Ruta València amb bicicleta

Nostra ruta comença en el Jardí del Túria, situat en l’antic llit del riu Túria, que travessa tot el nucli urbà des de la Ciutat de les Arts i les Ciències fins al Parc de Capçalera, amb una extensió de més de 7 quilòmetres. Es tracta del major jardí urbà que hi ha a Espanya, que cada any rep més de tres milions de visitants. Així doncs, permet visitar pràcticament tota la ciutat amb bicicleta ràpida i còmodament, sense presses, parant en els seus llocs més atractius.

Des del Jardí del Túria, accedim al centre històric de la ciutat per les Torres dels Serrans, construïdes en el S. XIV, una de les portes fortificades de la muralla medieval. L’única, amb les Torres de Quart, que es conserva en peus avui dia. Molt recomanable fer una visita i pujar fins a l’alt per a contemplar unes precioses vistes de la ciutat.

Des d’aquest monument emblemàtic es realitza tots els anys la Crida per a les Falles de València, que signifiquen el tret d’eixida de les nostres festes majors, en un acte que compta amb la presència de les principals autoritats.

A tan sol un minut pedaleando pel Carrer dels Serrans es troba la Plaça de Manises. Val la pena fer una parada ací perquè ens trobem un conjunt històric-artístic de gran valor, amb diversos edificis palatins, entre els quals destaca el Palau de la Batlia, del S. XV, seu actual de la Diputació Provincial de València, Monument Històric Nacional. Sense oblidar-nos del Palau del Marquès de la Scala, del S. XVI.

Situat en l’encreuament de la Plaça de Manises amb la Calle Cavallers i la Plaça de la Verge, trobem el Palau de la Generalitat, que té la seua entrada principal en el Carrer de Cavallers, nº 2. Ací se situa el govern autonòmic valencià, en un edifici gòtic valencià del S. XV, que després va incorporar restauracions renaixentistes. Declarat Bé d’Interès Cultural.

A pocs metres ja podem gaudir de la majestuositat de la Plaça de la Verge, la més coneguda de València, una àmplia esplanada per als vianants que presta el seu espai a les més variades activitats. La més popular, sens dubte, és l’Ofrena de Flors que se celebra en Falles.

Un enclavament emblemàtic del casc històric de València, que concentra edificis com el Palau de la Generalitat, que acabem de deixar arrere, la Catedral i la Basílica de la Verge dels Desemparats, patrona de la ciutat i de tot l’Antic Regne de València, primer exemple de construcció barroca de nova planta en aquesta ciutat en el S. XVII.

Unida a la Basílica per un arc que creua un estret passatge trobem la Catedral de València, seu del Arzobispado, dedicada a l’Asunción de María. Construïda en estil gòtic valencià, després va viure intervencions renaixentistes, barroques i neoclàssiques. Recorrem el Carrer del Micalet per a arribar a la porta principal d’aquesta catedral, cridada Porta dels Ferros, que dóna a l’a Plaça de la Reina. Les pintures del Quattrocento que alberga en el seu interior i la Capella del Sant Calze són de visita obligada.

Abans d’arribar a l’entrada hem passat al costat de la torre del Micalet, torre campanar de la catedral, probablement el monument més volgut per als valencians. Pot visitar-se tots els dies de l’any per a veure les tres sales del campanar i contemplar unes magnífiques vistes de la ciutat des del més alt. N’hi ha prou amb pujar els 207 graons que té la seua popular escala de caragol.

Podem aprofitar per a descansar en alguna de les seues terrasses abans d’abandonar la Plaça de la Reina pel Carrer de la Barchilla. En tan sol un minut arribem la Plaça de l’Almoina. Entorn d’ella s’alcen el palau arzobispal, la Catedral i la façana posterior de la Basílica, entre altres edificis notables. És la plaça més antiga de la ciutat, plaça major de la València romana en el S. II a. de C. Sota ella podem visitar un important museu arqueològic amb restes de la ciutat romana, visigoda i àrab.

Tornem a la Plaça de la Reina, dobleguem a l’esquerra pel Carrer del Mar i després a la dreta per la Calle Luis Vives; creuem el Carrer de la Pau per a després entrar pel Carrer de Vidal i arribem ràpidament al Palau del Marquès de Dosaigües, tot un referent de l’estile rococó a Espanya. En el seu interior podem visitar el Museu Nacional de Ceràmica González Martí, una de les col·leccions de ceràmica amb més prestigi internacional. Una altra parada obligatòria.

Tornem a pujar a la bicicleta per a seguir per la Calle Poeta Querol i després per la Calle Pintor Sorolla fins a arribar al Carrer de la Universitat. Ací trobem la Universitat de València, fundada en el S. XV, la “universitat vella” com es coneix popularment. Encara que la seua expansió va portar les facultats i estudiants a nous campus, avui dia l’edifici de La Nau segueix sent la seu institucional del rectorat i s’ha reconvertit en un atractiu centre cultural dedicat a la programació d’exposicions, teatre i música.

Enfront de l’antiga universitat, seguint pel Carrer de la Universitat i doblegant per Carrer de la Nau trobem el Museu del Patriarca, gestionat pel Real Col·legi Seminari del Corpus Christi. Un edifici construït a cavall entre el S. XVI i el XVII, que alberga una interessant col·lecció de pintura, llibres, documentació, peces tèxtils i d’orfebreria de caràcter únic.

Des de la nostra anterior destinació tornem al carril bici per a dirigir-nos cap a l’antic llit del riu. Viatjarem uns 6 minuts, deixant primer a la nostra dreta el ficus centenari del Parterre i després a la nostra esquerra els de La Glorieta; entrarem en la rotonda de la Plaça de la Porta del Mar per a dirigir-nos al Pont de l’Exposició, ho recorrerem per complet, creuarem el Passeig de l’Albereda i arribarem el Palau de l’Exposició pels carrers Amadeo de Savoia i Muñoz Seca. Aquest edifici va ser construït en 1909, amb motiu de l’Exposició Nacional i Regional que es va celebrar a València aquell any. Després d’una restauració empresa a la fi del S. XX ha tornat a complir les funcions per a les quals es va crear: recepcions, banquets, conferències, etc.

A continuació, tornem a creuar l’Albereda per a recrear-nos en el Pont de les Flors, un altre dels quals travessen el Jardí del Túria, un disseny de Santiago Calatrava que sempre es troba adornat amb flors, característica que li fa molt popular tant per als valencians com per als visitants.

Anant amb bicicleta pel Jardí del Túria en direcció a la Ciutat de les Arts i les Ciències, tan solament tardarem uns tres minuts a arribar al Palau de la Música de València. Aquest auditori, inaugurat en 1987, es troba en l’antic llit del Túria i compta amb diverses sales per a audicions musicals, exposicions, cinema, etc. És la seu de l’Orquestra de València i de la Banda Municipal de la ciutat.

Continuem pel Jardí del Túria, recorrent quasi fins al seu final aquest extraordinari parc urbà. En uns minuts haurem arribat a la Ciutat de les Arts i les Ciències, complex arquitectònic, cultural i d’oci inaugurat en 1998 els edificis del qual més representatius són L’Hemisferic, el Museu de les Ciències Príncep Felipe, l’Oceanogràfic i el Palau de les Arts Regna Sofia.

Abandonem aquest complex de cort futurista eixint del Jardí del Túria pel Carrer de Menorca, per a doblegar després per l’Av. del Port i finalment en Calle Dr. Juan José Domine. Arribem a La Marina de València, situada entre el Port Comercial de la Ciutat i el seu Passeig Marítim, una zona d’oci que compta amb diversos restaurants i discoteques, així com zones d’oci infantil, en la qual podem aprofitar per a relaxar-nos i reposar forces.

Finalitzem el nostre recorregut en el Passeig Marítim de la Ciutat, un lloc esplèndid per a gaudir del Mediterrani que comença el seu recorregut a tan sol un parell de minuts de la nostra anterior destinació, arribant pel Carrer del Dr. Marcos Sapena. Construït en la dècada dels 90 per a unir la ciutat amb el mar, s’estén al llarg de les Platges de les Arenes i de la Malvarrosa i arriba fins a Alboraia.

Al llarg del passeig podem visitar diferents restaurants, i fins i tot quiosquets de platja si ens endinsem en la zona d’arena. Un dels jardins més visitats de la ciutat, que compta amb prop de 50.000 metres quadrats de superfície de vegetació.