Hui volem compartir un interessant article publicat recentment que té com a base l’estudi de tres closques de tortuga provinents de l’excavació arqueològica realitzada a l’any 2002 a un solar de la plaça del Marquès de Busianos núm. 5 de València baix la direcció de l’arqueòloga Marisa Serrano.
El treball ha estat realitzat per les investigadores Iratxe Boneta Jiménez, Corina Liesau von Lettow-Vorbeck de la Universitat Autònoma de Madrid, juntament amb Adam Pérez-García de la Universitat Nacional d’Educació a Distància sota el títol “l’evidència més antiga de Testudo graeca (Testudinidae) a la Península Ibèrica” i publicat a la prestigiosa revista científica The Anatomical Record.
A la feina es fa una minuciosa anàlisi de les tres closques recuperades i dipositades al SIAM, les seues característiques i la seua adscripció com a Testudo graeca, exemplars únics d’esta espècie per ara a la península Ibèrica. També plantegen els autors la qüestió que, a causa del context on es van trobar els mateixos, formant part dels aixovars funeraris de dos enterraments del segle II d. C., resulta impossible destriar si estos exemplars de tortuga van arribar de manera natural o bé es tracta de peces portades pels romans com a objectes singulars, producte del comerç amb Orient.
Les tombes on van aparèixer les closques formaven part d’un cementiri romà, situat extramurs, als voltants de l’actual església de Sant Nicolau, datat al segle II dC. C., a partir dels diferents objectes que componien els aixovars dels mateixos.
Són inhumacions individuals, realitzades en fossa simple, orientades en sentit est-oest i amb coberta de tègules. La posició dels cossos era decúbit supí, amb les cames estirades i els braços semiflexionats.
Les closques de tortuga es van trobar en dos d’estes tombes, la primera pertanyia a una jove adolescent d’uns 15 o 16 anys que contenia un ric aixovar format per una gerreta ceràmica situada al costat del cap, una ampolla de vidre a l’alçada dels genolls, diversos objectes d’adorn personal com agulles d’os per als cabells, comptes de collaret de diverses formes, 2 cimbals de coure, a més de dos de les closques anomenades.
L’altra tomba pertanyia a un individu masculí, d’uns 21 anys, i tenia un aixovar molt més reduït format per una lluerna fragmentada i, a prop de les cames, una de les closques de tortuga.
Un altre aspecte a estudiar és l’ús que se’ls donava a estes closques de tortuga. Pel que fa a això, es té constància en algunes obres d’època romana, que s’utilitzaven com a matèria primera per a l’elaboració de diversos objectes com peines o aplics de mobles i també per fabricar instruments musicals com les lires on s’utilitzaven com a caixa de ressonància.
