Antiga Presó Militar de Montolivet

En 1840 l'Estat, ram de la Guerra, el va ocupar com a polvorí practicant a aquest efecte les reformes necessàries, i retornant-ho al cap de tres anys a la "Junta d'Amortització de Béns Nacionals".

És de suposar per tant, que la seua construcció no va ser obra del Municipi, sinó segurament de la comunitat religiosa de Sant Vicent de Paul que, per causa de la desamortització que va tindre lloc en aqueixes dates, va veure confiscats els seus béns per l'Estat. Després d'aquesta confiscació, va ser la "Junta d'Amortització de Béns Nacionals" l'encarregada de l'administració i gestió de tots els béns adquirits per aquest mitjà.

En 1846, el ram de la Guerra el pren en arrendament per a destinar-lo a l'allotjament de tropes i "partides soltes", retornant-lo en 1848 per considerar-ho innecessari.

En virtut de Reial orde de data de setembre de l'any següent, va quedar adscrit aquest immoble al ram de la Guerra, però per les dificultats que va plantejar el clergat, no va tindre lloc el lliurament fins a l'11 de novembre de 1885, passant per diverses destinacions fins al moment de l'adquisició del mateix per la Corporació, per a ocupar la funció d'allotjar a les tropes, hospital militar i presó militar.

Prèviament a la II República, la superfície solar d'aquest edifici ascendia a 1.992,74 m2. Però durant els anys que va durar aquest període, van ser ampliats els patis com el front. A l'efecte d'alinear la façana de la presó amb la façana de l'església contigua, es van adquirir els terrenys necessaris, instal·lant-se en els mateixos un xicotet jardí. El total de les ampliacions va ascendir a 830, 73 m2 que, al costat dels anteriors, ofereixen una superfície solar total dels 2.823, 47 m2 adquirits per la Corporació.

Tipològicament, l'edifici de la presó consta de planta baixa i altres tres superiors, desenvolupant-se en un cos central i dos laterals. Aquests corredors estan formats per trams marcats per un sistema de volta i arcs successius, que al seu torn defineixen el sistema de buits exteriors i de pas entre les sales corredors.

Ús de la pedra i la rajola per a la seua construcció, així com fusta i teules per a les cobertes

Al març de l'any 1995 es van inaugurar les noves instal·lacions, les obres de les quals van començar dos anys abans, a causa de les pèssimes condicions en les quals es trobava l'edifici. L'accés se situa en l'Avinguda de la Plata. En la planta baixa es troben la zona d'entrada, una àrea d'oci i una sala d'usos múltiples. En la segona planta se situen els tretze despatxos de l'organisme faller i en la tercera, les sales de reunions i arxius, entre altres.