Tribunal de les Aigües. Patrimoni de la Humanitat Unesco
El Tribunal de les Aigües de la Vega de València constitueix, sense cap dubte, una de les manifestacions més representatives i valuoses de la cultura i les maneres de vida tradicionals dels valencians, i gaudeix d’un ampli grau de reconeixement local, nacional i internacional, per la qual cosa, de conformitat amb el que es disposa en l’article 45 de la Llei 4/1998, d’11 de juny, del Patrimoni Cultural Valencià, procedeix la seua declaració com a Bé d’Interés Cultural de caràcter Immaterial, el 26 de maig de 2006. El novembre de 2009 es declara Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat.
El Tribunal de les Aigües de la Vega de València està integrat pels Síndics que presideixen huit de les Comunitats de Regants que reguen l’àmbit de l’Horta de València més pròxim a la capital del Túria, espai tradicionalment conegut com la Vega de València, a saber: Tormos, Rascaña i Mestalla en la ribera septentrional del riu Túria; Quart, Benàger-Faitanar, Favara, Mislata i Rovella en la meridional.
Els Síndics són triats democràticament en el si de cada Comunitat de Regants mitjançant el vot dels seus membres reunits en Junta General i han de ser llauradors, propietaris i conreadors directes de les seues terres, triats, a més, per gaudir d’una alta consideració moral i cultural entre els comuners, aspecte que reforça l’autoritat del Tribunal.
Els Síndics del Tribunal de les Aigües de la Vega de València són, doncs, depositaris d’un corpus de coneixements i d’unes pautes de sociabilitat exemplars, transmesos de forma oral i empírica de degeneració en generació, per damunt dels avatars de la història; i constitueixen la prova vivent de la capacitat dels grups humans per a organitzar de forma democràtica sistemes tecnològics complexos i extensos des de la base social, mitjançant l’esforç solidari i mancomunat.
El Tribunal té una doble funció, jurídica i governatiu-administrativa, orientada al bon funcionament del complex sistema de regadiu de raigambre andalusí que articula l'Horta més pròxima a la ciutat de València, la Vega.
Des de l'òptica jurídica, el Tribunal té com a funció dirimir els conflictes per l'ús de l'aigua i del sistema de séquies entre els regants de les comunitats representades, i entre estes i tercers aliens a les comunitats.
Des de l'òptica governatiu-administrativa, el Tribunal coneix i tracta sobre els assumptes propis de les comunitats que ho integren, i vetla per la correcta distribució de les aigües de reg que constitueixen la dotació històrica de les comunitats representades, especialment per l'aprofitament de les aigües del pantà de Benaixeve.
El Tribunal de les Aigües de la Vega de València va ser, durant els quasi tres segles que mitjançaven entre els decrets de Nova Planta de 1707 i l'Estatut d'Autonomia de 1982, l'única instància jurídica, administrativa i governativa el procediment de la qual i les resolucions de la qual s'expressaven íntegrament en llengua valenciana.
La conservació del Tribunal de les Aigües de la Vega de València està supeditada al manteniment de les Comunitats de Regants, i de la pràctica de l'agricultura tradicional de regadiu en l'Horta de València, per la qual cosa la Generalitat, en coordinació amb les entitats locals implicades i les Comunitats de Regants, arbitrarà les mesures oportunes per a garantir la pervivència d'esta ancestral institució.