Microrelats performatius que accionen amb el públic amb la finalitat de posicionar-se enfront d’eixa etapa en la vida en la qual deixes la infància i t’enfrontes a la joventut. Una acció que tracta de buscar trets en la identitat de l’espectador, bé perquè els recorda, bé perquè els ha oblidats o pot ser que encara els està vivint.
La Universitat Popular de València celebra cada any el seu aniversari amb un programa d’activitats al voltant del seu ideari fundacional, el pensament crític i l’accés universal a la cultura. Enguany celebra el seu 116 aniversari sota el lema ‘Elles qüestionen’ i amb diferents actes sobre la visió crítica en l’era de la desinformació, les noves estratègies de comunicació, les notícies falses i la seua repercussió en la construcció de ciutadania. Entre les ponents comptarem amb les periodistes Rosa María Calaf i Lola Bañón, l’artista visual Yolanda Domínguez, la crítica de cinema Àurea Ortiz i la directora de Photon Festival, Tania Castro.
Balandra Edicions presenta el llibre ‘Entre sueños y realidad. Un viaje de ida y vuelta’ de Gustavo Zaragoza; una col·lecció de relats i microrelats, ben escrits, àgils i de lectura fàcil, amb freqüents diàlegs suggeridors, i alguna cosa en el fons que ens convida a pensar.
L’expressivitat del títol, ‘Entre sueños y realidad’, no requereix explicacions sobre el contingut es reflecteix a primera vista i es comprova després de la primera línia.
No és el primer treball intel·lectual que analitza aquesta relació ni serà l’últim. Els somnis ocupen una bona part de la nostra vida i analitzar-los sempre ha sigut una de les obstinacions de molts científics i filòsofs. Tal vegada per això ‘La realitat està equivocada; els somnis són reals’, va escriure Tupac Shakur.
Vine a gaudir de les nits del Circuito Café Teatro este cap de setmana. Consulta la programació, les rialles estan assegurades.
Cicle de cinema de temàtica social, organitzat per la Junta de Russafa i la Plataforma per Russafa, amb la projecció d’una pel·lícula i posterior debat sobre el tema en qüestió en cada sessió (viure la vellesa, la violència de gènere, la desigualtat de gènere, la prostitució, la crisi econòmica, la discriminació LGTBI).
Amb el títol “Efímeres i eternes. Pintura de flors a València (1879-1930)” la Casa Museu Benlliure acull una bonica exposició que aborda per primera vegada l’estudi de la pintura de flors en l’art valencià de entresegles. La mostra, comisariada per la Dra. María José López Terrada, professora titular del Departament d’Història de l’Art de la Universitat de València, va ser inaugurada ahir per la Regidora de Cultura, Gloria Tello i és una oportunitat única per a acostar-se al món de les flors a través de la mirada dels millors pintors valencians.
A través de quasi mig centenar d’obres aquesta exposició ofereix al visitant la possibilitat de descobrir l’evolució que va experimentar aquesta temàtica pictòrica des dels plantejaments més academicistes vinculats amb la tradició de l’Escola Valenciana de Flores de finals del segle XIX fins la deriva de tints “deco” dels anys trenta. I tot això amb obres de pintors tan reconeguts com Blas Benlliure, Cebrián, Mezquita, Ramón Stolz, Ignasi Pinazo i Camarlench, Joaquín Sorolla i Fernanda Francés
L’exposició romandrà en el recinte cultural del carrer Blanquerías fins al pròxim 7 de juliol.
“La Maternitat suïssa d’Elna: un bressol d’humanitat enmig de la barbàrie” és una mostra que ens guia a través de la vida d’Elisabeth Eidenbenz, una dona que va dedicar la seua vida a l‘ajuda humanitària i especialment, de la infància. Primer va intervindré a la guerra civil espanyola amb l’ajuda als xiquets republicans i més tard, amb la creació de la maternitat d’Elna, donà suport a les dones espanyoles refugiades a França que estaven embarassades i als seus fills, que vivien en condicions infrahumanes als camps de refugiats propers.
Amb motiu de la commemoració del Dia Internacional de la Dona, la Regidoria de Patrimoni i Recursos Culturals, presenta esta exposició en el refugi del carrer dels Serrans dedicada a la maternitat d’Elna i a la figura d’Elisabeth Eidenbenz (coneguda com la señorita Isabel), que va dedicar tota la seua vida a l’ajuda humanitària. Va començar en 1937, formant part de l’Associació d’Ajuda Suïssa als xiquets de la Guerra Civil Espanyola, la qual tenia la seu a Burjassot, des d’on feia arribar a Madrid l’ajuda en forma d’aliments i altres productes que venien de Suïssa.
Els camions que s’enviaven a la capital tornaven a València plens de persones que fugien de les bombes, majoritàriament xiquets. Al gener del 1939, amb la guerra a punt d’acabar, mig milió de persones van travessar la frontera francesa, entre elles Elisabeth, acompanyant alguns xiquets espanyols.
7 cabretes menudes i molt espabilades es queden soles a casa perquè la mare ha d’anar a comprar. Conseguirà el llop veí i acosador enganyar-les i devorar-les?
Versió moderda amb titelles de taula en fusta reciclada del tradicional conte.
La obra és en Valencià.
L’exposició fotogràfica Exhibició i identitat en la Setmana Santa Marinera, de José Carlos Díaz Martí i Juanjo Martínez Penella, mostrarà a la ciutadania el moment, el gest i l’emoció dels qui participen i fan esta festa en els Poblats Marítims de València. S’exhibix el caràcter popular de la festa, així com la intensa sociabilitat d’unes gents que no obliden la seua arrel marinera.
La investigació en curs que emmarca ‘Virtual Choreography’ de Rosana Antolí cerca representar la identitat dels habitants de diferents ciutats a través de la recol·lecció dels seus gestos i moviments diaris, a través de la seua coreografia social. Antolí, que va començar aquest mapa en el barri londinenc de Hackney Wick, situa València com la tercera seu del seu projecte.
Instal·lació del procés i resultat experimentats durant la residència de producció artística en entorns educatius a l’IES Guillem d’Alcalà.
Durant els mesos d’octubre a desembre, ‘Fora d’escena’ va possibilitar a l’alumnat viure l’experiència de la creació artística a través de la performance com a vehicle d’expressió actiu. Els participants van representar reflexions a partir dels seus interessos, a través de metàfores amb el cos i amb ajuda d’objectes que van accionar en l’institut.
LLOC: Sala de la Biblioteca.
Aquesta mostra de caràcter documental, vinculada a l’exposició Temps convulsos, busca les connexions en termes de matèria i memòria en les obres de tres escriptors valencians, Max Aub, Eduardo Hervás i Rafael Chirbes.
A més de la documentació de cada escriptor, s’ha de sumar la interpretació que l’artista Chema López aporta al treball d’Aub, Hervás i Chirves amb les seues pintures.