El Museu de Prehistòria de València acull una exposició dedicada al cap trofeu i a la seua significació des de l’antiguitat fins al món contemporani. En aquesta producció itinerant del Museu d’Arqueologia de Catalunya es presenten exemples arqueològics i etnogràfics de diversos museus, com també una iconografia artística i recursos audiovisuals que il·lustren el fenomen arreu del món, i que permeten conéixer les seues arrels i l’àmplia dimensió cultural assolida.
Durant gairebé 40 anys Franco va governar Espanya amb mà de ferro. Des de la victòria en abril de 1939 fins la seua mort el 20 de novembre de 1975 el Caudillo va dirigir un règim totalitari de caire nacionalcatolicista que, tot i patir les seues crisis internes, va mantenir la seua essència antidemocràtica fins el final.
ARTURO BARBA, orgue
Concert de presentació del CD:
“BACH i el seu temps”
Dietrich Buxtehude: Wie schön leuchtet der Morgenstern BuxWV 223
Johann Sebastian Bach: Nun komm, der Heiden Heiland BWV 659
Fantasia i Fuga en la menor BWV 561.
Nicolaus Bruhns: Preludi en mi menor
Johann Sebastian Bach: Wo soll ich fliehen het BWV 646
Toccata en fa major BWV 540.
Johann Pachelbel: Ciacona en fa menor
Johann Sebastian Bach: Herr Jesu Christ, dich zu uns wend BWV 709
Toccata i fuga en re menor BWV 565.
Conferència que tractarà el tema del turisme des de la perspectiva de l’art, en un lloc com València, ciutat que està tenint un gran impacte turístic. La conferència serà el punt de partida de la posterior conversació que tindran Manuel Borja-Villel i Daniel García Andújar en torno de l’exposició ‘Sistema Operativo. Colecciones’.
‘Oh! Monstruo’ és un projecte que invoca la possibilitat d’un cos col·lectiu, mutant, còmplice i afectiu. La possibilitat d’estar fora del marge, en un nou temps, el temps ara, on poder fer que la neu creme revivint carbons encesos que van ser foguera i que van arribar també a ser cendra.
Oh! Monstruo’ és un ajust de comptes amb el passat. Caminar en cercles sota els llençols. Aprendre a cantar amb una veu múltiple, anormal, disfònica, amb la qual invocar la bèstia secreta del desig.
Quin fill volia tindre el meu pare? Quin fill voldria tindre jo? Quin iaio voldria que fóra jo per al seu fill? Quin pare haguera volgut tindre el meu fill?
Amb tres generacions en escena, El fill que vull tindre és un tribut de pares a fills i de fills a pares malgrat els retrets. Present, passat i futur es troben en escena per contar-nos històries que parlen, en definitiva, de la vida, de com estimem els nostres fills i els nostres pares i de com ens costa, de vegades, comunicar-nos.
Una proposta no exempta d’autocrítica, d’humor, tendresa i ironia, que parla sobre els lligams emocionals entre fills i pares. Sobre com projectem en els altres les nostres pors, les nostres mancances o les nostres expectatives. De l’esforç que hem de fer per a comprendre els fills i també de la dificultat per a comprendre a les generacions passades.
CREACIÓ I DIRECCIÓ Àlex Cantó, Joan Collado, Jesús Muñoz i Pau Pons
AMB Àlex Cantó, Jesús Muñoz i Pau Pons
COMPANYIA El Pont Flotant
DURADA: 70 minuts (aprox.)
A l’arquitecte Javier Goerlich es deu en gran manera, la fisonomia moderna de la ciutat de València, a la qual va dedicar una intensa activitat professional entre 1914 i els primer anys de la dècada de 1960. La seua valuosa i abundant obra, urbanística i arquitectònica, se circumscriu tant a l’àmbit públic com al privat, sent especialment rellevant la seua labor com a arquitecte municipal i major de l’Ajuntament.
Una comèdia? Un thriller? Una reflexió sobre el poder dels homes sobre les dones?
Tot això i més, però sobretot Plagi és un joc teatral. Un joc per a l’espectador.
Un joc que Rodolf Sirera conscientment planteja i que necessàriament incita a l’espectador a utilitzar la imaginació i la màxima atenció per a descobrir la veritat del que ens estan explicant… perquè com en qualsevol joc…hi ha algun parany que altre…
Què és Plagi?
Bàsicament Plagi és una obra de suspens: Un escriptor que ha perdut la inspiració, una escriptora que es fa passar per periodista, una obra plagiada, policies, un segrest… Desig, ambició, poder, justícia, joventut, força, vellesa, feblesa, pors… una obra que parla, al cap i a la fi, d’éssers humans, de nosaltres mateixos.
Però no tot és el que sembla ser… Gràcies als seus girs sorprenents, al seu particular sentit de l’humor, i al suspens del que hem parlat, Sirera aconsegueix d’una manera magistral fer-nos arribar la raó última i principal per la qual va escriure Plagi, fer-nos testimonis del turbulent procés de creació.
AUTOR: Rodolf Sirera
DIRECCIÓ: Rebeca Valls i Edison Valls
AMB Diego Braguinsky, Silvia Valero i Jairo Carrasco
COMPANYIA: Ornitorincs
La classe planteja un viatge a través de la vida de dos amics, dos adolescents companys de pupitre als qual anirem seguint pràcticament al llarg de tota la seua vida.
La classe és una obra que parla de molts temes, tots ells presents en les nostres vides. Parla de l’amistat entre dos homes, amb els quals descobrim tot un seguit de secrets que els envolten, uns secrets que podrien ser de qualsevol de nosaltres. També parla de la maduresa personal, de les decisions que s’han de prendre a mesura que es creix i com estes decisions van conformant les nostres vides. Una obra a cavall entre el teatre contemporani anglés i la tragèdia grega.
DRAMATÚRGIA: Sergio Baos
DIRECCIÓ: Joan M. Albinyana
AMB Rodo Gener i Pedro Mas
COMPANYIA: El Somni Produccions
DURADA: 80 minuts aprox.
Una llegenda japonesa afirma que quan dos persones estan destinades a estar juntes, un fil roig invisible lligat al dit xicotet de la mà els uneix des del dia que neixen. Este fil és irrompible i té el poder de lligar a dos persones per sempre, per més lluny que estiguen l’un de l’altre, i per més diferents que ens semblen.
Àlex i Biel, els dos protagonistes d’esta comèdia romàntica, no poden ser més distints. Conformen una estranya parella en què només tenen en comú que són dos homes i que s’han enamorat. Les seues diferències semblen insalvables, i les seues personalitats, antagòniques, però ho vulguen o no, estan units per aquest fil roig, per més que sovint vulguen trencar-lo.
DE Guillem Clua
DIRECCIÓ Joan M. Albinyana
AMB Héctor Seoane i Joan Toni Sunyer
COMPANYIA El Somni Produccions
DURADA: 75 minuts aprox.
Una dona de mitjana edat decideix escriure amb la màxima sinceritat els records que guarda el seu periple vital. La lluita per intentar assolir la seguretat econòmica, i en últim terme la llibertat, sense l’ajuda dels homes. La trajectòria vital del nostre personatge és la d’una dona que lluita per la igualtat en una Catalunya convulsa.
A partir de la novel·la ‘Feliçment, jo sóc una dona’ de Maria Aurèlia Capmany.
DURADA: 70 minuts aprox.
ADAPTACIÓ: Anna Güell, Lurdes Barba i Manel Dueso.
DIRECCIÓ: Francesca Piñón.
AMB Anna Güell.
COMPANYIA: Q-Ars Teatre.
L’exposició 1989 pretén posar en context el naixement de l’IVAM a través de dues mostres: una primera que seguirà la línia dels Casos d’Estudi i que es concentrarà en el propi museu i en el seu naixement, relacionant-lo amb el seu entorn més pròxim. I una segona que treballarà a partir d’obres d’artistes nacionals i internacionals produïdes totes elles aquell any 1989, vinculades a alguns dels esdeveniments més importants que van succeir en aquella data.
1989 va ser un any històric, un any que va posar final a una època definida per la guerra freda i l’enfrontament entre occident i orient, entre les democràcies europees i nord-americanes i les dictadures soviètiques. La mostra se centrarà en esdeveniments com la caiguda del mur de Berlín i l’obertura del bloc soviètic, la crisi de la SIDA i les guerres culturals relacionades amb l’onada de conservadorisme que va inundar els Estats Units i Europa, l’inici de la fi del règim de l’Apartheid a Sud-àfrica i el desenvolupament del concepte de la multiculturalitat previ al de la globalització.
