Els carrers de València Jesús, Albacete, Marvá i Maluquer, comparteixen una illa de cases que és coneguda històricament com la Finca Roja. Aquesta denominació és fàcil d’entendre en la primera impressió de l’edifici, per la seua generosa utilització de la rajola roja en les façanes exterior i interior.

Aquesta obra va ser construïda per l’arquitecte Enrique Viedma Vidal. Es va edificar l’any 1929 amb el propòsit de ser una cèl·lula autosuficient de cases econòmiques, un espai en el qual els propietaris dels habitatges podrien obtenir pràcticament tot el que necessitaven, gràcies als serveis presents en les plantes baixes interiors.

Aquest model d’habitatge dirigit a la classe mitjana, s’estenia amb facilitat en aquella època per diverses ciutats centreeuropees. Si bé a Espanya va representar en l’àmbit social un tímid pas cap al racionalisme.

Els habitatges es distribueixen en relació a diferents nuclis d’escala, amb accés a quatre unitats per planta. D’aquestes quatre, dues tenen la seua façana cap a l’interior del pati.

En conjunt, la Finca Roja presenta una disposició de planta baixa i cinc plantes d'altura, totes elles construïdes sota formigó armat.

Els detalls de la façana de la Finca Roja, la disposició dels habitatges i l'estil aconseguit amb l'original combinació de materials de construcció, és una mostra directa de l'expressionisme francés.

Diversos elements són característics de l'estil que Viedma va imposar en la Finca Roja. De forma destacada està la ceràmica verda i les torres singulars dels xamfrans, tan similars a l'arquitectura de Ámsterdam.

També són notables els miradors, que es multipliquen al llarg de la infraestructura. A l'interior, hi ha un jardí que serveix de punt de trobada per als veïns.

Viedma va construir la que ha sigut la seua obra arquitectònica més coneguda, a més d'obtenir suficient fama per a ser triat per a una altra gran infraestructura valenciana, Duanes de València.


Dades bàsiques

Direcció:

Plaça Pintor Segrelles
46007 València