El Palau va ser concebut com a arquitectura efímera a principis del segle XX amb motiu de l’Exposició Regional de 1909, celebrada a València. Segons Francisco de Mora, l’edifici està inspirat en els monuments que posseeix València de la seua època de major esplendor, models d’art ogival que els ciutadans valencians admetran com a propis.

Configuració original
El Palau, és un edifique singular de cinc façanes, i dues plantes organitzades al voltant d’un pati. Se situa a la cantonada de la poma compartida amb una altra edificació construïda per a l’Exposició, l’Antic Asil de Lactància.
L’edifici es desenvolupa en dos sectors, l’ala noble o cos principal, que ocupa tot el front de la Plaça de Galícia, i l’altra zona que ocupa la resta del solar i s’organitza entorn d’un ampli pati. Ambdues parts estan rematades a les cantonades extremes per una torre quadrada i s’articulen en el xamfrà mitjançant la torre octogonal.

La zona noble està integrada per un semisoterrani i dues plantes de gran altura amb terrassa, juntament amb la rematada de les torres per damunt de la coberta. Una àmplia escalinata que ocupa tres dels cinc arcs de de la façana principal, condueix únicament a la planta superior. Aquesta il·luminada mitjançant un lucernario de vidres de color emplomados i s’adorna amb un llenç de l’època, obra de Jose el Genovés. En la planta noble es troba el saló de recepcions, amb vidrieres que donen a la plaça de Galícia, cassetonats d’escaiola, sòl de mosaic de nolla i sòcols de taulell. Comptava amb llums i fins i tot amb el seu propi mobiliari, dissenyat per a l’ocasió en l’estil medieval del Palau.

L'ala del pati està integrada per un cos de dues plantes de la mateixa altura que el principal, que ocupa tot el desenvolupament de les façanes amb un fons constant, deixant en el seu interior un pati. Ací es trobaven les sales d'exposició, amb il·luminació pels dos paraments oposats de les naus. En el xamfrà se situa un arc de mig punt amb una forta cancel·la decorada amb l'escut de la ciutat.

La successió d'esveltes finestres conopials inspirades en el consolat del Mar i la Torre quadrada similar de la Llotja, l'atrevida esbeltez de la torre octogonal evocant El Micalet; la gravetat dels merlets volats i els lleugers arcs d'ogiva, en record de les portes medievals de la ciutat, juntament amb el seu volum rotund emfatitzat per la delicada filigrana de les rosasses i tracerías, dels pinacles i gàrgoles, formen un conjunt que es va fer creditor de tota mena de lloances.

Elements singulars: vidrieres de buits de façanes, cúpula emplomada sobre l'escala principal, cassetonats i estucs, mosaics i taulells, mosaic de nolla, sòcols de l'escala noble, portes exteriors de fusta amb acristalamiento, fusteries exteriors i interiors de fusta, reixes, llums i mobiliari.

Estat actual:
La intervenció de restauració i rehabilitació del 2002 manté les característiques arquitectòniques i artístiques dels cossos originals de l'edifici que es destinen a salons de recepció en planta baixa. En planta alta, el saló noble en façana principal i Biblioteca en la resta. L'escala noble manté les seues característiques originals. S'ha instal·lat una coberta acristalada al pati atesos els requeriments funcionals de l'ús permanent com a saló per a esdeveniments i exposicions. El lucernario constituït per quatre sectors, tres dels quals són practicables de forma mecànica. En el bloc dels anys 60 se situen els serveis, despatxos i etc.



Dades bàsiques

Direcció:

Carrer de Galícia, 3
46010 València