Dades bàsiques

Dificultat:

media



Es pren com a referència el traçat de la muralla en el moment de la conquesta cristiana de la ciutat en 1238 per les tropes de Jaume I.
A continuació es fa una enumeració dels llocs on es conserven a la vista restes d’algun dels elements defensius i que s’han anat recuperant al llarg dels últims 30 anys d’excavacions arqueològiques a la ciutat.

Començarem el recorregut partint de la Porta del-Qantara que se situaria darrere de les torres de Serrans, des d’on el mur giraria al SO, cap a la plaça dels Furs i el carrer de les Roques. Ací, la Fundació Florida State University (FSU) en el número 2 del carrer Blanquerías ha recuperat una torrassa defensiva semicircular, una línia de merlets i diverses basses de tintat de curtidores d’època medieval. Tots aquests elements s’han integrat en el saló d’actes de l’edifici i estan a la vista, encara que per a veure’ls cal sol·licitar autorització.

En la plaça dels Furs entre els números 2 i 4, dins dels comerços allí situats, es pot observar una part del mur islàmic en la planta baixa d’aquests.
En el forn de Montaner situat en el número 5 del carrer Roteros, es va integrar un fragment de huit metres del mur defensiu que és visible en la façana externa i a l’interior del forn.

A partir d’ací, i seguint el carrer Palomino, s’arriba a la plaça de l’Àngel on es conserva un de les torrasses més conegudes des d’antic i que actualment està ocupat per habitatges particulars. Des d’aquest punt, el mur s’introdueix per la plaça de Beneyto i Coll, seguint pel carrer Mare Vella, lloc en el qual es localitza una tercera torre de maçoneria, utilitzada també com a habitatge particular. Des d’ací es prossegueix pel Portal de Valldigna, porta oberta l’any 1400 per a comunicar l’interior de la ciutat amb la moreria, continuant pel carrer Salines, on es conservar exempt en la línia de façana parteix del llenç.

Des d’aquest punt, la muralla s’endinsa pels edificis del carrer de Cavallers, a l’altura dels números 36 i 38, actualment ocupats per una escola d’idiomes, en l’interior dels quals es pot observar un important tram de mur, així com dues torres fins a l’altura del primer pis. Des d’ací es passa a la plaça del Tossal on, en la Galeria municipal del mateix nom dedicada a exposicions temporals, es mostren les restes d’una torre i llenç de la muralla corresponent a la porta del-Hanax que va ser remodelada mitjançant una torre quadrada de tapial en el segle XII. També s’observen uns arcs de rajola, sobre els quals s’elevava la volta que cobria la séquia de Rovella, conducció que va ser canalitzada per l’antic fossat de la muralla en el segle XV.

A partir d’aquest punt, la muralla continuaria pel carrer Bolsería arribant a la plaça del Forn de Sant Nicolás núm. 4, on a la sala d’exposicions del Col·legi Major Rector Peset s’han integrat part de l’a prop i una altra de les torres semicirculars del segle XI.

Des d’ací, continuant cap a la Llotja, per la façana posterior de la qual discorria la muralla, seguiria fins al carrer Sant Ferran núm. 12 i, en el Centre de Cultura Contemporània Octubre, es pot veure en el soterrani parteix del mur i una torre quadrada de 4,30 de costat datada en el segle XII.

Seguint cap al carrer Sant Vicent on s’obriria la porta de la Boatella, la muralla s’endinsa per l’interior de les cases de la plaça de Mariano Benlliure, on en el restaurant Orio, l’accés del qual és pel carrer Sant Vicent núm. 23, s’ha integrat una torre de planta quadrada en el front de la qual es poden veure reutilitzats grans carreus d’època romana.

Des d’ací contínua el mur feia el carrer Tránsits on es torna a fer visible a l’altura del núm. 5-6, a l’interior d’una cafeteria i de la papereria Sena Alós que ha incorporat les restes de la muralla sota el sòl, coberts per un cristall transparent.

Continuant pel carrer de les Barques s’arriba fins al carrer de Comèdies on la muralla marca un gir important cap al nord, endinsant-se per davall de l’edifici de la Universitat, en el vestíbul de la qual s’observa una altra de les torres quadrades. Des d’ací continuaria fins al carrer del Mar, on en un restaurant que dóna a la coneguda plaça dels Ànecs, es pot observar un xicotet fragment del mur unit a una de les parets del circ romà.

En aquesta mateixa plaça, a l’altura de l’actual església de Sant Felip Neri, s’obriria la porta de la Xerea per a continuar cap al nord pel carrer de Trinquet de Cavallers fins a arribar a l’altura de l’edifici de l’hotel Car al carrer del Almudín, on integrat en el mateix i en el restaurant annex, es pot veure un extens tram del llenç i una altra de les torres de planta quadrada que s’endinsa en el contigu edifici del palau del Temple. Ací, durant les obres de restauració s’han tret a la llum la muralla, altres dues torres i part del antemural o barbacana.

A partir d’aquest punt, continuaria la muralla fins a arribar a la marginal del rio, on s’alçava la imponent torre d’Ali Bufat que albergava la porta de Ibn Sajar. Des d’ací giraria cap a l’oest, per davant de la muralleta del rio arribant fins al carrer del Salvador on, enfront del pont de la Trinitat, s’alçaria la porta del-Warraq i seguint pel carrer de Conde Trénor, s’arribaria a tancar el recinte a la porta del-Qantara, punt d’origen d’aquest recorregut.