Este tipus de paviments van ser introduïts al nostre país en la segona meitat del segle XIX per Miguel Nolla, a la seua fàbrica de Meliana
La Regidoria de Patrimoni i Recursos Culturals de l’Ajuntament de València ha iniciat el tràmit per millorar la protecció dels paviments Nolla, unes peces de mosaic de formes diverses que a partir d’un repertori de formes i colors relativament curts, degudament compostes, aconseguien dissenys quasi infinits. Els paviments Nolla van estar presents en molts habitatges particulars i edificis públics de València en l’últim terç del segle XIX i principis del XX. L’objectiu és fer extensiu a tot el terme municipal les mateixes mesures de protecció que s’han aprovat per a PEP de Ciutat Vella.
En este sentit, la regidora de Patrimoni i Recursos Culturals, Glòria Tello, ha afirmat que “el que entenem com a patrimoni cultural no són categories immutables, sinó que evolucionen amb la societat i introduixen elements que són fruit del major coneixement o sensibilitat cap a períodes històrics que no es tenien en compte. Això és el que ha ocorregut d’una manera particular amb el patrimoni industrial de la nostra ciutat”.
Esta tipus de paviments es feien a Anglaterra i van ser introduïts al nostre país en la segona meitat del segle XIX per Miguel Nolla a la seua fàbrica de Meliana, des d’on es va escampar per Espanya i a tot el món. Esta tipus de sòl, creat a partir d’argiles premsades i cuites a molt alta temperatura per a dotar-les d’una gran resistència, van ser particularment freqüents en el Centre Històric, l’Eixample, Russafa o el Marítim, però es troben en tots els barris i fins i tot en moltes alqueries de l’horta.
El desenvolupament d’estos paviments va ser paral·lel al de la burgesia valenciana, ja que durant un període de temps pavimentar una casa amb revestiments Nolla era sinònim d’estatus, modernitat i bon gust. Posteriorment el seu va prear es va abaratir i va ser accessible a un segment major de la població. És habitual que en moltes reformes estas paviment es lleven i siguen substituïts per solucions modernes. Una actitud que contrasta vivament amb la que trobem en altres ciutats espanyoles i estrangeres on els són especialment apreciats pel seu valor artesanal i artístic, i són recuperats i integrats en els projectes de rehabilitació d’edificis.