El jardí de la Glorieta té els seus orígens com a resultat de la demolició de diverses cases situades entre Santo Domingo i la Duana (actual Palau de Justícia), en ser edificat a la fi del segle XVIII, per l’arquitecte Don Manuel Serrano Insa.
Un jardí de tradició valenciana, es va dissenyar en creu amb rotondes en les trobades, mitjançant l’ús d’espècies tradicionals de la nostra jardineria com són els tarongers, les llimeres, les murtes i els arbustos de flor, tot això protegit de bancs de pedra amb suport de ferro el convertixen en un lloc de trobada per als valencians.
Entre 1817 i 1820 s’adquirixen una sèrie d’obres escultòriques procedents de l’hort del canonge Pontons en Patraix per a l’ornamentació del jardí, entre elles el Tritó realitzat per Ponzanelli i que encara es conserva.
En 1826, i sota les ordres del Capità General O’Donnell, es va tancar el jardí amb una balustrada de fusta entre pilars de pedra rematats per poms i pitxers, i en 1860 se substituirà per un altre de ferro (actualment als Jardins del Real).
En 1927, època de les grans reformes urbanes, es va dur a terme la transformació més profunda de la Glorieta amb Don Luis Oliag com a alcalde i, a partir d’eixe moment, queda reduïda a l’extensió que aproximadament té hui, amb alguns monuments dedicats a personatges valencians destacats.
Protegim el nostre patrimoni històric.