Cripta Arqueològica de la Presó de Sant Vicent Màrtir

L'edifici visigot es correspon amb una capella funerària dreçada en el segle VI per a albergar les restes mortals d'algun prelat.

Està construïda amb una fàbrica mixta de carreu (reutilitzada) i maçoneria, posant especial atenció en l'acabat exterior, en el que s'utilitzen encantats de morter per a assenyalar els carreus. L'edifici es cobria amb volta de canó i hi ha la possibilitat que tinguera una segona planta. En els peus de la nau es van construir arcosolis per a contrarestar les espentes de la coberta, probablement usats a manera de capelles per a disposar sarcòfags.

El creuer està separat de la nau i del presbiteri per una doble línia de cancells, realitzats en pedra calcària finament llaurada i sostinguts per barroterres de marbre. En el centre del creuer es va trobar una tomba i, en el seu interior, les restes mortals d'un individu masculí d'edat madura. Per la posició dels ossos i les característiques d'estos es va arribar a la conclusió que es tractava d'una inhumació secundada, açò és, que el cos va ser sepultat en un altre lloc i posteriorment es va desenterrar i va traslladar a esta tomba. En l'exterior de l'edifici, en cada uns dels cantons, hi ha tombes en cista construïdes amb grans faixes de pedra.

Este edifici formava part del conjunt episcopal, integrat a més per la catedral, la falca, una església junt a esta, un possible baptisteri i una altra capella bessona a l'estudiada, així com una extensa necròpolis. És molt probable que el nostre edifici estiguera comunicat amb la catedral. El SIAM, departament municipal d'arqueologia dependent del Servici de Patrimoni Històric, va iniciar l'excavació arqueològica en este lloc en 1989, en ocasió del derrocament de l'immoble que envoltava l'anomenada Presó de Sant Vicent.

En els nivells inferiors de l'excavació es va trobar el Kardo màxim, prolongació de la Via Augusta dins de la ciutat. Així mateix van ser excavades diverses estructures d'una domus que dóna a este carrer, destacant l'aparició d'una pintura mural amb una efígie del déu Mercuri.

Per damunt de la via es va trobar un edifici de planta cruciforme, datat en època visigoda. Posteriorment es va descobrir que es tractava d'una capella funerària construïda per a allotjar les restes d'algun prelat, la qual formaria part del conjunt episcopal, probablement com un annex de la catedral. El seu estat de conservació era excel·lent i inclús un dels costats del creuer conservava la coberta.

L'espai interior de la capella es trobava dividit en diferents estances per mitjà de barandats. Al llarg del procés d'excavació es va arribar a la conclusió que estos s'havien construït en època islàmica per a transformar l'edifici en banys palatins. A principis del segle XI es va amortitzar està fase, tirant terra i runes dins de la construcció. En els nivells d'amortització es va trobar una ingent quantitat de ceràmiques decorades i sense decorar, així com dos esplèndids pitxers de bronze, un ou d'estruç decorat, i un dinar datat en el 1007-1008.