El Convent la Nostra Senyora dels Àngels és un dels monuments religiosos amb matisos històrics de la ciutat de València. El 22 d’abril de 1238, Jaume I d’Aragó va instal·lar el seu campament en Russafa, per a assetjar la ciutat de València; el 14 de setembre iniciava converses amb Zayán, rei moro de València, culminant amb la rendició de València el 29 del mateix mes, signant aquesta rendició en el lloc que ocupa hui aquest convent. El rei Jaume I i el seu exèrcit van fer la seua entrada a València el 9 d’octubre. Es pot veure en la seua façana principal una placa commemorativa d’aquest esdeveniment històric.

Situat en l’actualitat en un dels barris més cèntrics de la ciutat de València, va ser fundat en 1661, pel llavors arquebisbe de València, don Martín López Ontiveros, sobre el que fóra a l’origen la finca d’esbarjo i esplai del Abal Allah al Balansi (-823), extramurs de la ciutat. Així, l’11 de gener de 1661, es va començar les obres de la fàbrica del convent, instal·lant-se de forma provisional el 2 d’agost, dia de la festivitat de la Verge dels Àngels, les sis monges que van eixir del Convent de Jerusalem extramurs de València. En 1699 es concloïa l’església, i en ella es troba enterrat, per desig personal, el fundador del convent, en la llosa del qual resa: «Hic jacet Martinus de Ontiveros indignus Archiepiscopus Valentinus Filii Orate pro em».

El monestir, erigit sota l'observança de la Primera Regla de Santa Clara segons les Constitucions de la reforma de Santa Coleta, encara hui dia conserva l'esperit del seu origen. El convent és un quadrilàter irregular que abraça el temple, amb façana exterior de rajola vista i obertures amb frontó partit barroc i rematades de boles i piràmides. L'església es conserva quasi intacta, i és un dels edificis religiosos millor conservats i més desconeguts de València. En el seu interior l'ordre jònic estructura una planta de creu llatina sobre la qual descansa una cúpula sobre petxines. Tant els braços del creuer com del presbiteri es cobreixen amb voltes de canó, sent el tram restant i el cor alt de canó amb llunetes. Destaquen les capelles de Sant Antoni de Pàdua i la Dormició de la Verge, en la qual es conserva una xicoteta imatge d'estil rococó, i en els extrems del creuer es venera a la Verge dels Desemparats i a San José. Pitjor sort va córrer l'altar major de l'església, actualment desaparegut.

Es tractava d'un altar de fusta daurada de dos cossos d'ordre corinti i decoració xorigueresca, que va ser substituït, després de la guerra civil, per les pintures de Cardells. De gran riquesa artística el convent destaca per les seues decoracions en les voltes de l'església, en les quals són patents els models compositius presos de Vicente López i el ressò de la bellesa i el colorit de les figures de Lucca Giordano. No obstant això, no podem deixar de ressaltar el retrat de la mare sor María Tomás de Villanueva, obra de Vicente López, en el qual apareix representada ja entrada en anys, amb la ploma a la mà, suspesa en l'aire, a la manera de la iconografia de Teresa d'Àvila. Igualment destaca la col·lecció d'escrits i oracions fúnebres per les exèquies de les venerables monges, especialment els de les exèquies de Sor María de Santa Clara, pronunciat per Fr. Joaquín Llansol i el tractat ascètic moral escrit per Sor María de Sant Tomás de Villanueva, que van ser gravats segons dibuixos de Vicente López.


Dades bàsiques

Direcció:

Carrer del Músic Padilla, 5
46005 València