Llopis

“Llopis” és la història d’un que va voler ser algú. Tots pensem en algun moment de la nostra vida que ens agradaria ser un altre si poguérem tornar a començar de zero. Llopis va veure ET i va voler ser Elliot. Va veure Top Gun i va voler ser pilot. Llopis no vol deixar de ser del munt, però ell prefereix ser dels de la part de dalt del munt. Dels quals sense deixar de ser del munt estrenyen a la resta. Comèdia àcida sobre la invisibilitat humana, sobre el fals èxit americà portat a una Espanya sense arrel, sobre l’hamburguesa poc feta i l’orxata massa amarga. Llopis és un home solitari, o un cowboy de polígon, que es creua tot els dies davant els nostres nassos. Ho veiem arrossegant les seues botes i deixant un solc que acaba sent una trinxera. Fins ho saludem. I aquesta Llopisiana soledat es trasllada a l’escenari. Un només actor. No hi ha tècnics, no hi ha músics, no hi ha ningú més que Llopis/Giménez accionant el seu món. Un univers minúscul de llums casolanes, cambres domèstiques, menjar ràpid, planetes llunyans, banjos i una fabulosa història que contar, la d’aquest llaner solitari que és Llopis.

Què t’agradaria ser si no anares tu? Per què mola més dir Alabama que Àlaba? Que algú m’ho explique. Llopis pot.

Dades bàsiques