EI Temple de Sant Joan de l’Hospital, de València, construït entre els anys mil dos-cents trenta-huit i mil dos-cents seixanta-un, com a dates extremes, va ser el primer Hospital-Església cristià de la ciutat, acabada de guanyar pel Rei Don Jaime i seu de l’Orde de Sant Joan.

L’Església, de tipus cistercenc, té el característic segell valencià; i no és la sumptuositat ni l’exquisidesa artística el que dóna extraordinària importància al Monument, sinó la seua mateixa sobrietat, circumstancial amb el seu venerable arcaisme. De la resta del Conventual (acabat abans de mil tres-cents setze), queda molt poc ostensible, però té tant interés i iguals mereixements que l’Església, perquè es cuide la seua conservació.

El conjunt Hospitalari de San Joan de l’Hospital es troba situat en una poma delimitada pels carrers Trinquet de Cavallers, Miracle i Carrer del Mar. És una fita a la ciutat de valència, no solament per haver sigut la primera església consagrada (després de la Catedral) després de la conquesta de valència en 1238, la qual cosa la converteix en l’església més antiga de la ciutat, sinó perquè forma part de la història ciutadana i pertany, per tant, a la memòria històrica.

Podem assegurar que entre els seus murs conflueixen les diferents cultures:
L’espina del circ romà travessa el Pati Sud i l’esplanada que l’envolta va servir de base per a la construcció dels habitatges visigots i posteriorment musulmanes, té vestigis Romànics, Gòtics i Barrocs

El conjunt hospitalari estava format per una església, un hospital i un cementeri. Es conserven l’església i restes del cementeri.
S’accedeix a través del carrer Trinquet Cavallers per un vestíbul en el qual estan pintades les creus dels croats del segle XIII. També en aquest primer espai es troba la capella de la Verge del Miracle.

Després de este espai es passa a un pati decorat amb retaules ceràmics representant el Viacrucis. A l'esquerra es troba la portada lateral de l'església amb un arc de mig punt amb alfiz i en la part superior un finestral gòtic apuntat amb tracería que representa la creu de Malta.

A la dreta del pati es troben restes d'altres construccions com a arcs de l'antic hospital i dependències noves.

L'accés actual de l'església es realitza pels peus a través de dues xicotetes sales, una d'elles a manera d'atri i una altra següent coberta amb volta de crucería que dóna pas a l'església.

Es tracta d'un temple d'una sola nau amb capelles entre contraforts, amb presbiteri poligonal amb estilitzats finestrals cobert amb volta de crucería. La nau està coberta amb volta de canó apuntat amb plementería de pedra dividida amb arcs fajones.

Les capelles laterals del costat de l'evangeli estan cobertes amb voltes de crucería, mentre que les del costat de l'evangeli el fan amb volta de canó apuntat.

Després de les terceres capelles es troben les portes, i després d'estes altres capelles laterals, la de l'esquerra de menor grandària i la de la dreta es tracta de la capella de Santa Bàrbara on es troba el sepulcre de Donya Constança de Entenza.

Té planta de creu grega coberta amb una cúpula gallonada sobre quatre petxines, en el centre i als braços de la creu voltes paredades de canó. La decoració és a força de relleus realitzats en algeps amb motius florals, cartelas i esgrafiats. En els pilars aixamfranats de les cantonades s'obrin fornícules amb arcàngels i l'àngel custodie del regne.

Als peus de l'església, en el costat de l'evangeli, es troba la capella de la Verge dels Estudiants.

Al sud de l'església es troben les restes del cementeri hospitalari. Al costat del cementeri, cap a l'església, es troba l'anomenada capella de Jaume I o capella funerària. Està formada per un tram de planta quadrada obert pels seus costats i una capçalera ochavada coberta amb volta de crucería amb plementos de rajola disposada a rosca.

L'església és d'estil gòtic, encara que amb tradicions romàniques. En el segle XVII es va renovar i va ampliar la seua fàbrica amb la capella de Santa Bàrbara, sembla ser que les obres es van allargar fins al segle XVIII ja que en la clau apareix la inscripció "es va renovar en 1726". Sobre la portada nord es trobava el campanar medieval que va ser substituït per un nou en el segle XVIII amb traça clàssica. En el segle XIX, després de la desamortització, va deixar de pertànyer a l'ordre per a passar a església parroquial. En 1905 en l'eixample es va realitzar l'església de Sant Joan i Sant Vicent a la qual va passar la parroquialidad de Sant Joan de l'Hospital i la majoria dels seus béns mobles.

Capella Funerària
La Capella Funerària, construïda en el segle XIII, es troba al Pati Sud, al costat del cementeri medieval, exemple únic en l'actualitat d'esta tipologia arquitectònica. Aquesta Capella hospitalària funerària es coneix també com a Capella del Rei Jaume I.

Es tracta d'una Capella formada per dos trams, el primer de planta quadrada coberta amb volta de crucería i obert per tres dels seus costats i el segon tram format per una capçalera ochavada a manera d'absis.



Dades bàsiques

Direcció:

Carrer Trinquet de Cavallers, 5
46003 València