Centre Cultural de la Beneficència

La Casa de Beneficència es va aixecar en 1841 sobre les restes de l’antic convent de la Corona per iniciativa de la Diputació Provincial. Consisteix en una successió de cossos d’edificació construïts al voltant de vuit patis de sòcols enrajolats, que ens recreen clarament la imatge d’un hospici vuitcentista.

Probablement l’element més destacat del conjunt siga l’església, erigida en 1883 per Joaquín María Belda en estil neobizantí.

De planta rectangular, té el sostre pla sostingut per una armadura metàl·lica i una curiosa cúpula de ferro amb vidrieres de colors, mentre que les parets i el sostre es vesteixen amb pintures d’Antonio Cortina imitant l’estètica dels mosaics, amb figures d’angels i sants, tot la qual cosa contribueix a crear una atmosfera de misteri que, adequadament il·luminada, recordaria, en efecte, l’interior d’un temple bizantí.

En l’actualitat l’immoble ha estat completament rehabilitat. Aquest centre cultural és seu del Museu de Prehistòria de València, el Museu d’Etnologia, i la Institució Alfons el Magnànim.

Dades bàsiques