Església de Sant Llorenç

Encara que no és de les més rellevants és una de les antigues parròquies de l’època de la Reconquista, ja esmentada com a tal l’any 1245. D’origen incert, la seua construcció va poder dur-se a terme al llarg dels segles XIII i XIV, probablement sobre les restes d’una antiga mesquita àrab. Amb planta d’una sola nau paral·lela a la plaça, la primitiva fàbrica gòtica seria renovada interiorment entre els anys 1681 i 1684, sent a principis del segle XX restaurat el seu exterior, tenint-se constància que en 1916 Javier Goerlich Lleó va realitzar una sèrie de reformes en la façana lateral. La torre-campanar barroca és de planta hexagonal, alçada feia l’any 1746 va ser realitzada per José Mínguez, qui va treballar així mateix en el campanar de la parròquia de Sant Valero del barri de Russafa. En l’actualitat l’accés de la façana lateral, que dóna a la plaça, és el principal, encara que també presenta portada al carrer dels Franciscans. Destaca a l’interior el retaule barroc de l’altar major, un dels pocs de la ciutat que subsistira a la contesa del 36, seria començat en el segle XVII sent obra de Leonardo Capuz i continuat pel seu deixeble José Cuevas; és de complicat i ric disseny, amb les seues columnes salomòniques i el seu joc de volums per donar diferenciació de plans. A partir de 1902 va deixar de ser parròquia passant a ser propietat de l’ordre dels Franciscans, el convent dels quals se situa en la mateixa illa al costat de l’església.

Dades bàsiques