En aquest taller es pretén acostar, als més xicotets i xicotetes, la història, la iconografia i les festes principals de la Mare dels Desemparats. A través d’una xicoteta reflexió sobre quines persones són els «desemparats» hui dia, els xiquets i xiquetes prendran consciència dels sectors existents en la nostra població que necessiten ajuda.
Durant el taller, xiquetes i xiquets coneixeran de prop la història, la iconografia i les festes principals de la Verge dels Desemparats mitjançant diverses activitats dinàmiques i divertides. Acoloriran una plantilla de la Verge on aprendran els elements de la seua iconografia: lliri blanc, Jesusito, àngels, corona, mantell… per a després cobrir el seu mantell amb boletes de paper com fan les falleres amb les flors en l’ofrena. A més, els participants hauran de fer ús de la seua creativitat per a crear una Verge dels Desemparats actualitzada amb atributs diferents per a ajudar els «desemparats» de hui dia. Finalment, els xicotets completaran amb dibuixos l’himne de la Mare dels Desemparats i li ho podran portar a casa.
La representació i debat posterior tindrá lloc el dijous 21 de febrer de 2019, a les 19.00 h al CM JOVENTUD
Teatre fòrum contra violència de gènere.
Text original: Isabel- Clara Simó
Interpretació: Pascual Rodrigo
Direcció i adaptació: Betlem M. Vendrell
Coproducció: Mutem un Drama, Cant del Cigne
Continuant el cicle de conferències entorn de l’exposició temporal “L’Argila de la mitja lluna”, el proper 28 de febrer, a les 19 h., tindrà lloc en el Museu d’Història de València la segona ponència programada, amb el títol “Estat de la qüestió de les ceràmiques islàmiques del Sharq al-Andalus”, a càrrec del destacat especialista Guillem Rosselló Bordoy.
Contacontes Jauría Teatre.
El dia 20 de febrer, a les 19 h., Virginia Luque Gallegos presentarà el seu llibre “El legado de Al-Ándalus. La herencia andalusí y morisca en el Magreb”, una obra en la qual relata les aportacions i influències de la cultura musulmana hispana al Magrib, tot un llegat que ha influït en l’arquitectura, l’urbanisme, les tradicions artesanals, les manifestacions artístiques, la llengua, la gastronomia, la música, … obres i pensament que continuen evolucionant.
El grup de reflexió ‘Mus’n’Parents’ parteix de la cerca d’un espai on les famílies senten que formen part de l’espai museístic, descobrint així la seua contribució, aportant idees, solucions i eines perquè aquest espai estiga viu i cresca tenint en compte a tots els seus usuaris.
Es tracta d’un total de nou sessions de dues hores cadascuna cap a les quals s’exigeix un compromís d’assistència. Les sessions seran els dimecres de vesprada des del 9 de gener i fins al 13 de març. A més, se celebraran tres sessions privades del taller Mus’n’Babies en els dies 27 de gener i 24 de febrer a les 10:15 hores en el Centre del Carme. A les sessions dels dimecres només assistiran els adults (pares, mares o tutors/tutores legals), mentre que en dos dels Mus’n’Babies sí participaran els/les xiquets i xiquetes d’entre 0 i 6 anys.
El Viaje Submarino de Cuchufleta y Coscorrito
DATES: 9,10,16,17,23,24 de febrer i 2,3 de març del 2019
Coscorrito i Humorada són dos bébés-payasos que en la platja comencen a descobrir el món i el joc. Després ve una classe de natació com a preparació a un fantàstic “viatge submarí” amb el que Bomba i Cuchu ens faran disfrutar i en el que acabarà participant tot el públic assistent.
Projecció d’una pel·lícula dins de la doceava edició d’un cicle de cinema i debat que aborda el grau d’implantació real d’aquells drets socials universals -treball, habitatge, sanitat, educació- que permeten als ciutadans desembolicar-se amb autonomia, igualtat i llibertat.
PROGRAMA:
Dilluns, 04 de març de 2019, 17 hores.
La Tapadera (The Firm, Sidney Pollack, EE.UU, 1993, 154’).
Dilluns, 15 d’abril de 2019, 17 hores.
El Gran Carnaval (Ace in the Hole, Billy Wilder, EE.UU, 1951, 111’).
Dilluns, 06 de maig de 2019, 17 hores.
Manchester frente al mar (Manchester by the Siga, Kenneth Lonergan, EE.UU, 2016, 135′).
Basat en un conte dels Germans Grimm, aquest musical ens mostra com deixar-nos guiar pel cor per a tindre la vida que desitgem. Ens ensenya a envoltar-nos de la gent a la qual volem sense por al desconegut.
Rapunzel, una jove amb ganes de veure món, es troba tancada en una alta torrassa amb la seua “mare”, una bruixa que la va arrabassar de les mans dels seus pares en nàixer. Un dia, un pispa intenta ocultar-se d’uns vàndals i escala la torre. Aquest coneix a Rapunzel i la vida de tots dos canvia des d’aqueix mateix instant.
Junts s’embarcaran en una intensa aventura, aprenent l’u de l’altre, descobrint el poder de l’amistat, divertint-se ballant en les festes de la primavera i molt més.
Quines gestes viuran els nostres protagonistes? Què passarà quan la bruixa s’assabente que Rapunzel s’ha anat? Tornarà Rapunzel a la torre?
Veuen a endinsar-te en aquest conte ple de color, de màgia, efectes especials, llocs canviants, personatges variats i cançons que no deixaràs de cantar.
“Rapunzel: Un musical molt espinós” és la teua oportunitat de somiar. No t’ho perdes!
“Llopis” és la història d’un que va voler ser algú. Tots pensem en algun moment de la nostra vida que ens agradaria ser un altre si poguérem tornar a començar de zero. Llopis va veure ET i va voler ser Elliot. Va veure Top Gun i va voler ser pilot. Llopis no vol deixar de ser del munt, però ell prefereix ser dels de la part de dalt del munt. Dels quals sense deixar de ser del munt estrenyen a la resta. Comèdia àcida sobre la invisibilitat humana, sobre el fals èxit americà portat a una Espanya sense arrel, sobre l’hamburguesa poc feta i l’orxata massa amarga. Llopis és un home solitari, o un cowboy de polígon, que es creua tot els dies davant els nostres nassos. Ho veiem arrossegant les seues botes i deixant un solc que acaba sent una trinxera. Fins ho saludem. I aquesta Llopisiana soledat es trasllada a l’escenari. Un només actor. No hi ha tècnics, no hi ha músics, no hi ha ningú més que Llopis/Giménez accionant el seu món. Un univers minúscul de llums casolanes, cambres domèstiques, menjar ràpid, planetes llunyans, banjos i una fabulosa història que contar, la d’aquest llaner solitari que és Llopis.
Què t’agradaria ser si no anares tu? Per què mola més dir Alabama que Àlaba? Que algú m’ho explique. Llopis pot.
