Hui fa 81 anys de la mort de Miguel Hernández, el poeta oriolà que va cantar a la gent humil, a la llibertat i a l’amor. El seu compromís militant amb la República va provocar que l’empresonarem en acabar la Guerra Civil. Traslladat de penal en penal, finalment va acabar en la Presó d’Alacant, on va morir de tuberculosi mancat de les assistències mèdiques necessàries. La seua poesia a servir d’inspiració a servit d’inspiració a les generacions futures.
El proper divendres 31 de desembre, a les 20 hores, tindrà lloc a les Drassanes del Grau la inauguració de l’exposició “Miguel Hernández, el poeta necessari”. L’entrada és lliure.
La cebolla es escarcha
cerrada y pobre:
escarcha de tus días
y de mis noches.
Hambre y cebolla:
hielo negro y escarcha
grande y redonda.
En la cuna del hambre
mi niño estaba.
Con sangre de cebolla
se amamantaba.
Pero tu sangre,
escarchada de azúcar,
cebolla y hambre.
Las “Nanas de la cebolla”, dedicada al seu fill Manuel Miguel, la va composar Miguel Hernández en setembre de 1939, quan estava intern a la presó madrilenya del carrer Torrijos.