Entre 1966 i 1977, l’intèrpret i compositor canadenc Glenn Gould va gravar tres programes radiofònics experimentals que van conformar l’anomenada Trilogia de la soledat, conformada per The Idea of North, The Latecomers i The Quiet in the Land, obres de caràcter experimental que Gould va definir com ‘el més proper a qualsevol fet autobiogràfic que s’haja emés per ràdio’ i en les quals aplicava la tècnica del contrapunt a les veus narratives protagonistes, que, al seu torn, reflexionaven sobre els efectes de la soledat i l’aïllament.

La translació del contrapunt a altres àmbits amb la finalitat de crear fugides narratives ha sigut significativament fructífera al llarg de la història. Aldous Huxley va demostrar que era possible utilitzar les seues bases per a desenvolupar la seua obra literària més ambiciosa, Contrapunt (1928) que, al seu torn, homenatjava la novel·la d’André Gide Les Faux-Monnayeurs (’Els moneders falsos’), escrita tres anys abans. En El soroll i la fúria, William Faulkner va crear una estructura en la qual el punt de vista canviava constantment desenvolupant un contrapunt de veus narratives que s’anaven superposant. Anthony Mann, amb el seu western Winchester 73 (1950), Max Ophüls amb el seu film La Ronda (1950), Mike Figgis amb Timecode (2000) i seus els quatre plans seqüència que es mostren simultàniament a la pantalla, Alain Resnais en No Smoking (1993) o el cineasta i videoartista Omer Fast en Remainder (2015) van aplicar els principis de la fuga en els seus films trencant els esquemes de la narració lineal i utilitzant repeticions i variacions com a agent estructural de les seues obres.

Apunts per a una fuga reinterpreta els programes de ràdio realitzats per Glenn Gould i planteja una instal·lació de vídeo amb tres pantalles sincronitzades que utilitza una estructura de fuga per a reflexionar sobre la soledat en el segle xxi i com afecta tres generacions de dones. A més, l’exposició es complementa amb una publicació que inclou textos de diferents col·laboradors (escriptors, filòsofs, crítics, etc.) que reflexionen sobre el concepte de fuga –en totes les seues accepcions– i les seues possibles aplicacions en el camp de l’art i la crítica.

Aquest projecte forma part de la sèrie Apunts per a una exegesi conformat per obres que aborden conceptes com a repetició, apropiació, reinterpretació, modificació o plagi i proposen una reflexió sobre aquests. Aquests termes són utilitzats de manera recurrent quan reflexionem sobre alguns aspectes de la història de l’art. Tant les arts visuals com el cinema, la literatura o altres tipus d’expressió artística han partit sovint d’aquests conceptes per a materialitzar innombrables obres que han permés a l’espectador assistir a una progressiva evolució conceptual d’aquests termes. L’art contemporani en planteja una reflexió constant sobre el significat i la interpretació que depén de l’obra en qüestió, del context, de l’emissor, del mediador, del receptor i de les circumstàncies concretes. Una quantitat indeterminada d’interpretacions que fluctua constantment i està subjecta de manera inevitable a les diverses variables. La lectura subjectiva forma part indefectible de la història; no solament de la història de l’art, sinó de la història en general. Aquesta subjectivitat depén en gran part de les experiències, els coneixements i les influències de cada autor, de cada intèrpret, de cada espectador. Amb cadascuna d’aquestes interpretacions generem el remake d’una obra. Una imparable successió de variacions i reinterpretacions amb infinits matisos que les diferencien entre si, a vegades de manera quasi imperceptible.

Organitza: Consorci de Museus de la Comunitat Valenciana


Dades bàsiques

Data:
Del 23/11/2018 al 17/02/2019
Espai:
Centre del Carme
Direcció:

Carrer del Museu, 2
46003 València
Telèfon: 961 922 640