Un pintor, amb molts anys en l’ofici, porta temps sumit en una crisi creativa des que va morir la seua dona de manera imprevista.
En aquest estat recorda, des que molt joves es van conéixer, tant els esdeveniments feliços que li van tindre tenaçment enamorat d’ella durant tota la seua vida com l’aparició, a poc a poc, d’una malaltia que li va conduir a una mort inesperada als 48 anys d’edat.
Aquesta obra és el relat d’una història d’amor en camí desenfrenat cap a la mort, que ens parla de la felicitat i de la seua pèrdua, i que arriba a la intimitat de cada ésser humà, i a la seua emoció, pel camí recte i simple de la veritat.
Un amor que s’ompli de dramatisme, i potser de major plenitud, quan apareix, primer sense fer soroll i després com una brutal ruptura, la malaltia. Un colpidor retrat de ‘una senyora de roig’, tan lluminosa, ‘obre el fons gris’ de totes les circumstàncies que envolten la seua final.
La meua Blancaneu: és una personal i creativa versió del conte clàssic, inspirada en els germans Grimm i on l’envejosa madrastra intentarà per tots els mitjans, aniquilar la puresa i la bellesa que encarna Blancaneu; es tracta d’un espectacle representat amb imaginatius titelles de fusta reciclada.
La Caputxeta roja: és una reinterpretació del conte tradicional representat amb objectes; forma part dels “Contes en femení plural”, històries protagonitzades per dones, narrades i escenificades per a exemplificar temes com l’autoestima, el maltractament i l’assetjament. Aprofitant que el 25 de novembre se celebra el Dia Internacional contra la Violència de Gènere, aquesta proposta ens sembla molt adequada alhora que apta per al públic infantil.
La companyia Teatre Buffo -nascuda en 1983- porta més de 30 anys acostant propostes de teatre de titelles, amb especial èmfasi en el valor pedagògic i artístic de cada obra.
Podràs descobrir més de 100 espècies de plantes i arbres que han transformat el que abans era el pati de darrere de la fàbrica. Un espai recollit de 1.147 m2, que hereta la tradició modernista de la seua arquitectura per crear un jardí frondós i colorista. I en el qual s’inclou la peça de Cristina Iglesias, A través, expandint així l’espai expositiu del centre d’art cap a l’exterior.
«La mirada de les coses» se centra en l’època en que naix la publicació Provoke i en els fotògrafs del grup VIVO. Podem considerar que, per a molts, el Japó és el país dels fotollibres, una circumstància provocada per la influència i rellevància de les publicacions japoneses. Així, Ryuichi Kaneko ens explicarà el motiu d’esta circumstància, alhora que contextualitzarà la rellevància de les publicacions relacionades amb l’exposició.
Subete no gitā ga kowarete imasu (“totes les guitarres estan trencades”) és una intervenció sonora de 40 minuts de duració que es basa en la manipulació mitjançant software d’edició d’àudio elements d’un arxiu personal de folk i rock de les dècades dels 60 i 70 al Japó.
En ella es “recorrerà” des de la crisi d’identitat dels inicis dels 60 amb les hordes de dopplegangers de bandes americanes fins als inicis dels 70 i la corresponent reconnexió amb elements musicals tradicionals recontextualitzats, així com l’auge de noves formes d’expressió influenciades per l’escena alternativa europea, que es farien presents en l’underground de resistència a l’onada del comercialisme.
Es planteja com a objectiu no la creació d’una peça tancada sinó un procés de destil·lació del caràcter d’esta transformació musical, concentrat i abstret mitjançant ferramentes digitals completament asíncrones al moment de la seua creació i accentuat alhora per la presència en l’espai expositiu de diversos punts sonors en perpètua emissió de bucles extramusicals.
Diego Navarro és creador multidisciplinari amb focus investigatiu en les estètiques sonores i visuals del videojoc i altres experiències virtuals.
Presenten una versió lliure de “Qui té por de Virginia Wolf?”. Quan la mentida es converteix en un joc, el joc es transforma en un dogma.
Martha i George conviden a Nuna i Nick a prendre, suposadament, una copa després de la festa que ha organitzat el pare de Martha. Nuna i Nick presencien la dinàmica macabra de la parella amfitriona: violència, sexe, maltracto… El que que havia de ser una copa de compromís, es converteix en un malson on la parella convidada es transforma i entra en l’espiral atroç dels amfitrions. Confessions i secrets mai dits posen en el punt de mira el concepte de l’amor.
Ficció i realitat es confonen. Qui diu la veritat? Quan la mentida es converteix en un joc, el joc es transforma en un dogma. “Mastegar Gel” és una comèdia àcida que corroeix per dins a qualsevol. És un esglai a l’amor romàntic. És literalment una bogeria.
Un Teatre Musical que conta la història de la pastisseria de Donya Remedios.
La pastisseria de Donya Remedios cada vegada té menys clients perquè la seva dependenta Ana, només sap fer bollitos de crema. Per a fer front a aquest problema, Donya Remedios, decideix contractar a un nou ajudant capaç d’aportar noves idees i de fer els dolços que la gent demanda actualment. El problema és que, a vegades, aquestes idees de rebosteria moderna poden entrar en conflicte amb el bon fer més clàssic d’Ana.
Un viatge al passat. Karelu parla sobre l’educació en l’entorn familiar, la violència i la crisi de valors en la societat actual a través de la relació de dos germans.
KARELU ens posa en conflicte per un fet. El fill de Martin té un karelu al seu braç dret, una marca que deixa la seva roba en la pell. Una agressió. Martin rep la visita del seu germà, necessita aclarir amb ell el que va succeir, a partir d’aquí comença un viatge al passat on sorgeixen aspectes de la seva vida familiar, quan eren nens i com va ser l’educació que van rebre els seus pares.
Semblava una nit normal quan Brad i Janet, acabats de prometre, es veuen sorpresos per una tempesta i decideixen acostar-se a un misteriós castell a demanar ajuda. Allí coneixeran a una sèrie de persones molt variades que celebren un gran avanç científic: la capacitat per a tornar de la mort, el secret de la vida mateixa. Atreveix-te a veure el musical més disbauxat; posa’t els de lliga i els talons i nosaltres posem el cava i la diversió per a una nit plena de riures, confeti, cabaret, bogeria i molta, molta perversió… Tot comença amb un salt a l’esquerra!
Estem de celebració. Ha arribat l’aniversari i tot el món és benvingut a casa. Les parets càlides acullen els convidats, res mal pot passar a casa. Res dolent pot passar a l’aniversari. Som el ramat que es salva, així que bevem i ballem com si no hi hagués un demà. Ballem fins que les sabates ens facen mal, fins que oblidem qui som, quin és el nostre lloc al món. Bevem i ballem i transformem la nostra existència en una mandra festiva. Sigueu benvinguts, passeu. Felicitats.
Més de 120 personatges desfilen davant dels nostres ulls de la mà de sis músics-actors, en un fascinant i divertit viatge que narra, a través de l’humor i del relat, la història de tres generacions de la família Lehman des del seu ascens fins a la seua caiguda. Des que Henry Lehman, fill major d’un comerciant jueu de bestiar ix de Baviera en 1844 i arriba a USA a la recerca del somni americà i una vida millor, fins a la caiguda de Lehman Brothers, un dels majors bancs d’inversió en 2008, que va desencadenar la pitjor crisi financera en el món de la qual encara patim les conseqüències.
Qualificada pel Chicago Sun com a obra mestra, és la peça culminant del treball de Gustavo Ramírez al capdavant de Lluna Negra, a Chicago. Estrenada per aquesta formació en 2012, és actualment una peça de referència que altres companyies com a Ballet Hispánico (NY) o Ballet Met (Columbus) inclouen en el seu repertori.
CARMEN.maquia és una versió contemporània del clàssic de Merimée que manté l’argument original i va comptar amb la col·laboració de David Delfín en el disseny de vestuari.
