Russian Classical Ballet, la prestigiosa companyia de Moscou, dirigida per la famosa ballarina Evgeniya Bespalova, torna a Espanya per a presentar una de les obres-mestres del ballet clàssic ‘Giselle’, una història de amor i traïció, amb un desenllaç sorprenent; una de les obres més emblemàtiques del repertori de la dansa clàssica.
Giselle evoca els esperits del bosc i les forces de la naturalesa – una bellesa tràgica. El segon acte de l’obra és d’extrema elegància, designat “acte blanc” en referència a les Wilis – tan sol comparable a la perfecció dels actes II i IV del ballet Llac dels Cignes.
L’obra transcorre entre l’amor i la màgia, enllaçant en els seus quadres l’eterna lluita del ben i del mal. La protagonitzen el príncep Sigfrido, enamorat de Odette, jove convertida en cigne per encanteri.
El Concurs de música emergent Movistar Vinil València ja coneix als semifinalistes de la seua desena edició. Al procés de selecció es van presentar un total de 42 bandes, i fins a 22 van rebre vots del jurat d’experts, que van tornar a destacar la seua sorpresa davant l’enorme nivell demostrat un any més. Però solament són sis les bandes classificades per a mostrar les seues cançons en directe sobre l’escenari de Espai Rambleta en dos apassionants semifinals.
Aqueix és tal vegada el major dels privilegis que ofereix el certamen: no tots els grups tenen accés a un dels espais culturals de referència de la ciutat de València per a mostrar les seues creacions sonores.
La primera semifinal se celebra el dissabte 10 de novembre i anuncia a Leya & The Gentlemen, Bob Lazy i Filipins. La segona cita serà el dissabte 1 de desembre i compta amb els grups Foc Amic, Joe Pask i Palmera.
Després de girar per tota Espanya i que més de 50.000 espectadors veren ‘Mongòlia, el musical 2.0.’, Mongòlia estrena el seu nou espectacle ‘Mongòlia sobre hielo’.
En aquest xou els empresaris d’esquerres de la revista Mongòlia, Darío Adanti i Edu Galán, es veuen obligats a finançar la revista amb un circ sobre gel davant la caiguda de les vendes en paper. Un circ on la crisi de la premsa, el poder polític i econòmic, la dreta i l’esquerra, els nacionalismes, els dictadors o les religions “hippies” seran les grans atraccions. A més apareixeran dos treballadors de dretes, els que hi ha en qualsevol circ, disposats a fer com si netegen la pista. I tot amb la mirada satírica de la revista Mongòlia i la música de Jorge Il·legal i David Morei.
Nota: Vengen abrigats perquè el gel solta un fred de catarro.
Una obra inspirada en contes i llegendes de pobles originaris de Mèxic i Xile, en la qual la interactivitat entre ballarins i projeccions 3D permeten que l’espectador se submergisca en històries mil·lenàries comptades amb una estètica i narrativa contemporànies.
‘Balenes, històries de gegants’ és una única història dividida en quatre actes. Els mites de les diverses geografies, Baixa Califòrnia i Xile, s’entrecreuen i així apareixen els elements comuns a tots els humans, habitants, finalment, d’un mateix món, amb els seus mars i balenes en cerimònies de apareamiento i els seus deserts que ens parlen de la mort com una part més de l’evolució.
Rock en Família és un espectacle en el qual tota la família ho passa bé. Grans i xicotets gaudeixen per igual de l’experiència de la música en directe, al mateix temps que descobreixen la història i les cançons d’alguns dels artistes i grups més importants i rellevants de la història del rock i el pop.
A través dels nostres cuentacuentos i les millors bandes tribute del país, en cada Rock en Família descobrim la història i les cançons de bandes com The Beatles, Bon Jovi, Ramones, Mecano, AC/DC, L’Últim de la Fila, Kiss, O2, Metallica, Michael Jackson, Led Zeppelin, Nirvana, Aerosmith, Iron Maiden o Queen, entre uns altres.
Siloé, el pseudònim de Fito Robles, torna esta vegada amb Xavi Road com a membre estable de la banda i nou treball. Després d’oferir-nos el seu disc debut en solitari (‘La Veritat’- 2016) el retorn del cantautor val·lisoletà era un dels més esperats de l’any en el panorama de el indie nacional. “La Llum” és el nou disc de Siloé, disponible des del 25 de maig.
Amb l’impacte que la vastitud del paisatge canadenc va tenir en Maika Makovski, s’obre l’àlbum i amb l’hospitalitat i l’humor que va descobrir a Macedònia, la terra natal del seu pare a la qual mai abans s’havia acostat tant, es tanca Chinook Wind (Warner, 2016). Una gira que la portada als principals festivals i sales del país, un trànsit entre allò nou i allò per descobrir, acompanyada de l’exquisidesa del Brossa Quartet, Maika tancarà a València la gira que l’ha aproximada al seu públic més fidel, aquell amb el qual comparteix una visió del món i un gust per la música feta amb ànima.
Rambleta serà l’escenari d’un concert únic, d’una artista en un estat de gràcia musical, un concert per als amants de Tom Waits, Patti Smith, John Legend, Mogwai i Wes Anderson.
Una parella de germanes, Guada i Trini, han heretat la casa familiar en la qual passaven els seus estius al camp. Les dues estimen la casa, però té un xicotet problema: a cinc metres de la porta d’entrada passa una autopista.
Malgrat això, Guada vol conservar-la i ha decidit quedar-se a passar l’hivern. Però Trini està preocupada amb l’obsessió que li ha entrat a sa germana amb la casa i vol treure-la d’ací coste el que coste.
Obra interpretada en castellà.
Text i direcció d’Alfredo Sanzol.
d’Alberto Sanjuan
Mundo Obrero és una història d’amor. Pilar i Luis són dos enamorats que vénen del camp. De la fam necessària per a l’existència del latifundi. Dos enamorats que, de generació en generació, al llarg del temps (en la República, contra la dictadura, sota el consens, imaginant sempre una democràcia encara per vindre), defensaran sempre, front a les diferents fams el seu amor sense fi.
Projecte guanyador de la convocatòria «Cinc elevat a Cinc» de l’Institut Valencià de Cultura.
Jo vaig veure sorra blava a la platea del Teatre Principal. Aquell no era el teatre on havia estat fins ara. Tenía divuit anys. Em vaig traure un carnet de col·laboradora i vaig veure El Público de Lorca. Després, tot era el mateix. Les mateixes butaques, el mateix teatre, algunes obres bones, altres no tant… no obstant això, continue allà.
Els reconeguts escriptors mallorquins José Carlos Llop i Carme Riera s’acosten a la figura de l’arxiduc Lluís Salvador, aristòcrata austríac que a finals del XIX dedicà bona part de la seva vida a l’estudi de la natura i societat illenques, una figura llegendària que ha deixat una gran petjada dins l’imaginari popular mallorquí.
A La nit de Catalina Homar, Llop dona veu a l’amant més popular de l’Arxiduc, un personatge gairebé tabú que sempre ha passat com a secundari i pràcticament sense biografia, per reivindicar el seu paper actiu en la història.
A Les darreres paraules, Riera porta a l’escenari el mateix Arxiduc, a qui ja havia dedicat la seva novel·la del mateix nom, fent-lo dictar al seu darrer les memòries on explica aspectes tèrbols que contradiuen la ‘versió oficial’ sobre els esdeveniments que canviaren el mapa polític europeu del segle XX: la tragèdia de Meyerling i l’atemptat de Sarajevo.
