaven i dels que eren part. Realitzarem una aproximació des del nostre present mitjançant referències visuals, sonores, objectuals, i corporals.
Els nostres vincles són absorbits per les coses, les coses ara estan afectades i poden ser afectes. Però… On estan les coses?»
Laura Pastor