La pilota valenciana és l’esport propi i específic del Poble Valencià que es practica des de temps immemorial en tot el territori de la Comunitat Valenciana, sent l’única regió d’Europa en la qual perdura la pràctica en la seua genuïna tradició.

A més, al voltant del joc de la pilota valenciana conflueixen una sèrie d’aspectes culturals, socials, etnogràfics i lingüístics que constitueixen una mostra de la riquesa i diversitat de la nostra societat i de les seues tradicions.

Per tot això, la pilota valenciana és un símbol de la identitat dels valencians, i, com a tal, mereix que la Generalitat reconega el seu valor i li atorgue el major grau de protecció que la Llei de Patrimoni Cultural Valencià concedeix als béns que constitueixen el seu patrimoni immaterial, per a així garantir el seu llegat a les generacions futures, declarant-se com a Bé d’Interés Cultural Immaterial el 5 de setembre de 2014.

La pràctica de jocs de pilota és una constant en bona part de les cultures antigues de tot món. En el cas concret de la pilota valenciana, el seu origen se situa clarament en l’antiguitat grecoromana. Així, en diversos textos clàssics grecs es fa referència a la pràctica de jocs de pilota a mà amb diferents variants i el denominador comú de practicar-se en llocs específics habilitats a aquest efecte, de manera individual o per equips, i amb un nombre màxim de pots de la pilota.

En l’actualitat, la pilota valenciana gaudeix en el nostre territori d’un gran arrelament social i d’una vitalitat que creix dia a dia. No en va la Comunitat Valenciana compta amb més de 3.700 esportistes de pilota federats, i estan en funcionament més de 130 instal·lacions en les quals es practiquen les diferents modalitats d’aquest esport. Cada temporada se celebren huit campionats oficials professionals, unes 20 competicions no oficials i més de 2.200 partides del dia a dia; totes elles en les modalitats d’escala i corda i de raspall; a nivell no professional, es disputen unes 40 competicions en les modalitats de frontó, galotxa, raspall, escala i corda i de llargues palma i perxa. També l’esport base ha experimentat un important auge, especialment el Programa Pilota a la l’Escola que en l’última dècada ha augmentat el número de les seues actuacions en un cinc-cents per cent, fins a aconseguir els 14.000 alumnes anuals en 2014.

La pilota valenciana té un vocabulari propi, particular i peculiar; unes paraules i uns modismes característics i específics d’aquest àmbit, que han perdurat al llarg dels segles i que singularitzen i identifiquen tant l’esport com la llengua.

D'altra banda, el predomini de les diferents modalitats del joc en les diferents comarques de la Comunitat Valenciana ha contribuït indubtablement a preservar les varietats dialectals específiques de les diferents zones del territori.

Així mateix, cal destacar que el món de la pilota ha mantingut el valencià com a llengua pròpia en la seua activitat diària, preservant-lo i enriquint-lo, al mateix temps que moltes de les seues expressions i paraules característiques s'incorporaven al llenguatge col·loquial.

La pilota valenciana ha sigut, per tant, al llarg de la història un factor essencial per a la preservació de l'ús de paraules i formes clàssiques oblidades en la parla actual i per al manteniment de la normalitat de l'ús de la llengua en l'àmbit quotidià. La Acadèmia Valenciana de la Llengua ha elaborat i editat el Vocabulari de joc de pilota amb la finalitat de facilitar el coneixement del lèxic d'aquest joc i fomentar l'ús de la nostra llengua, reconeixent amb això la importància de la pilota en la cultura i la tradició del poble valencià i el seu caràcter simbòlic i identitari.