Política de cookies
Este lloc web utilitza cookies perquè vostè tinga la millor experiència d'usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment per a l'acceptació de les esmentades cookies i l'acceptació de la nostra política de cookies, punxe l'enllaç per a major informació.

X
hanukiyas_01-siam-comunica200x200-o7gnmhq12tzxnkplyl5s5jggqepthml6gl062xmsg8

Troben per primera vegada a València evidències materials de la cultura jueva medieval

S’han trobat al barri de Velluters dos fragments d’hanukkiyà, unes llànties d’oli d’ús ritual que utilitzaven els jueus valencians per a commemorar Hanukkà o Festivitat de les Llums durant l’època medieval.

Les restes estan datades entre els segles XIV i XV i les seues característiques ens indiquen que estos objectes van ser produïts a Barcelona i, posteriorment, importats a l’antic Regne de València, ja que hi havia relacions importants entre les seues aljames. La troballa s’ha produït prou lluny d’on se situa el recinte de la jueria, però este fet s’explicaria amb la dinamització de l’urbanisme de la ciutat; probablement van ser utilitzats com a material de reble i anivellament en construccions posteriors a l’assalt de 1391, que va suposar la fi de la jueria a València.

Els treballs arqueològics desenvolupats a l’antic convent del Pilar (barri de Velluters) han permés localitzar i identificar per primera vegada a la ciutat de València, fora de contextos funeraris, objectes domèstics d’ús ritual per part dels jueus medievals valencians. Es tracta de dos fragments de llànties d’oli o hanukkiyà usades per a la celebració de la festivitat de Hanukkà o Festivitat de les Llums en què, durant huit dies, es commemora la purificació del temple de Jerusalem pels Macabeus l’any 165 de l’era comuna. Estos hanikiyot es componen de huit cresols de cassoleta oberta i un altre de major grandària o xamaix. L’hanukkiyà ha de col·locar-se al costat de la porta de l’habitatge en la part esquerra i, si és possible, en un lloc elevat que es puga observar des de l’exterior, o al costat de les finestres. Abans d’encendre les llums es reuneix tota la família i es reciten tres benediccions. L’encesa està clarament establida: primer s’encén el xamaix, llum de major grandària que no és de Hanukkà, però sí que està en la hanukiya i, posteriorment, el llantió més pròxim.

Els dies successius ha de prendre’s primer la llàntia nova i després les enceses en dies anteriors, fins a completar els huit dies de festa quan cremen les huit metxes de l’hanukkiyà. Cal tindre una cura especial que els llums cremen almenys durant mitja hora després de la posta de sol i, per tant, calcular amb precisió la quantitat d’oli i la qualitat i la grandària de la metxa. Quant a les troballes valencianes, cal ressenyar que donades les característiques morfològiques i físiques de l’argila amb què es van fabricar, es pot precisar que es tracta de manufactures idèntiques a les recuperades al call de Barcelona, per la qual cosa, sens dubte, es tractaria de peces importades a la capital de l’antic Regne de València, fruit de les múltiples relacions de les importants aljames de València i Barcelona. D’altra banda, la troballa d’estos fragments –datables arqueològicament entre els segles XIV i XV al barri de Velluters–, molt lluny del recinte històric de la juheria valenciana, ha d’explicar-se per les dinàmiques d’urbanització baixmedievals que probablement van possibilitar el transport de materials de reble i anivellament en els moments posteriors al tràgic pogrom de 1391, la qual cosa en la pràctica va vindre a significar el punt final de la jueria de València.

Compartir: