La pilota valenciana no ha sigut objecte de l’atenció que indubtablement mereix en constituir una manifestació tradicional, tan fondament arrelada en els costums, que la seua terminologia ha passat al llenguatge corrent.
Esta obra de Francesc Almela i Vives no és un tractat complet sobre el joc de pilota a València, però sí una agradable passejada per part de la seua història i idiosincràsia. Per a això, s’ha pretés ajuntar una sèrie de dades, fruit de la investigació personal d’Almela, entre les quals n’hi ha moltes que són pràcticament desconegudes i no poques absolutament inèdites.
Este és un llibre molt citat, poc llegit, i que torna a estar a disposició de totes les persones interessades en el que és, sens dubte, el nostre gran esport. I ara, a més a més, en valencià.
Càmera en mà, recorrem els barris que abracen els districtes de Campanar, la Saïdia i Rascanya. Dissenyem un recorregut a través d’aquelles persones que entrellaçaren la seua vida a estes vies, i han quedat impregnades del seu paisatge. Ens submergirem per a donar testimoni de com articula la seua resistència l’horta i les seues alqueries davant de l’expansió del ciment d’arquitectura homogènia; de com les formes originàries donen pas a noves realitats. Un itinerari que guia al públic lector pels carrers d’estos dotze barris a fi de permetre-li descobrir-ne la identitat i entendre la seua singularitat present.
“Como todas las tardes, la barca-correo anunció su llegada al Palmar con varios toques de bocina…”. Així comença la novel · la Cañas y barro de Vicente Blasco Ibáñez, que donà a conéixer els paisatges i costums dels Pobles del Sud, i els universalitzà. I també així podria començar este relat, que pretén descobrir com és la intrahistòria d’uns llocs únics que cresqueren al voltant de l’Albufera, a través d’imatges i del testimoni de les persones que hui els habiten. Emulant aquella ruta del ravatxol, nom que rebia la barca-correu que comunicava la gent dels pobles banyats pel llac, ens embarquem al Castellar-l’Oliveral per a dirigir-nos després a Pinedo, el Saler, el Palmar, el Perellonet, el Forn d’Alcedo i la Torre, i submergir-nos en la seua vida. Poblacions que, en la nostra ruta imaginària, tornen a estar connectades pel lluent i mostren un territori màgic i inoblidable.
Adinsar-se en els Pobles del Nord és viatjar en el temps a les arrels dels nostres avantpassats, a llocs que a penes han canviat en els últims segles, que conserven infraestructures de l’època islàmica, gent amb un gran sentit de pertinença a la seua terra, on perduren costums mil· lenaris que han definit el caràcter dels valencians. Les places de Borbotó, el passat eclesiàstic de Carpesa, l’empremta nobiliària a Benifaraig, les masies de Massarrojos, la valuosa horta de Poble Nou, la supervivència de les Cases de Bàrcena, el paradís de Mauella, les restes de Tauladella, la naturalesa encara salvatge de Rafalell i Vistabella, creen un paisatge únic i desconegut digne de conéixer i preservar.
Este llibre és una oportunitat plena de suggeriments i idees per a explorar quasi tot sobre tres de les àrees històriques més interessants de València, i, en certa manera, també les més desconegudes: els barris amb influència del mar. Algirós, Poblats Marítims i Camins al Grau. Per a documentar esta guia hem llegit, vist pel· lícules, passejat pels barris de dia i de nit, menjats als seus restaurants, disfrutat dels seus teatres, entrevistat els veïns i les veïnes més grans, i entrat als seus corrals i les seues cases. Viatjarem amb tu en autobús, en metro, en tramvia, en bici o a peu, i et proposarem idees per a evitar el cotxe i perquè sentes la brisa del mar en la cara. Te’n vens?
Les pedanies de Benimàmet i Beniferri formen part de la ciutat de València des de la fi del segle XX, però en l’actualitat encara conserven els seus costums, les seues tradicions i la seua essència de “poble”. Passejar pels seus carrers tranquils i per les seues places, parlar amb els seus acollidors habitants, comprar als seus comerços, alguns d’ells centenaris, i pels quals han passat diverses generacions, o disfrutar dels seus cascos antics, que mantenen retalls de la seua història, arriben a fer oblidar al visitant que pertanyen a una gran urbs. Este llibre tracta d’oferir un retrat de les pedanies que formen part de Pobles de l’Oest (districte 18) des dels seus orígens fins a l’actualitat, i de la lluita incansable que durant dècades han protagonitzat els seus residents per a defendre allò que sempre han considerat els seus drets.
Passejar, visitar, explorar i viure als carrers dels barris que formen el conegut districte de Patraix de València és fer-ho sempre sobre l’antiga terra d’horta que, encara hui, brota inesperada quan menys ho esperem, entre finques, rotondes i carreteres que han propiciat la seua expansió. Una horta que es reivindica constantment en el nom de carrers i places, en alqueries i en camins que recorden, amb el seu nom agrícola, que en el passat tots eixos barris eren aigua i terra conreada fins a on arribava la vista humana. Ara, ens trobem amb uns espais que, sense oblidar el seu llegat, han crescut al caliu de la recerca del treball que oferien les importants empreses que s’hi instal· laren durant el segle XX i, recentment, per les bones comunicacions de què gaudixen. Nous barris amb arrels i molta memòria.
En l’encreuament dels carrers de Quart i de Guillem de Castro s’alcen majestuoses les Torres de Quart custodiant un dels accessos al barri antic de València des del segle XV. Si creuem esta porta cap a Extramurs, trobarem una ciutat sorprenent, moderna i funcional, que ens convida a descobrir a través dels seus carrers autèntics tresors, testimoniatges del progrés de la societat tal com la coneixem hui. I això és el que es presenta en este volum: un agradable i plaent passeig que ens trasllada al passat més recent per a comprendre la València actual, d’origen obrer, mitjançant dos dels seus districtes i els nou barris que els formen: Extramurs, amb el Botànic, la Roqueta, la Petxina i Arrancapins; i l’Olivereta, que engloba Nou Moles, Tres Forques, la Fontsanta, la Llum i Soternes.
Un recorregut per la part de la ciutat que millor resumix la formació de la gran València: l’origen hortolà, l’enderrocament de la muralla, expansio de l’encreuament de segles, la creació de les classes burgeses i la projecció cap al futur. El lector es deixa emportar per les imatges de la fotògrafa Eva Ripoll i els textos de la periodista Pilar Algarra per a esta suau passejada per la cosmopolita Russafa, el coquet Pla del Remei, l’elegant Gran Via, el nou llit del Túria i les artèries urbanitzades que connecten la ciutat amb l’horta i l’Albufera. Les autores deixen que el lector-vianant traga les seues pròpies conclusions sobre la generosa grandiositat de l’Art Déco valencià i la seua relació floral. Elles, simplement, insinuen, assenyalen, apunten, citen… i preparen cada pàgina com si fora un regal.
València es l’hereva de «Valentia», el mot en llatí que significa «vigoria, fortalesa i bon auguri». L’origen de la ciutat el trobem a les 169 hectàrees del districte de Ciutat Vella on estan superposades, com les capes d’una ceba, totes les «Valències» que ens han precedit des de la seua fundació l’any 138 abans de Crist: la ciutat romana, la musulmana, la València dels Furs, la gòtica, la quatrecentista de la Germania, la renaixentista, la barroca ˝dessubstanciada” com la va qualificar Sanchis Guarner, la il· lustrada de l’Associació d’Amics del País, la València de la Renaixença, la modernista, la republicana i la València del segle XXI coexistixen al districte on viuen, a hores d’ara, 27.259 ànimes, segons el padró de 2018. En este llibre trobaràs la història d’alguns d’estos habitants, sobretot botiguers, que construïxen el dia a dia de cadascun dels sis barris de Ciutat Vella, vistos des de la particular perspectiva de la fotoperiodista Mònica Torres i la periodista Laura Ballester, que han sigut, o continuen sent, veïnes del districte. Gaudiu d’este personal viatge.
Veïns, treballadors, turistes… Tots són testimonis de la metamorfosi de la ciutat i de la nova identitat de cada veïnat. Esta nova personalitat es manifesta a través del menjar (la paella a Sant Llorenç i els llegums als Orriols), els sons (els cants de l’afició de Mestalla) o l’art (el patrimoni arquitectònic de Benicalap). A cavall entre la indústria i l’horta, estos barris han viscut el trànsit cap a un nou model de ciutat i de producció econòmica que ha marcat la manera de viure l’espai públic. Malgrat tot, la cultura, les tradicions i el llegat de grans personatges que un dia modelaren la ciutat continuen sent símbols d’estos barris, units per les Falles, la multiculturalitat i el futbol.
A partir del manuscrit 78 de l’Arxiu del Reial Convent de Predicadors de València, en aquest volum es conté l’edició crítica del Llibre de memòries de la ciutat de València, peça fonamental de la literatura memorialística valenciana. A més de contextualitzar l’obra des dels vessants historicocultural i literari, es fa una aproximació als diversos autors que hi van poder intervenir i s’estudia el gran nombre de manuscrits emparentats amb la seua tradició que es poden localitzar a hores d’ara. Finalment, es realitza un estudi lingüístic que ens apropa al model de llengua emprat al Llibre de memòries. Amb aquest treball, doncs, Vicent J. Escartí i Josep Ribera, amb la col.laboració de l’Ajuntament de València, posen a l’abast de tothom una obra cabdal sobre la memòria del poble valencià, que conté informació dels segles xiv al xvii i que, per tant, inclou pràcticament tota l’època foral valenciana.
