Les façanes

1. CONTEXT GENERAL

La trama urbana del barri del Cabanyal-Canyamelar es caracteritza pel seu marcat reticle ortogonal. Aquesta quadricula tan regular dels seus carrers i avingudes, té el seu origen en les alineacions de barraques del nucli originari i en el resultat dels plans urbanístics després de l’important incendi de 1796. A través d’aquests plans va començar la reconstrucció del barri, agrupant les edificacions en allargades alineacions paral·leles a la costa. Hui dia, aquest reticle encara perdura, dibuixant les alineacions i eixos del barri.

Dins d’aquesta trama urbana, cal posar en valor el funcionament i el paper de les façanes dels edificis: és la part visible dels habitatges, la que es relaciona directament amb la via pública i en la qual es reflecteixen les característiques, gustos i hàbits de les famílies que les habiten.

En l’evolució del Cabanyal, adquireix especial rellevància el pla urbanístic de l’arquitecte José Serrano de 1840. En aquest pla es traça el carrer de la Reina com a principal eix del nucli. En aquest es concentraran els principals edificis d’oci i habitatges de les famílies acomodades de València i Madrid, que des d’algunes dècades abans, ja agradaven de “prendre les aigües” i gaudir de la vida social a la platja del Cabanyal.

Aquest nou fenomen va tindre repercussions importants tant des d’un punt de vista social i econòmic, com a urbanístic i arquitectònic: va portar la proliferació no sols d’habitatges per a aquestes famílies acomodades, sinó també d’un ampli repertori d’infraestructures que van modificar de manera significativa el paisatge mariner.

Un altre incendi, el de 1875, va motivar que la pràctica totalitat de les barraques del Cabanyal foren substituïdes per cases d’obres per a les famílies del barri. Des de llavors, i de la mà de l’arquitecte Víctor Gonzálvez, el mestre d’obres Tomás Cardona i el delineant Vicent Nicolau, comença l’eclosió de façanes amb ceràmica arquitectònica.

De les 700 cases protegides del Cabanyal-Canyamelar, 300 mostren taulells arquitectònics en les seues meravelloses fronteres.

2. PRODUCCIÓ / CARACTERÍSTIQUES

La majoria de les cases del Cabanyal no sols comptaven amb l’habitatge -que ocupava les habitacions de la planta superior–, sinó que també necessitaven la planta baixa com a part del seu negoci, taller o per a ús agropecuari. Per això, un bon nombre de cases compten amb dues altures més l’espai sota coberta. La composició de les façanes parteix d’un esquema bàsic tradicional, a una o dues mans:

+ Base o sòcol, realitzat en pedra, rajola o taulell, per a pal·liar els efectes de la humitat.

+ El cos de la façana, des de la part superior del sòcol fins a la cornisa. Pot estar pintada (en les quals predominen el blanc i blau) o revestida amb rajoles o taulells ceràmics. També és comú l’ús dels taulells decoratius en els ràfecs, sota cornisa, sota els balcons, en el sòcol o en els brancals. Els balcons són de forja i les fusteries exteriors de fusta.

+ En la part superior de les façanes s’obrin amb assiduïtat uns òculs que serveixen com a punt de ventilació a la coberta.

+ Les cobertes, principalment inclinades de dos aiguavessos amb teula corba. En molts casos, les cobertes es troben ocultes després de les rematades de les façanes amb ampits decorats o balustrades.

Façana del carrer Escalante, 211 Esquerra, aspecte actual. Font: Eva Bravo.

Dreta, dibuix de la façana restaurada segons Paula Carabal Maestro.
Font: Paula Carabal Maestro (2020-2021): Análisis histórico y tipológico del barrio del Cabanyal (Valencia). Propuesta para la conservación y restauración de las fachadas tradicionales.

Les composicions i les característiques dels taulells, motlures i tonalitats emprades en les façanes del Cabanyal, fan d’aquest conjunt una col·lecció de finals del s. XIX i principis del s. XX única a Europa.

3. EXEMPLES DEL CABANYAL

La casa dels marcs i rombes blaus (C/ Escalante, 308)

Exemple de casa de modestes dimensions, però enriquida amb una frontera que presenta gran diversitat d’elements decoratius, encara que no conserva alguns dels seus elements originals.

La seua composició és d’habitatge unifamiliar de dues altures i esquema a una mà: la planta baixa es cobreix amb taulells esmaltats en blanc, en la qual s’obrin unes motlures ovalades d’escaiola amb rombes blancs i turqueses que li aporten gran singularitat. En el pis superior part de la decoració s’ha perdut: no s’han conservat els taulells blancs i rojos originals que cobrien l’estret espai a banda i banda dels balcons, que es troben coronats per una sanefa d’escaiola ondulada amb escut. Sobre aquesta, realitzades amb mosaic ceràmic, llueixen dues roses geomètriques. La rematada és una altra de les parts més excel·lents d’aquest habitatge, amb una balustrada corba perfilada amb gotes i tres mènsules quadrades.

La casa groga del carrer Sant Pere, 77

Simètrica i harmònica composició a dues mans en aquest habitatge construït en 1928. Sobre un xicotet sòcol de rajoles, la planta baixa presenta un fals encoixinat, mentre que la primera planta, mostra un revestiment llis continu, interromput per la motlura horitzontal que la recorre a l’altura de les llindes dels balcons. Es remata amb un ampit cec, que no deixa veure la seua coberta plana.

En aquest exemple la decoració és senzilla, a partir de la bicromia aconseguida per les motlures que revolten les obertures. Malgrat que el seu estat de conservació en l’actualitat ha afectat sobretot la fusteria d’algunes obertures, que es troben encegades, encara presenta molts elements originals.

La casa dels gerros i les gàrgoles (C/ Progrés, 262)

Encara que construïda en 1917 en una sola planta, la seua façana aconsegueix una certa altura gràcies a la seua gran balustrada.

Resulta un magnífic exemple de diferents combinacions de ceràmica arquitectònica, incorporant elements que la fan d’allò més particular: com la combinació dels taulells en color blanc i blau clar en la part superior i el verd clar i blanc en la inferior, separades totes dues combinacions per una sanefa de mosaic en zig-zag. També en mosaic es realitzen dues columnes d’escates fins a aconseguir la sanefa de roses que la recorre horitzontalment. D’ací parteix la balustrada decorada amb 4 mosaics de gerros i entre aquests, destaquen les figures de 3 gàrgoles que recullen les aigües de la coberta.

El magnífic estat de conservació d’aquesta frontera es veu deslluït per les lianes de cablejat elèctric que la creuen. (Fet que lamentablement es repeteix en moltes altres cases protegides del Cabanyal).