Sobre alt pedestal de pedra, envoltat d’un espai enjardinat es troba, en el començament de la Gran Via de Ramón i Cajal, al costat de l’anomenada plaça d’Espanya, davant de l’antiga “ermita” de la Roqueta, avui temple parroquial, tot just allunyat del recanvi monument a Sant Vicent Màrtir, aquest altre del Cid Campeador, obra de l’escultora nord-americana Anna Hyatt Hungtinton, vídua del gran hispanista Archer Milton Hungtinton, havent aquella artista, participi de l’amor a Espanya del seu espòs, regalat, a més, la costosa fosa de l’estàtua eqüestre, pro valor de prop de tres milions de pessetes. L’obra és versió exacta, fosa per l’escultor Joan d’Avalos, de l’existent davant la Hispanic Society de Nova York fundació de Mister Hungtinton, el traductor del Poema del Cid, amic de Sorolla, a qui va encarregar la sèrie immortal de les regions espanyoles i creador d’un Museu meravellós en els voltants del turbulent Harlem novaiorquès del que és contrapunt admirable. Va arribar l’estàtua a València el 3 de març de 1964. Amb això es posava fi a una sèrie d’intents, que, com en els casos de Sorolla, Serrano i Llorente, resultaven vans o molt tardans, doncs ja en 1888 es van formular en pro d’un record monumental de València, al cabdill castellà que la va fer -amb l’aragonès Sant Vicent màrtir- famosa al món, proliferant els records al Cid en la literatura, i al Sant levita Osca en la poesia immortal del Peristephanon.

L'obra d'Anna Hyat, que no en va ser una creadora afortunada i prolífica d'escultures animalistes -tant com Barye, pompom, o Mateu Hernández-és, sobretot, una esplèndida figura de "Babieca", el bridón del Poema del Cid, que al seu torn és pedestal viu del Campeador, reptador o més aviat triomfal que aixeca amb la destra el grimpolon o divisa de les seves mainades. El monument al Cid a València i Nova York contrasta amb el de Burgos, per Juan Cristóbal, al propi Rodrigo de Vivar, inaugurat el 1955 pel llavors Cap de l'Estat, obra acometedora i expressionista plena de dinamisme imparable.

El veí monument a Sant Vicent Màrtir va ser inaugurat el 17 de febrer de 1960, reposant en lloc públic i urbanitzat l'estàtua barroca i incompleta que, com la de la seva nomónimo el sant Ferrer, va estar en els magatzems municipals i, després fins a la seva reconstrucció i reposició, en el celobert del claustre renaixentista-manierista del Carme, en aquell temps dipòsit de la Comissió de Monuments, com tot l'edifici era Escola Superior de Belles Arts de Sant Carles. Les dues procedien de la Porta de Sant Vicent (el primer gran portal de la muralla des de Pere IV) sobre la via dolorosa del martiri del Sant levita i en el veïnatge de la Roqueta, primer seient de les seves despulles a la basílica paleocristiana del seu nom. En aquesta porta es van col·locar a principis del segle XVIII les estàtues de tots dos Sants Vicents, la del Sant dominic de cara a extramurs, la del levita cap a la Ciutat, on van estar fins l'enderrocament de les muralles i de totes les portes excepte la de Quart i Serrans per ser presons.

En reposar sobre un corpulent pedestal va caldre completar-la, doncs faltava un segment de la figura.


Dades bàsiques

Direcció:

Gran Via de Ramón i Cajal, 19
46007 València