Els camps de Rascanya constituïxen un paisatge rural fruit de la laboriositat, dedicació i entrega dels llauradors a les terres heretades del seus majors, i l’estima i zel que posen en el seu conreu, enfront de les dificultats i adversitats pròpies d’un món cada vegada més globalitzat, els ha obligat a limitar-se i diversificar conreus buscant l’especialització, la mecanització i defensa del seu treball enfront de la competència, al temps que veien com la pressió urbanística anava minvant gran part dels abans fèrtils vergers hui ocupats per modernes construccions i vies urbanes.
Actualment l’horta de Rascanya constituïx un model d’explotació agrícola on ha desaparegut gran part de l’utillatge i determinades tècniques agrícoles, a més de les solucions poblacionals pròpiament valencianes, com la barraca, els rossins, séquies, sequioles i sequiolets, sols conservats per l’enyorança de temps pairals en què l’home formava part del medi i es trobava íntimament unit a ell.
És l’objecte de la present publicació difondre i contar a les noves generacions per on discorrien i serpentejaven les séquies que donaven vida a tots aquells camps, d’on eixien aquelles hortalisses que omplien mercats per al goig dels sentits, on es trobaven els molins que convertien en farines els grans de l’almodí o les sitges de Burjassot… però també recordar totes les alqueries i barraques que, al costat dels camps, donaven repòs als principals protagonistes: llauradors, famílies i bestiar que, des de l’alba fins a la poqueta nit, feien possible la riquesa de l’horta.
Amb la denominació de Relat urbà s’engloben les 16 aportacions que conformen el huité volum d’aquesta singular història de la ciutat que des de l’any 2000 ve analitzant, amb alt nivell d’exigència, els diferents episodis que han contribuït a configurar la València que hui coneixem.
Un intent de comprensió global que requerix la contribució de visions diverses que ajuden a comprendre la sempre complexa dinàmica urbana.
Per això, des del volum inicial, experts en arquitectura, arqueologia, història de l’art, de la geografia, o de l’economia han unit el seu esforç intel·lectual per a anar configurant un cos teòric que constituix en estos moments un exemple singular en el camp de la investigació en el que s’ha donat a denominar Història Urbana.
Este llibre és fruit d’ún esforç per donar protagonisme a un tipus de representació gràfica, amb a sense voluntat publicitària, molt present en les nostres vides tot i el seu caràcter efímer. L’Ayuntament de València dona suport a eixe esforç, una contribució perquè la importància de la ephemera deixe de ser un territori quasi desconegut per poc explorat.
Són ja nombroses les col.lecions i les publicacions dedicades a recollir ephemera, eixe tipus d’etiquetes, objectes, recordatoris… que reben eixe nom, justament, perquè no estan pensats per a perdurar, sinó per a gaudir d’una vida efímera, circumscrita en el temps, ja que no s’han concebut amb la mateixa voluntat artística. No obstant això, molts d’eixos objectes són fills de la seua època, i en format menut, i d’una manera modesta, reflecteixen els estils i les sensibilitats de cada moment.
No temáis yo vencí al mundo és un monòleg intens, amb un protagonista històric: Carrero Blanco.
Esta obra fou la guanyadora del Premi “Max Aub” 2018 dels XXXVI Premis Literaris “Ciutat de València”.
Este llibre, editat per l’Ajuntament de València, és un nou exercici de recuperació de la memòria històrica de la nostra ciutat, que ens remet a un moment de la nostra història durant un temps condemnat a l’oblit.
Vicent Alfaro, alcalde de València, escrit per Néstor Morente, és un llibre que reivindica la figura i l’obra de qui va presidir el govern municipal d’esta ciutat entre octubre de 1931 i juny de 1932, durant els primers mesos de la Segona República, amb només 29 anys d’edat.
Esta es la història de Fikarta, una xiqueta valenciana de pares etíops que viu en una finca del barri del Cabanyal. A la finca hi ha veïns i veïnes, clar, i uns quants animals. Com en tot veïnat, la convivència és raonablement bona. Bé, en realitat, ara és bastant bona, però no sempre ha sigut així. Hi havia veïns que no es podien ni veure. Fins que va passar aquella història amb el gat que perseguia un ocell i que es va ficar on no devia… I allò del gos de la iaia Gúmer… Però llegiu, llegiu la nostra història i sabreu de què us estic parlant.
Esta es la història de Fikarta, una xiqueta valenciana de pares etíops que viu en una finca del barri del Cabanyal. A la finca hi ha veïns i veïnes, clar, i uns quants animals. Com en tot veïnat, la convivència és raonablement bona. Bé, en realitat, ara és bastant bona, però no sempre ha sigut així. Hi havia veïns que no es podien ni veure. Fins que va passar aquella història amb el gat que perseguia un ocell i que es va ficar on no devia… I allò del gos de la iaia Gúmer… Però llegiu, llegiu la nostra història i sabreu de què us estic parlant.
Premi Eduard Escalante – XXXVI Premis Ciutat de València
Diana es una coneguda DJ que recorre el món punxant als clubs més selectes. El seu germanastre, Noel, un drogaddicte al límit de l’abisme, és la seua única companya en aquest perile. Fa mesos que no paren per casa, però cap dels dos no té ganes de tornar-hi, perquè aixó suposaria rependre la relació tóxica que tenen amb la mare. El pare, en canvi fa temps que va eixir del quadre familiar a causa d’un accident domèstic que pot ser, no va ser gens fortuit.
Paco Romeu (València, 1967) és un dramaturg autodidacte, però també ha cultivat altres facetes artístiques, com el guió, la composició musical o la narrativa breu. La seua trajetòria ha sigut reconeguda amb diversos guardons, com el Premi de Teatre Palanca i Roca o el Premi de Teatre Infantil Xaro Vidal. A Bromera ha publicat l’obra teatral Iceberg, entre altres.
Premi Maria Beneyto – XXXVI Premis Ciutat de València
Iban L. Llop (Borriana, 1975) és filòleg, traductor i poeta. Des de l’any 2007 és professor de llengua i literatura catalanes al Departament de Ciències Humanístiques i Socials de la Universitat de Sàsser. Pel que fa a la producció literària, ha publicat els poemaris Sala d’espera (2013); Batalles de Sardenya (2011), Premi Iban Jafadja Ciutat d’Alzira 2010; Crònica de Calàbria (2009), Premi Alfons el Magnànim de poesia 2009; Llibre de Nàpols (2003), Premi Ausiàs March 2002; Blue Hotel (2000), Premi Miquel Àngel Riera 1999; Pell de salobre i Fustes corcades. Ha traduït l’obra dramàtica Passos lleugers, de Dacia Maraini i La paraula contrària, d’Erri De Luca. Amb Serps i paisatges ha guanyat el Premi Maria Beneyto de poesia en valencià dels XXXVI Premis Ciutat de València.
Premi Isabel de Villena – XXXVI Premis Ciutat de València
Andreu Faraig és enviat a les Amèriques com a delegat permanent de la casa Galiana per ordre del seu amo, don Gaspar Galiana per ordre del seu amo, don Gaspar Galiana de Serafina. Així, es veu forçat a abandonar les terres valencianes i a allunyar-se de sa mare i la germana, la seua única família. Però el nou destí el separa, a més a més, d’Elionor Galiana, la seua jove estimada. Obligat a portar endavant una escomesa que preferia evitar, prompte descobreix que la càrrega de la Santa Marta, la goleta en què s’embarca i que ha jurat vigilar, no està conformada només per teles i teixits, com calia esperar, sinó que inclou també un nombrós grup d’homes i dones provinents d’Àfrica, llestos per a ser venuts com a esclaus. Andreu Faraig lluitarà contra tot plegat.
En la taverna del Negre, Jesus Moncho presenta una història ambientada en la carrera d’Amèrica del s.XIX, des de les terres de València, en la qual també se’ns relata el curiós origen de la traducio xocolatera de la Vila.
Premi Josep Vicent Marqués XXXVI Premis Ciutat de València
Premi Celia Amorós XXXVI Premios Ciutat de València
