En el barri de Campanar, antic municipi integrat a la ciutat en 1897, es troba està església.
La parròquia va ser instaurada en 1507 sobre una antiga ermita. En 1603 es va inaugurar una xicoteta capella construïda amb motiu de la troballa de la Verge de Campanar en 1596. És a la fi del segle XVII quan s’inicia l’ampliació del presbiteri, la construcció del trasagrario i la nova planta de la capella de la comunió, seguint els postulats del barroc. A aquesta renovació correspon també l’inici de la construcció del campanar. El trasagrario de planta rectangular, amb accés directe per dues portes laterals al costat de l’altar major. El temple està cobert per una volta de canó, dividida en tres seccions per quatre arcs faixons, que donen lloc en el seu centre a una singular volta bufada. Els seus paraments estan decorats amb magnífiques pintures al fresc, atribuïdes a Dionisio Vidal.

Finalment en 1741 s'inicien les obres de conclusió del campanar, contractades amb el mestre d'obres José Mínguez; la fàbrica del qual de considerables proporcions estructurals, exemplifica una nova tipologia de torres campanars caracteritzats pel desenvolupament d'una potent rematada escalonada de dos cossos amb aletes d'enllaç i coronat per un chapitel de teules vidrades. És en aqueix moment quan degué reformar-se la façana, rematada per un potent perfil mixtilini d'evident tradició setecentista, en connexió amb certs elements decoratius de la capella de la Verge. Posteriorment l'església ha sigut repristinada amb estucs i daurats que li confereixen un cert caràcter huitcentista. El campanar va ser restaurat, amb recuperació del seu cromatisme original a la fi dels anys 80 del S. XX

Parts Integrants:
Nau principal, capelles laterals, trasagrario, capella de la comunió, campanar, façana principal amb portada i laterals


Dades bàsiques

Direcció:

Parroquia De Nuestra Señora De La Misericordia,
Plaça Iglèsia, 11
46015 València