La regidora de Cultura i presidenta del Palau de la Música, Glòria Tello, ha posat en valor este programa que “té un doble vessant molt positiva, per una part acostem de nou l’Orquestra de València a Ciutat Vella i prestigiem encara més la programació de l’Almodí”, i, per una altra “recuperem de l’oblit l’obra d’un compositor valencià, i esta serà una de les línies mestres de la pròxima temporada, dedicada -com mai s’ha fet a la història del Palau- al nostre patrimoni musical”.
El concert per a piano d’Enrique Gomá es va estrenar en 1934 a París i posteriorment a Madrid, l’última d’elles per l’Orquestra de València en 1965 sota la direcció d’Enrique García Asensio. L’obra, dividida en tres moviments en la forma clàssica, evidència segons Bertomeu Jaume, “una clara influència francesa, sens dubte per l’etapa de formació de l’autor a París, però també un cert sabor mediterrani pel clima harmònic i per la senzillesa dels diversos motius que poden evocar la música popular”.
També es podrà escoltar dos concerts per a oboè que seran interpretats pel concertista Vicente Llimerá, un de Johann Sebastian Bach en re menor “BWV 1059” i un altre en re menor d’Alessandro Marcello. La Simfonia de la Cantata Weinen, Klagen, Sorgen, Zagen, “BWV 12! de Bach i Crisantemi de Giacomo Puccini, completen el programa.
Per part seua, el director del Palau, Vicent Ros, ha destacat que “hem volgut treure a la llum de nou esta obra, ideal per a un espai com l’Almodí, que no s’escolta des de fa cinquanta-sis anys”. “Este concert”, ha afegit Ros, “tindrà un altre valor afegit, i és que serà enregistrat per primera vegada i també s’editarà la partitura per part de l’Institut Valencià de Cultura, en una nova col·laboració institucional”.
Gomá va cursar els seus estudis al Conservatori de València i després a Barcelona. Fou catedràtic de contrapunt i fuga al conservatori a València. Va ser crític musical en el diari La Voz de València, el Diario de València, Levante EMV i la Revista Musical Catalana. A part del concert per a piano, compongué obres per a orquestra com “Tres paisatges de Llevant” i “Tres peces per a orquestra de corda”, així com lieder per a veu i piano, algunes obres de caràcter religiós i, sobretot, obres per a piano. El 1972 l’Institut Valencià de Musicologia publicà les seues “Peces per a piano”.