Escalante Centre Teatral

El patronat de la Joventut Obrera va ser creat en 1884 pel mestre fuster Gregorio Gea Miguel a fi de donar una instrucció cultural i religiosa en els dies festius als xiquets necessitats. Des d’un principi va rebre el suport de la Societat Econòmica d’Amics del País, Escoles de Sant Josep i Gran Associació de la Mare de Déu dels Desamparados.

El Patronat va posar la seua seu en un antic casalot del carrer Landerer enfront d’un cantó en què figura encara esta inscripció: “1799 plaça de Valldigna”. La seua fatxada conserva un pòrtic adovellat en pedra, amb escut heràldic, que dóna accés a un pati amb dos arcs rebaixats. És curiosa una columneta i dos xicotets arcs adossats que han quedat encastats en el mur del primer pis que dóna al pati, com a possible record de la construcció anterior. Entre els elements de l’actual edifici cal considerar la capella i el xicotet teatre, de cert interés artístic. La primera és una estada xicoteta i estreta, adovellada, amb una cupuleta sobre petxines i dos voltetes de canó amb llunetes a cada costat, en el presbiteri, este se separa de la resta de l’oratori per dos columnetes en ferro que sostenen tres arcs, peraltat el central i rebaixats els laterals. La decoració és de tipus rococó amb rocall en escaiola. La cúpula té una pintura al fresc de la Mare de Déu dels Ángeles obra de Vicente Gai Prefaci. El decorat en escaiola és de Francisco Monleón Zuñiga i el daurat de Juan Frucio.

Les imatges són modernes sobreeixint la de la Mare de Déu dels Ángeles i Sant Lluís, que és prou digna, i presidix l’únic altar, al seu costat hi ha dos estants amb Sant Joan Berchmans i Sant Estanislau de Kotska, en fusta policromada.

El teatre oferix un aire modernista per les garlandes que ho decoren, sent també interessants les columnes de ferro vistes, algunes de les quals estan forrades de ciment, columnes procedents d’un barco afectat, per afonament o més prompte captura, per la guerra de 1914-1918.

A finals de l’any 2016, un informe tècnic posa de manifest les greus deficiències estructurals de l’edifici històric que havia acollit el Teatre Escalante i la Diputació de València decideix abandonar-lo un any més tard. La institució segueix compromesa amb el projecte artístic però es veu obligada a iniciar un període itinerant per diversos teatres de la ciutat amb el nom d’Escalante Nòmada fins trobar una nova seu estable.

Dades bàsiques