Archives: Actividades

A l’imperi de la classe mitjana les ideologies es converteixen en grups de consum. Comprem samarretes Inditex amb eslògans feministes i la paraula «revolució» apareix a les campanyes de les grans multinacionals després del 15M.

On comença i acaba la classe mitjana? En un país amb poca indústria, existeix la classe obrera? Un cambrer és classe obrera? Ho és un futbolista Estem explotats? Comprenem el significat d’explotació? I per últim, quan explotarà tot?

Creació i direcció
Carla Chillida
Repartiment en curs
Producció
Institut Valencià de Cultura

“Fa un parell de tardors vaig assistir a un espectacle que es presentava com a Congrés Mundial de Màgia. Sens dubte era un títol excessiu, però la veritat és que en ell participaven persones de noms i vestuaris molt interessants. En arribar l’actuació de la hipnosi, l’il·lusionista va demanar voluntaris i jo vaig ser un dels quals va alçar la mà, per la qual cosa se’m va convidar, al costat dels altres, a pujar a l’escenari.

En ell se’ns va sotmetre, davant la resta del públic, a una sèrie de proves a fi de seleccionar a aquells voluntaris que eren aptes per a ser hipnotitzats. Les proves em van semblar molt fàcils i vaig pensar que les estava fent-ho bé, però el cas és que vaig ser separat al costat dels no aptes i retornat al meu seient. Des d’allí, veient el que succeïa als voluntaris aptes, se’m va ocórrer una obra de teatre que vaig començar a escriure de seguida i que he volgut portar a escena.

El títol d’aquesta comèdia està inspirat en una suposada operació quirúrgica que es realitzava en l’Edat Mitjana i que consistia en l’extirpació d’una pedra que era la causant de la neciesa de l’ésser humà.

LA PEDRA DE LA BOGERIA presenta quatre formes d’abordar les diferents cares de la bogeria i l’alienació de l’època actual en què vivim. A partir d’una situació aparentment quotidiana, situa a l’espectador enfront de les qüestions universals i els grans misteris de l’existència humana: la mort, l’amor, la malaltia, la por, la compassió pels altres…

Kingdom mescla amb esperit irreverent plàtans, King Kong, consum, coreografies virils, publicitat, punk rock, supermercats, creixement, descontrol, expansió, multinacionals, escassetat de recursos, colps d’estat, zoofilia, trap i homes molt homes en una festa sense fi. Kingdom proposa una identificació del model de desenvolupament capitalista i patriarcal amb la figura de King Kong. A través d’ell i el que representa, virilitat, gran força, irreflexió, desig, instint, naturalesa salvatge, es mostren els mecanismes que actuen dins del model econòmic i social d’Occident i que ho arrosseguen a crisis cícliques.