La directora Sílvia Munt porta a escena aquest clàssic d’Arthur Miller
Dos germans es retroben a les golfes de la casa familiar després de 16 anys sense parlar-se. D’aquí a poc temps, la casa ha de ser enderrocada i en Víctor, un humil policia a punt de retirar-se, i la seva dona Esther convoquen el germà gran, en Walter, cirurgià d’èxit, a una trobada amb el tassador per decidir el preu dels vells mobles familiars. Tot va bé, fins que els records fan despertar els fantasmes tancats en aquest vell àtic.
TIC-TAC és un musical sobre la necessitat de la ficció en la nostra vida, d’aquell territori màgic on els somnis es fan realitat. TIC-TAC és també un viatge cap a la redempció entre un pare i un fill. TIC-TAC és una comèdia musical sobre com la pintura, la música i el teatre -en definitiva, l’art- ens parlen de l’ànima de les persones i poden arribar a transformar les nostres vides i omplirles d’esperança. TIC-TAC és el temps, el pas del temps i la història de 15 minuts que ho pot canviar tot.
Majors de 12 anys. L’obra està representada en Valencià.
Vendre l’ànima a canvi de la joventut eterna i gaudir dels plaers mundanals o accedir al coneixement il· limitat, són els motors més coneguts de Faust: mite fonamental de la nostra cultura occidental.
Convertim en matèria teatral la gran obra al voltant d’este mite que va escriure Goethe (un dels iniciadors de la consciència comú europea), partint d’una posada en escena plena de força estètica i intensitat interpretativa.
Majors de 14 anys. L’obra està representada en Valencià.
Adaptació/text
Arturo Sánchez Velasco i Jaume Policarpo
A partir del clàssic de J. W. Goethe
Direcció
Jaume Policarpo
Intèrprets
Enric Benavent, Empar Canet, Rosanna Espinós, Vicent Domingo, María Caballero i Jorge Valle
Producció
Institut Valencià de Cultura
Festival d’una jornada dedicada al metal subterrani amb activitats paral·leles. Les primeres bandes confirmades per Dissabte Negre són: Traidor, Nashgul i Black Panda.
Tindrá lloc la Presentació del Dissabte Negre: el dissabte 19 de gener a La Residencia.
La confraria de la Mare de Déu del Carme organitza la seua festivitat cada 16 de juliol, en la parròquia de la Santíssima Creu del Barri del Carme.
És costum celebrar la tradicional missa de descoberta i la missa major, mentre que els floristes venen margarides i marialluïses típiques per a regalar en este dia. Després de la processó té lloc un dels actes més multitudinaris, el cant de la Carxofa, interpretat per un escolà acompanyat de música i cors. També s’oferix una cantà i dansà en honor a la Mare de Déu. Les clavariesses, nombrosos fallers del barri del Carme, les clavariesses de Sant Vicent i distintes personalitats també participen en l’ofrena de flors.
El dia 9 d’octubre se celebra el Dia de la Comunitat Valenciana, que commemora la creació del regne cristià de València.
Este dia tot tipus d’institucions convoquen actes reivindicatius amb l’objectiu de celebrar la identitat col·lectiva dels valencians. La vespra es pot visitar la Reial Senyera al Saló de Cristall de l’Ajuntament, assistir a una mostra de balls tradicionals valencians i a la nit té lloc un festival de focs artificials en el Jardí del Túria.
Un dels actes més representatius que se celebra en la Gran Fira de València és la tradicional i centenària Batalla de les Flors.
Es tracta d’un espectacle que en 2016 complí 125 anys d’antiguitat (la primera Batalla se celebrà en 1891), i que consistix en una batalla festiva de flors entre les diverses carrosses i cotxes de cavalls que desfilen i el públic espectador. El festeig té lloc l’últim diumenge de juliol i posa el punt final a la Gran Fira. La vespra se celebra a la Ciutat de l’Artista Faller la Nit de la Punxà, en la qual els mestres carrossers acaben de punxar la flor en les carrosses que desfilaran a la Batalla de Flors.
La nit del solstici d’estiu es celebra multitudinàriament a València des de fa unes dècades amb una gran assistència a les platges valencianes.
Abans era ja costum als Poblats Marítims que la gent acudira a sopar baix les estreles i a banyar-se, o a botar les ones. Però el ritual es va estendre després del 750 aniversari de la conquesta de la ciutat, quan la gent va començar a anar, animada per la construcció del Passeig Marítim. La celebració compta amb antecedents en el segle XIX, quan era vista com una obertura de la platja, l’inici de l’època de banys.
La Mare de Déu del Desemparats és la patrona de València i la seua festa se celebra el segon diumenge de maig.
El canvi de llocs de culte de les festes marianes, l’intent de no eclipsar els cultes franciscans i jesuítics a la Puríssima i l’avanç de la devoció a la Mare de Déu dels Desemparats, Innocents, Folls i Orats, va provocar en el segle XVIII un ofici propi per a atorgar a la Verge el títol de Mare dels Desemparats, celebrada litúrgicament el dissabte anterior al segon diumenge de maig.
La Setmana Santa Marinera és la gran celebració dels Poblats Marítims, que es viu cada primavera pels carrers dels barris del Grau, el Canyamelar i el Cabanyal.
Una secular tradició, hereditària entre les famílies, que té l’apel•lació de “marinera” perquè el seu origen es troba prop de la mar i perquè els seus precursors van ser mariners, que en les seues travessies s’encomanaven als sants de la seua devoció, especialment als Crists, que tenen una profunda significació en esta Setmana Santa i que els seus fidels porten sobre el pit.
Es tracta d’una de les festes més espectaculars de la ciutat, i que durant segles fou considerada la seua festa grossa.
La primera processó es va celebrar a València en 1355, i en la societat estamental tenia un especial valor pedagògic per a narrar i inculcar el relat mític cristià, fent referència tant a passatges de l’Antic Testament com a personatges més lligats a les tradicions locals.
És el patró de València (les restes d’un dels seus braços es troben al Col·legi Imperial de Xiquets Òrfens de Sant Vicent) i, encara que la seua festa és el 5 d’abril, la seua solemnitat i festa popular són celebrades el dilluns següent al segon diumenge de Pasqua de Resurrecció.
La setmana de Pasqua algunes localitats aprofiten per a alçar els escenaris o altars populars on els xiquets representen els miracles, que són unes xicotetes peces teatrals en les quals s’escenifiquen els miracles del sant, que es representen en valencià i tenen un marcat caràcter didàctic i hagiogràfic que les fa culminar amb alguna lliçó moral. Els col·lectius vicentins que munten els altars es diuen també altars, i constituïxen la base de tot un teixit associatiu de llarga tradició, que és el principal responsable de mantindre viva la festa i de la seua transmissió intergeneracional.
