El “Campanar de la Seu” és conegut també com “la torre del Micalet”, perquè en la seua part alta es troba la famosa campana “El Micalet”, dedicada a Sant Miquel, perquè protegeixi tota la ciutat de tempestes i altres mals.

Esta torre no és la primera que va albergar campanes a la catedral, ja que el “Campanar Vell”, situat en l’actual aula capitular vella o capella del Sant Calze, tenia també diverses campanes, de les que es conserva la “Caterina”, de 1305, la campana més antiga de les que encara es troben en funcionament pertanyents a la Corona d’Aragó. El “Campanar Nou”, o torre actual, es va començar a construir en 1381, com es pot llegir a la làpida que hi ha als seus peus, i es va finalitzar cap a 1420. Des d’este moment es van fondre successives campanes que, al costat de la “Caterina”, constitueixen el conjunt d’onze que ha arribat fins avui.

La torre conté tres sales, generalment tancades al públic. A la primera planta hi ha “La Presó”, on es refugiaven aquells que fugien de la justícia, quedant a l’empara de la jurisdicció catedralícia. És una habitació llòbrega, d’amples murs, que només rep el sol dues vegades l’any, i durant escassos minuts. La segona sala, de majors dimensions i octogonal com la resta, és coneguda com la “Casa del campaner”, a causa que en ella van viure, fins a principis del segle vint, els encarregats de tocar les campanes. Esta sala es comunica amb la sala superior a través d’un forat practicat en el sostre, que permetia passar algunes cordes de les campanes fins a la pròpia habitació del campaner, des d’on este realitzava els tocs més senzills. En aquells moments la dedicació del campaner era intensa, cosa que l’obligava a romandre durant tot el dia a prop de les campanes: tocava unes deu vegades al llarg de la jornada i durant gairebé dues hores en els dies ordinaris.

A la tercera planta es troben les campanes. Actualment esta sala només es troba oberta al públic quan els campaners pugen a tocar manualment les campanes, el que passa bastant sovint, ja que toquen en totes les festes del calendari litúrgic, ocasions que queden ressenyades en el calendari que es distribueix a la porta d'entrada a la torre.

En esta sala tercera hi ha onze campanes antigues, instal·lades a partir de 1420. Entre elles hi ha un conjunt de cinc campanes grans, que es voltegen per a les festes, i que són, de menys a més, "El Vicent" (1559), "L'Andreu" (1605), "El Manuel" (1621), "El Jaume" (1429) i "La Maria" (1544). Les altres sis campanes es coneixen com a "menors", i són: "L'Ursula" (1440), "La Violant" (1735), "La Caterina" (1305), "La Bàrbera" (1681), "El Pau"(1489) i "L'Arcis"(1529). Les campanes, d'acord amb la denominació tradicional valenciana, tenen gènere masculí o femení, segons el sant a què estiguin dedicades.

El volteig simultani de totes les campanes només té lloc un cop l'any: a les dotze del migdia del dia del Corpus. Estes onze campanes es toquen manualment, i només una, "La Bàrbera" té un motor, dirigit des d'un ordinador, i que s'empra únicament per als tocs diaris, ja que el seu mecanisme no impedeix els tocs manuals. Dues campanes es toquen de manera automàtica, tirant d'una cadena com si fos un campaner: "La Maria", que crida a l'oració tres vegades al dia, i "El Manuel", que reprodueix, de manera íntegra, el tradicional toc de "tancar les Muralles", la finalitat era anunciar el tancament de totes les portes de la ciutat. El "Tancar" pot sentir-se de 20 a 20.30 hores a l'hivern i una hora més tard a l'estiu.

Les tres campanes més antigues d'esta sala (La Caterina, El Pau, El Jaume) van viatjar a l'Exposició Universal de Sevilla el 1992. La Generalitat Valenciana va aprofitar esta ocasió històrica per restaurar el conjunt, la presència al pavelló de la Comunitat divulgar les campanes i els tocs de la Catedral de València per tot el món. Amb posterioritat es van tancar les finestres de la sala, per recuperar la sonoritat tradicional i l'aspecte històric de la torre. A la sala es poden contemplar també les tradicionals "Matraques", instruments de fusta de forma similar a les populars "carraques", destinades a substituir les campanes per Setmana Santa, moment en el qual la litúrgia impedeix el toc.

La conservació de les campanes, els tocs i l'obertura al públic d'esta sala, es deuen a la tasca del Gremi de Campaners Valencians, una associació cultural dedicada a estes menesters des de 1988, i que també promou publicacions sobre estes i altres campanes de la Comunitat Valenciana. A la terrassa de la torre, que sol ser l'única zona accessible al públic, es troba "El Micalet", una de les majors campanes de la península, i la més gran de tota la Corona d'Aragó. Des de 1990 torna a sonar, gràcies a una subvenció de l'Ajuntament, que, com a patró de la campana des d'antic, és responsable del seu manteniment. "El Micalet", segons un acord signat cap a 1420, només sona per marcar el pas de les hores del dia i de la nit i no pot emprar-se per altres tocs, excepte en casos extraordinaris, com va ser la celebració del 750 aniversari de la conquesta de València pel Rei en Jaume el Conqueridor, el 1988.

Sobre esta campana, de 235 cm. de diàmetre, es troba una altra, la "Campana dels Quarts" (1736), que la gent sol anomenar "Vicent Ferrer", encara que els seus patrons són en realitat Jesús, Maria, Josep Joaquim i Anna. Esta campana anuncia els quarts pel dia, i a la nit, per no molestar, dóna un sol toc a les mitjanes. Les dues campanes estan ubicades en una espadanya barroca, molt posterior a la torre i de dubtós gust, erigida a la fi del segle XVIII per substituir una estructura anterior de bigues de fusta.

La Catedral de València va albergar en 1378 el primer rellotge mecànic de la península que accionava campanes. L'últim rellotge d'esta naturalesa va ser l'instal·lat en 1684, que es va mantenir en servei fins als anys 60, sent substituït en els anys 90 pel primer ordinador.

A sobre del cimbori de la catedral hi ha una petita campana, "El Cimboriet" (1805). L'interior de la Seu acull també altres campanes itinerants: el "Rotgle", o roda de campanes, que s'utilitza tots els dies, així com altres dues campanes petites d'avisos, que no tenen inscripcions, i que podrien ser les que va portar el rei Conqueridor en 1238 per marcar la nova cultura sonora dels cristians. Es troben en el deambulatori, després de l'altar major, i davant de la sagristia principal.

Campaners de la Catedral de València
Associació cultural sense anim de lucre
Ermita de Santa Llúcia - Carrer de l'Hospital, 15
Telèfon 963 924 429 - 963 856 652 - 46001 - València
http://www.campaners.com
gremicampaners@campaners.com


Dades bàsiques

Horari:

Estiu: d'abril a octubre, tots els dies de 10 a 19.30 h
Hivern: de novembre a març, de dilluns a divendres de 10 a 18.30 h. Dissabtes de 10 a 19 h i diumenges de 10 a 13 i de 17.30 a 19 h
Horaris especials:
Setmana Santa: dijous de 10 a 14.30 h, divendres de 10 a 13.30 h, dissabte de 10 a 17 h
L'1 d'agost al 15 de setembre: de dilluns a divendres de 10 a 19 h. Dissabtes de 10 a 19.30 h i diumenges de 10 a 12 i de 14 a 19.30 h

Preu:

Adults 2 €. Grups d'adults 1,5 €. Xiquets 1€

Direcció:

Plaça de la Reina s/n
46001 València