Política de cookies
Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.

X

Dues dècades de mecenatge cultural (València 2000-2018)

L’exposició (fruit de la col·laboració entre la Real Academia de San Carlos i l’Ajuntament de València) recopila mig centenar de quadres que, gràcies al Premio Nacional de Pintura Real Academia de Bellas Artes de San Carlos (2000-2018), han passat als fons acadèmics del Museu de Belles Arts de València, com a guanyadors del certamen.

Exemple de mecenatge, dut a terme amb la col·laboració d’Àmbit Cultural d’El Corte Inglés, que ha permés que tals obres d’art contemporani, constituïsquen una col·lecció, com a patrimoni dels valencians.

Teníem tot al nostre favor

El Museu de Belles Arts de València i l’IVAM han traçat una línia de treball conjunta per als pròxims anys que s’inicia amb l’exposició Teníem tot al nostre favor en el Museu de Belles Arts, a través de la qual es genera un diàleg entre els diferents moviments artístics i es mostra com les creacions dels segles XX i XXI recuperen una vegada i una altra els gèneres clàssics de l’art a través de la natura morta, el retrat i el paisatge.

Així, un total de 66 obres de 24 artistes d’art modern i contemporani de la col·lecció de l’IVAM comparteixen espai amb obres de 36 creadors de la col·lecció permanent del Museu de Belles Arts, datades entre els segles XIV i XX.

L’exposició pren el seu nom de la cita triada pels artistes Claes Oldenburg (Estocolm, 1929) i Coosje van Bruggen (Groningen, 1942 – Los Ángeles, 2009) per a l’exterior de la peça Bottle of Notes, model (ca. 1989-1990). Es tracta d’una cita del diari del primer viatge del Capità Cook en 1769 a l’oceà Pacífic que deia: «Teníem al nostre favor tot el que poguérem desitjar per a observar el paisatge complet del planeta Venus des de l’òrbita del sol». Aquesta escultura d’Oldenburg i Van Bruggen, amb la qual s’inicia l’exposició, és una metàfora del viatge que la col·lecció de l’IVAM fa des del carrer Guillem de Castro fins al Museu de Belles Arts, i constitueix el fil conductor de l’exposició.

En aquesta exposició es troben peces d’artistes destacats de l’IVAM com Pablo Picasso, André Dérain, Ana Peters, Carmen Calvo, Markus Lupertz o James Rosenquist, a més de les d’altres 20 grans creadors de projecció internacional, amb noms de grans artistes de la col·lecció del Belles Arts com Antonio Muñoz Degraín, Salvador Abril, Joan de Joanes, El Bosco o Francesc Ribalta, que a més de conformar una diàleg, componen una retrospectiva a la història de l’art i la seua evolució en paral·lel als avanços de la societat i la realitat i context de cada època.

Harmonie Ensemble – Orchestra

Programa

José Manuel León, viola
Manuel Segarra, violí
HARMONIE ORCHESTRA
Pascual Cabanes, director

E.Grieg: Holberg Suite op. 40
C.M von Weber: Andante i rondó hongarés per a viola i orquestra, op. 35
E. Elgar: Serenata op. 20
C. Saint – Saëns: Introducció i rondó capritxós per a violí i orquestra. op.35
M. Ravel: Tzigane per a violí i orquestra

Quintet Casulana

Programa

Les Arts en Paral·lel

QUINTET CASULANA
“ENTRE EL CLAVELL I L’ESPADA”
Antologia espanyola d’amor i de mort
Esther Vidal, violí
Sabrina Pacucci, violí
Pilar Parreño, viola
Cristina Aguilera, violoncel
Renata Casero, piano
Obres de Falla, Magraners i López Artiga
Dirigix: Ángeles López Artiga
Coordina: Rafael E. González

La 35ª de Mozart / Emmanuel Pahud

Programa

Emmanuel Pahud, flauta
ORCHESTRE DE CHAMBRE DE PARIS
Douglas Boyd, director

Wolfgang A. Mozart: Fantasia sobre La flauta màgica (arr. R. Fobbes-Janssens)
Jacques Ibert: Concert per a flauta i orquestra
Maurice Ravel: Le tombeau de Couperin
Wolfgang A. Mozart: Simfonia núm. 35 en re major, KV 385

Carmina Burana

Sala Iturbi

Programa

Carmina Burana
Cor de la Universitat Politècnica de València
Orquestra Simfònica de Espanya
Kynan Johns, director

Caps Tallats. Símbols de poder

El Museu de Prehistòria de València acull una exposició dedicada al cap trofeu i a la seua significació des de l’antiguitat fins al món contemporani. En aquesta producció itinerant del Museu d’Arqueologia de Catalunya es presenten exemples arqueològics i etnogràfics de diversos museus, com també una iconografia artística i recursos audiovisuals que il·lustren el fenomen arreu del món, i que permeten conéixer les seues arrels i l’àmplia dimensió cultural assolida.

Prietas las filas. Vida quotidiana i franquisme

Durant gairebé 40 anys Franco va governar Espanya amb mà de ferro. Des de la victòria en abril de 1939 fins la seua mort el 20 de novembre de 1975 el Caudillo va dirigir un règim totalitari de caire nacionalcatolicista que, tot i patir les seues crisis internes, va mantenir la seua essència antidemocràtica fins el final.

Arturo Barba, orgue

ARTURO BARBA, orgue
Concert de presentació del CD:
“BACH i el seu temps”

Dietrich Buxtehude: Wie schön leuchtet der Morgenstern BuxWV 223
Johann Sebastian Bach: Nun komm, der Heiden Heiland BWV 659
Fantasia i Fuga en la menor BWV 561.

Nicolaus Bruhns: Preludi en mi menor
Johann Sebastian Bach: Wo soll ich fliehen het BWV 646
Toccata en fa major BWV 540.

Johann Pachelbel: Ciacona en fa menor
Johann Sebastian Bach: Herr Jesu Christ, dich zu uns wend BWV 709
Toccata i fuga en re menor BWV 565.

Art, turisme i melancolia

Conferència que tractarà el tema del turisme des de la perspectiva de l’art, en un lloc com València, ciutat que està tenint un gran impacte turístic. La conferència serà el punt de partida de la posterior conversació que tindran Manuel Borja-Villel i Daniel García Andújar en torno de l’exposició ‘Sistema Operativo. Colecciones’.

Eduardo Hurtado. Oh! Monstruo.

‘Oh! Monstruo’ és un projecte que invoca la possibilitat d’un cos col·lectiu, mutant, còmplice i afectiu. La possibilitat d’estar fora del marge, en un nou temps, el temps ara, on poder fer que la neu creme revivint carbons encesos que van ser foguera i que van arribar també a ser cendra.

Oh! Monstruo’ és un ajust de comptes amb el passat. Caminar en cercles sota els llençols. Aprendre a cantar amb una veu múltiple, anormal, disfònica, amb la qual invocar la bèstia secreta del desig.

 

El fill que vull tindre

Quin fill volia tindre el meu pare? Quin fill voldria tindre jo? Quin iaio voldria que fóra jo per al seu fill? Quin pare haguera volgut tindre el meu fill?

Amb tres generacions en escena, El fill que vull tindre és un tribut de pares a fills i de fills a pares malgrat els retrets. Present, passat i futur es troben en escena per contar-nos històries que parlen, en definitiva, de la vida, de com estimem els nostres fills i els nostres pares i de com ens costa, de vegades, comunicar-nos.

Una proposta no exempta d’autocrítica, d’humor, tendresa i ironia, que parla sobre els lligams emocionals entre fills i pares. Sobre com projectem en els altres les nostres pors, les nostres mancances o les nostres expectatives. De l’esforç que hem de fer per a comprendre els fills i també de la dificultat per a comprendre a les generacions passades.

CREACIÓ I DIRECCIÓ Àlex Cantó, Joan Collado, Jesús Muñoz i Pau Pons
AMB Àlex Cantó, Jesús Muñoz i Pau Pons
COMPANYIA El Pont Flotant
DURADA: 70 minuts (aprox.)