L’immoble està dotat, com quasi la totalitat d’aquests complexos, d’una tipologia merament funcional: de xicotetes dimensions (ocupa un solar de 408 m2 dels quals s’han construït 240,83 m2), consta d’un pati descobert, corralines i naus de servei, totes elles construïdes amb murs de pedra careada, seguint la tècnica de maçoneria, amb verdugades de rajoles que encara es troben en bon estat.

Els murs exteriors i perimetrals estan realitzats amb pedra carada interrompudes per verdugades de rajola. La nau de matança també està realitzada de pedra i rajola. Per a les cobertes, l'ús de fusta, ferro i teules
A la dreta de l'accés se situa una casa-habitació realitzada íntegrament de rajola, coberta per un vessant simple de teula àrab i de considerable altura, sobreeixint fins i tot de la nau principal. A continuació es troba aquesta nau principal de matança, amb vessant a dues aigües de fusta i coberta de teula plana. Actualment, el costat de la nau que dóna al pati distribuïdor del recinte, manca en la seua part inferior de mur o parament que la tanque, estant no obstant això la seua part superior, tancada amb taulons de madra disposats de forma vertical.

A l'esquerra d'aquesta, hi ha una xicoteta estructura de planta quadrada i vessant simple també de teula plana, de reduïdes dimensions i baixa altura, a manera de caseta.

Aquest complex industrial va deixar de ser escorxador el mes de juliol de 1962. L'ajuntament en ple va aprovar el 13 d'agost de 1980 la seua desqualificació de "Bé de Servei Públic" i es va qualificar de "Bé de Propis".

Actualment s'utilitza com a magatzem de pedres i carreus per a la restauració de monuments, romanent sempre tancat.


Dades bàsiques

Direcció:

Borbotó
46016, València