El conjunt disposat en cercle, és una associació de motius llorentinos,- dulzainero, tamborilero, Faust i Margarita i un nu al·legòric de la Poesia- l’escena culmina amb la condecoració de Llorente per València. Va ser restaurada en 2003.

A la cruïlla de la Gran Via per antonomàsia -la del Marquès del Túria- amb els carrers de Pizarro i Taquigrafo Martí s’eleva des del 4 d’agost de 1913 aquest  monument commemoratiu del qual va ser inspirat el poeta, en valencià i en castellà, historiador, periodista i home públic, Teodor Llorente Olivares, per iniciativa de Peris Mencheta, secundada per insignes personalitats de la cultura.

Mitjançant un concurs i subscripció previs, es va adjudicar al projecte de l’arquitecte Dicenta i l’escultor valencià Gabriel Borràs, fill del pintor Vicente Borrás Abella.

El conjunt, disposat en cercle apte per ser contemplat des de quatre costats i encara des de tots els possibles punts de vista, és una associació de motius llorentinos -dulzainero, timbaler, Fausto i Margarita (com a traductor de poetes estrangers) la nena amb la gerra de mel, últim regal fet al poeta i d’un nu al·legòric de la poesia- culminada per l’escena de la coronació de Llorente per València, evocant l’efectiva imposició de la corona d’argent, amb forma de branques de llorer, que havia estat objecte el poeta anteriorment, durant l’Exposició Regional.

La figura de don Teodor, realista i encara retratista, és l'única de bronze en el complex conjunt, la densitat de motius encara s'augmenta pel brancatge de les magnòlies i altres arbres que deixen veure el monument.

A la inauguració va assistir el Ministre de Marina, fill de Cartagena, però, valencià, d'adopció i afectes, Amalio Gimeno, en nom del Govern.

Els autors són Gabriel Borrás (escultor) i Joaquín Dicenta (arquitecte).



Dades bàsiques

Direcció:

Marqués del Túria, València (creuament amb els carrers Pizarro i Taquigrafo Martí)
46005 València