Després d’una primera etapa modernista adscrita a l’Art-Nouveau va arribar, de la mà de Demetrio Ribes i Vicente Ferrer, l’Escola de Glasgow i la Sezesió austríaca. Este edifici, amb llenguatge innovador quasi únic a nivell nacional, és la mostra més completa d’arquitectura secessionista de València. Este corrent va arribar a Espanya a través del “Congrés Internacional d’Arquitectes” de Madrid (1904) amb l’assistència d’Otto Wagner, i de diverses publicacions sobre l’Exposició de la Sezesión (1900) en la qual va intervindre Mackintosh o sobre l’Exposició Internacional d’Arts Decoratives Modernes de Torí (1902) amb obres de Behrens i D’Aronco.

La influència d’estos autors és evident en la composició de la Casa Ferrer. Va ser una promoció familiar de huit habitatges per encàrrec del seu pare, que va presentar com a novetat tipològica l’agrupació en un només dels patis i la ubicació dels banys a les cantonades del xamfrà. El llenguatge no es limita a l’exterior com en la majoria d’edificis valencians de l’època, incorporant-se a vestíbul, escala i habitatges. La façana s’organitza en tres draps amb esquema compositiu simètric propi, que s’independitzen entre si i dels edificis confrontants amb estrets cossos enfonsats.

 

Otto Wagner també utilitza un recurs similar a la Casa Mayólica de Viena de 1899. Es jerarquitzen les plantes destacant la principal amb miradors i multiplicant les obertures de l'últim nivell. Destaca d'esta obra l'elecció de les línies geomètriques. Geomètrics són la reixeria i els típics tríglifs Sezesión que pengen de discos dels quals, sobre la segona planta, sorgien marquesines hui desaparegudes. Els hastiales de rematada presenten línies corbes. Els buits, escarsers o de llinda segons la planta, presenten brancals corbs en planta baixa.

La forma d'estos últims recorda als arcs mixtilinis de Peter Behrens per al Pavelló d'Alemanya en l'Exposició de Torí. Una façana polícroma en tons suaus incorpora en alguns entrepaños panells ceràmics. Ceràmica és també la garlanda superior i el manoll de roses en la rematada del hastial del xamfrà, l'antecedent del qual està en el vestíbul del Palau Stoclet de Brussel·les de Joseph Hoffmann. D'altra banda reprén mènsules, reixeria, ulls de bou, discos, tríglifs, escaquers i decoració interior de Raimundo D’Aronco, reproduint la fusteria del Pavelló de Fotografia de l'Exposició de Torí en el vestíbul.

La cura pels detalls revela l'interés de Ferrer per les artesanies aplicades, la qual cosa li va portar al càrrec de Secretari de la Secció d'Arts Aplicades de l'Associació per al Progrés de les Ciències. Este edifici va resultar alié als llenguatges reconeguts per la burgesia valenciana, com el modernisme o els historicismos. No obstant això, esta burgesia va admetre la Sezesión en les arts menors. Ferrer va ocupar diversos llocs en l'Administració, produint escassa obra i sense arribar a crear escola.


Dades bàsiques

Direcció:

Carrer Ciril Amorós, 29
46004 València