El projecte «Betlem» s’organitza entorn d’una peça central que dona nom a tota la mostra. Esta obra constituex l’al·legoria a escala humana d’un instant de la vida, el moment de trobada amb un cos i amb la matèria que representa el naixement i el cos matern. Belén, doncs, s’erigeix com la metàfora del part.
Acompanyant-la, es presenta una selecció d’obres recents d’Emmanuelle Genolini, que incidexen en el mateix objecte.
La mostra es concep com un tot, on els contrastos entre els materials emprats no difuminen el sentit del seu recorregut, pensat com una progressió per l’espai expositiu.
L’artista vol cridar l’atenció sobre la qüestió social de la maternitat, tenint en compte la dialèctica entre naturalesa femenina i rol social, les reaccions apassionades i la resposta del cos.
“Betlem”, l’escultura, s’allunya de qualsevol representació acadèmica. És el cos buidat d’una dona transformada en mare, que domestica al seu fill, i al revés.
Així mateix, “Betlem” al·ludix a la noció de “matrescencia”, propugnada per l’antropòloga estatunidenca Dana Raphaël, eixe període de transició que caracteritza el pas de dona a mare. Evoca, per tant, la nova forma de vida de la dona en el llindar del part. Com ja han abordat prèviament artistes referents del feminisme, com Niki de Saint Phalle o Mary Kelly, esta escultura planteja també la qüestió de la maternitat en termes socials. Qüestiona la naturalesa de la bretxa entre l’anomenada “naturalesa femenina” i els comportaments esperats (i normalitzats) d’una mare. Això genera, de fet, respostes i reaccions apassionades.
El lloc, potència el seu enfocament creatiu, en posar escultures i pintures en una relació viva que transcendix més enllà del marc que les acull.
L’exposició s’inaugura el proper dimarts 13 de setembre a les Drassanes del Grau i es podrà visitar fins al 8 de desembre de 2022, en el seu horari habitual de dimarts a dissabte de 10:00 a 14:00 i de 15:00 a 19:00; diumenges i festius de 10:00 a 14:00.