El 16 de novembre de 2013, a Nairobi (Kenya), el Comité intergovernamental de la UNESCO per a la Salvaguarda del Patrimoni Cultural Immaterial va acordar inscriure la Dieta Mediterrània en la llista representativa del patrimoni cultural de la humanitat , i va ser presentada conjuntament per Espanya, Grècia, Itàlia i el Marroc.

La dieta mediterrània comprén un conjunt de coneixements, competències pràctiques, rituals, tradicions i símbols relacionats amb els cultius i collites agrícoles, la pesca i la cria d’animals, i també amb la forma de conservar, transformar, cuinar, compartir i consumir els aliments.

L’acte de menjar junts és un dels fonaments de la identitat i continuïtat culturals de les comunitats de la conca del Mediterrani. És un moment d’intercanvi social i comunicació, i també d’afirmació i renovació dels llaços que configuren la identitat de la família, el grup o la comunitat.

Este element del patrimoni cultural immaterial posa en relleu els valors d’hospitalitat, bon veïnatge, diàleg intercultural i creativitat, així com una manera de vida que es guia pel respecte de la diversitat. A més, exerceix un paper essencial de factor de cohesió social en els espais culturals, festejos i celebracions, en agrupar gent de totes les edats, condicions i classes socials.

També abasta àmbits com l’artesania i la fabricació de recipients per al transport, conservació i consum d’aliments, com a plats de ceràmica i gots.

Les dones exerceixen un paper fonamental en la transmissió de les competències i coneixements relacionats amb la dieta mediterrània, salvaguardant les tècniques culinàries, respectant els ritmes estacionals, observant les festes del calendari i transmetent els valors d’aquest element del patrimoni cultural a les noves generacions.

Per part seua, els mercats locals d’aliments també exerceixen un paper fonamental com espais culturals i llocs de transmissió de la dieta mediterrània en els quals la pràctica quotidiana d’intercanvis fomenta la concòrdia i el respecte mutu.