Pasionaria

Imagina eixe lloc del qual tots parlen. El lloc en el qual convertirem tot açò. Eixe món creat a partir de tots els nostres esforços al llarg del temps. Eixe lloc al qual anomenem progrés. Pasionaria podria ser el nom d’eixe lloc, d’eixe planeta. Allí viuen uns éssers similars a nosaltres, perfectament dissenyats per a imitar-nos. El que anomenem vida s’ha convertit en un paisatge artificial i els seus habitants en artefactes tecnològics que han perdut qualsevol classe de passió.

El present en el qual vivim ens porta a imaginar un futur en el qual simplement hem deixat de sentir. Un futur en el qual ja ni tan sols aspirem a diferenciar-nos, a sentir que estem vivint la nostra pròpia vida. El poeta Leopoldo María Panero deia: “jo em destruïsc per a saber que sóc jo i no tots ells.” Entenem que el dolor i les passions són el que ens diferencia dels robots o de les estàtues, i és en aquests cossos inerts on volem mirar-nos en aquesta peça, per a trobar les diferències, per a descobrir si encara estem vius.

Dades bàsiques