Política de cookies
Este lloc web utilitza cookies perquè vostè tinga la millor experiència d'usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment per a l'acceptació de les esmentades cookies i l'acceptació de la nostra política de cookies, punxe l'enllaç per a major informació.

X

Les Drassanes del Grau acullen l’exposició “Jesús Manuel Moreno. 20 anys de La Línia Blanca”

  • La mostra celebra dos dècades de trajectòria del projecte d’este artista que conjumina depuració formal i reflexió ètica
  • Es podrà visitar des d’este divendres fins al 29 de juny en l’horari habitual d’este espai expositiu 

Les Drassanes del Grau de València acullen des d’este divendres i fins al 29 de juny l’exposició “Jesús Manuel Moreno. 20 anys de la Línia Blanca”, que commemora dos dècades de trajectòria d’un projecte desenrotllat per este artista manxec.

“La Línia Blanca” és una proposta estètica marcada per la depuració formal i la tensió entre matèria i buit, un espai conceptual on Jesús Manuel Moreno articula la seua reflexió sobre la incomunicació que definix a la nostra societat contemporània.

Esta proposta, iniciada en 2005 amb l’obra “Muanrafak” i que obri la mostra, constituïx tant una evolució estètica com una declaració ètica sobre el paper de l’art en el món contemporani. La seua filosofia creativa part d’una convicció profunda: l’art és una forma de vida, una ferramenta de revelació i un mitjà de resistència enfront del buit existencial i al pensament únic.

Encara que arrelat en la tradició valenciana, Moreno ha configurat un llenguatge personal on el quotidià es convertix en testimoniatge del nostre temps. Des del seu retorn a València en 2007, la ciutat, la seua llum i els seus habitants s’han convertit també en matèria de contemplació crítica i poètica.

En “La Línia Blanca”, el fons blanc no és un recurs neutre o decoratiu sinó un símbol dels buits existencials de la societat contemporània —la incomunicació, la soledat o la pèrdua de l’espiritual—. Enfront de l’excés d’estímuls i a la superficialitat de l’hiperrealisme, la seua pintura suggerix en lloc d’imposar, deixant a l’espectador completar la imatge i el sentit. Eixa tensió entre figura i buit, entre el que s’ha dit i el callat, estructura tota la seua obra recent.

L’exposició es podrà visitar fins al 29 de juny en l’horari habitual de les Drassanes, és a dir, de dimarts a dissabte de 10:00 a 14:00 hores i de 15:00 a 19:00 hores i els diumenges i festius de 10:00 a 14:00 hores.

Performance «Art, moda i ecología» amb Claudy Jongstra & Marcos Luengo en l’Almodí

Claudy Jongstra & Marcos Luengo

«Art, moda i ecología»

Performance

Almodí, 8 d’abril – 20:00 h. 

Dins dels actes que complementen l’exposició de Claudy Jongstra en l’Almodí de València, organitzada per la Regidoria d’Acció Cultural, Patrimoni i Recursos Culturals, en col·laboració amb Claudy Jongstra Studio i LOADS, amb el Consolat dels Països Baixos i amb la galeria Villa del Arte, el dia 8 d’abril a les 20.00 h se celebrarà una performance basada en el treball de l’artista Claudy Jongstra i del dissenyador Marcos Luengo. Tots dos compartixen una visió artística que integra la sostenibilitat i l’artesania en els seus processos creatius. 

Claudy Jongstra és una artista tèxtil neerlandesa de projecció internacional, reconeguda per les seues monumentals instal·lacions de llana i per un enfocament artístic profundament compromés amb la sostenibilitat. El seu estudi, ubicat en Frísia, combina art, agricultura regenerativa i sabers ancestrals per a crear obres que no només posseïxen una gran força estètica, sinó que també generen un impacte social i ecològic positiu. Des de la criança d’ovelles autòctones fins al cultiu de pigments naturals, Jongstra restablix una connexió essencial entre el procés creatiu, el territori i la comunitat.

Marcos Luengo és un dissenyador de moda espanyol que es caracteritza per una visió creativa que fusiona elegància, artesania i un profund respecte per la matèria primera. El seu treball destaca per la cura en els acabats, la sobrietat en les formes i una constant busca d’autenticitat. A través de les seues col·leccions, Luengo explora l’equilibri entre art i funcionalitat, apostant per una moda atemporal, conscient i connectada amb l’expressió individual de qui la porta. La seua col·laboració amb artistes i el seu interés per l’art contemporani enriquixen un enfocament on la moda transcendix allò estètic per a convertir-se en llenguatge.

Reserves

La reserva de places es farà a partir del dimarts, 1 d’abril, telefonant al número de l’Almodí: 96.208.45.21.  

Només es podrà reservar un màxim de 2 places per persona. L’assistència és gratuïta.  

La reserva es farà per estricte orde de telefonada.  

La reserva comporta el compromís d’assistir a la performance. Si no estàs segur/a d’assistir, dona a altres persones la possibilitat de fer-ho. 

Masterclass amb Claudy Jongstra Studio en l’Almodí

Claudy Jongstra Studio

Masterclass for change. Art i ecologia

Spinning, weaving, felting (Hilar, teixir, afieltrar)

Almodí, 8 d’abril – de 9:00 a 11:00 i de 11:30 a 13:30

Dins dels actes que complementen l’exposició de Claudy Jongstra a l’Almodí de València, organitzada per la Regidoria d’Acció Cultural, Patrimoni i Recursos Culturals, en col·laboració amb Claudy Jongstra Studio i LOADS, amb el Consolat dels Països Baixos i amb la galeria Villa del Arte, el dia 8 d’abril se celebraran dos masterclasses obertes a la ciutadania que desitge conéixer més sobre el treball i la filosofia de la dissenyadora neerlandesa i el seu estudi.

Context

Claudy Jongstra Studio és una comunitat d’artistes residents, becaris, agricultors, investigadors i estudiants de tot el món, que té la seua seu a Frísia (Països Baixos). El seu treball es fonamenta en una profunda connexió amb la natura i en una pràctica artística compromesa amb la sostenibilitat. Tot el procés creatiu partix d’una matèria primera regenerativa: la llana d’ovelles de la raça Drenthe Heath, criades a la seua pròpia granja biodinàmica a Frísia. Les fibres es tenyixen amb pigments vegetals cultivats en el mateix entorn, mitjançant tècniques ancestrals que recuperen espècies històriques com la rogeta o la gualda. Este plantejament elimina la dependència de químics industrials i preserva els sabers tradicionals lligats al color i al tèxtil.

Més enllà de l’objecte artístic, l’estudi treballa per preservar i activar el patrimoni natural i cultural, buscant restablir vincles entre la bellesa visual, la qualitat material i la vitalitat ecològica. Les obres, concebudes des d’esta filosofia, habiten espais públics i privats arreu del món, com a manifestacions d’una visió que unix art, paisatge i compromís amb l’entorn.

Masterclasses

La pedagogia és un pilar fonamental del projecte. Ensenyar tècniques tradicionals com el filat , el teixit o l’afeltrat, garantix que estos sabers continuen vius i es preserven per al futur.

Amb esta filosofia s’organitzen dos tallers al mateix Almodí, impartits per Claudy Jongstra. Tindran lloc el matí del 8 d’abril, de 9:00 a 11:00 i de 11:30 a 13:30.

En paraules de l’artista: “Esta experiència és molt més que un taller: és una invitació a l’acció. Tenim la capacitat de qüestionar pràctiques industrials perjudicials i d’impulsar un canvi real. Junts, podem construir un futur on l’artesania, l’art i la sostenibilitat caminen de la mà, i on les noves generacions se senten empoderades per imaginar i materialitzar un món més just i equilibrat.

Teixir el teu propi fil és un acte d’independència i connexió; és crear una cosa pròpia que, alhora, forma part d’un tot més ampli. Teixir no és només fer un teixit: és obrir portes a noves possibilitats. Cadascun d’estos processos simbolitza el canvi que hem de realitzar.”

Reserves

Els dos tallers seran en anglés.

La reserva de places es farà a partir del dimarts, 1 d’abril, telefonant al número de l’Almodí: 96 208 45 21.

Només es podrà reservar un màxim de 2 places per persona. L’assistència és gratuïta.

La reserva es farà per estricte orde de telefonada.

La celebració d’estos dos tallers és una oportunitat excepcional. Per tant, la reserva comporta el compromís d’assistir al taller assignat. Si no estàs segur/a d’assistir, dona a altres persones l’oportunitat de fer-ho.

València Music City consolidarà la música com un eix transversal de desenrotllament urbà, social i econòmic de la ciutat

  • L’estratègia, impulsada des de València Innovation Capital, preveu la creació d’una finestreta única per a atendre les necessitats de l’ecosistema musical
  • L’Ajuntament contempla l’elaboració d’un mapa acústic i el disseny d’una normativa que agilitze la concessió de llicències i facilite l’activitat musical

L’estratègia València Music City 25-30 serà la guia que impulsarà la consolidació de la música com un eix transversal de desenrotllament urbà, social i econòmic de la ciutat. Este instrument, impulsat des de l’Ajuntament de València, busca alinear les accions del sector públic i privat generant oportunitats per al desenrotllament de la indústria musical i la promoció cultural.

Com ha explicat la regidora de Turisme i Innovació, Paula Llobet, este document, emmarcat en l’Estratègia Urbana València 2030+ desenrotllada a través de València Innovation Capital, “naix d’un procés de consulta liderat per la Universitat de València amb l’objectiu de convertir-se en una guia de transformació de l’ecosistema musical valencià, abordant des de la millora d’infraestructures o la inclusió mitjançant la música fins a la professionalització del sector i la projecció internacional de la ciutat”.

Partint d’un diagnòstic i mapatge de l’ecosistema musical valencià i d’un procés de consulta en el qual han participat representants del sector, es plantegen quatre línies estratègiques, i, com ha avançat Llobet, “la creació d’una Oficina València Music City, que serà una ferramenta fonamental en el sistema de governança publicoprivat amb el qual es busca facilitar la coordinació de les activitats musicals a la ciutat i optimitzar el seu impacte cultural, social i econòmic”.

Finestreta única per al sector

L’Oficina València Music City actuarà com una finestreta única de les necessitats de l’ecosistema musical. Entre les seues funcions estaran les d’oferir informació tècnica dels recintes de la ciutat i promocionar la seua programació; canalitzar la tramitació i la concessió de llicències per a optimitzar els processos, coordinar els sectors públic i privat, i fer costat a l’Alcaldia en temes relacionats amb l’activitat musical.

Des de l’Oficina també assumiran la direcció operativa del Consell Local de la Música. Estos organismes aniran acompanyats del disseny d’una normativa que facilite l’activitat musical, conciliant els interessos de les persones residents amb els dels artistes, les empreses i els públics.

Una regulació que simplifique la concessió de llicències

En este sentit, l’estratègia planteja l’elaboració d’un mapa acústic i un inventari d’espais aptes per a l’activitat musical. Estos documents serviran de base per a establir regulacions clares sobre nivells sonors i horaris, dissenyar procediments específics per a la concessió de llicències i crear un protocol de música de banda per a les Falles.

Per la seua part el regidor de Cultura, José Luis Moreno, ha explicat que “esta normativa també funcionarà com a regulació específica per a l’activitat musical en espais oberts i recintes tancats, funcionant com una regla de convivència en la mesura en què equilibre els drets dels residents, intèrprets i promotors per a garantir la sostenibilitat de la música a la ciutat de València”.

Així mateix, es dissenyarà un sistema de llicències simplificat que permeta un procediment més àgil i digitalitzat per a l’obtenció de permisos de cara a concerts i esdeveniments musicals, de manera que es reduïsquen temps d’espera i augmentant la transparència en la gestió.

Impuls de la música en viu

Com ha avançat Moreno, una altra de les línies de l’estratègia estarà centrada en l’impuls de la música en directe per al que “el Consell Local de la Música exercirà un paper central en la promoció de la coordinació, sinergies i complementarietats entre agents culturals, turístics i d’oci”.

El programa Música urbana, amb el lema ‘Més música, en més llocs en més moments’ tindrà, d’igual mode, un paper principal a l’hora d’estendre l’accés a experiències musicals. El Palau de la Música tindrà un pes destacat en la promoció d’una programació musical amb excel·lència, juntament amb altres llocs, com l’Auditori de Benicalap, la inauguració del qual està prevista per a 2026, i amb el qual s’avançarà en l’objectiu de descentralització d’espais en els diferents barris de la ciutat.

D’altra banda, es reforçarà el Certamen Internacional de Bandes de Música com a mecanisme de projecció internacional de la música valenciana, alhora que es treballarà per a ampliar la programació de Concerts de Vivers, amb la finalitat de portar a artistes amb projecció internacional i millorar la integració de l’esdeveniment en l’oferta turística anual.

València com a destinació turística musical

“L’estratègia busca que la música no sols servisca per a enfortir la identitat de la ciutat, sinó que també funcione com a motor d’atracció turística amb un impacte directe en l’economia local. Per a això es treballarà conjuntament a Visit València en el seu projecte de coordinació publicoprivada per a integrar el turisme musical en la planificació global de la ciutat”, ha explicat Paula Llobet.

En esta línia, es pretenen enfortir també els llaços amb Turisme GVA i amb Turisme Diputació, així com amb el teixit associatiu del sector a través de la taula de turisme cultural. Esta promoció de la ciutat també es realitzarà en el sector dels congressos i trobades professionals, a través de la col·laboració amb la Music Cities Network.

Finalment, la regidora de Turisme ha assenyalat que “en connexió amb la idea de convertir València en focus de trobades professionals, l’estratègia també busca professionalitzar el sector musical de la ciutat. Així, planteja connectar la indústria musical amb l’ecosistema de startups i treballar, a partir del SonoLab de València Innovation Capital, la connexió entre la investigació i l’aplicació pràctica, promovent la creació de empreses emergents musicals i tecnològiques”.

Convocatòria de subvencions per a projectes i programacions culturals a València 2025

En data 17 de març s’ha publicat en el BOP número 52 l’extracte de l’anunci de la convocatòria que obri el termini per a presentar els projectes d’activitats culturals a la convocatòria de les subvencions a Programacions i Projectes Culturals en el municipi de València en 2025.

El termini de presentació s’estén del 18 de març al 15 d’abril de 2025 (ambdós inclusivament). La gestió de la convocatòria correspon al Servici de Recursos Culturals.

https://sede.valencia.es/sede/registro/procedimiento/CU.AY.67?lang=2

 

Exposició sobre 75 anys d’arqueologia a València

La sala d’exposicions de l’Ajuntament de València oferix una mostra singular amb motiu del 75 aniversari de la fundació del Servici Arqueològic Municipal (SIAM). En ella es presenten 75 peces representatives de totes les etapes històriques de la ciutat que han sigut seleccionades per la seua capacitat de contar relats que ens acosten a conéixer els aspectes més desconeguts de l’Arqueologia de la ciutat i ens ajuden a recompondre el passat.

L’exposició compta amb un servici de visites guiades gratuïtes entre els dies 7 de març a 27 de juny de 2025.

La Banda Simfònica Municipal de València, sota la batuta d’Isabel Rubio, actua el 9 de març en el Palau de la Música

BANDA SIMFÒNICA MUNICIPAL DE VALÈNCIA
Isabel Rubio
, directora invitada

09/03/2025

11:30

SALA ITURBI

 

«En clave femenina»

Mª José Belenguer: De la Terra             
Julie Giraux: Shine 
Ida Gotkovsky: Poème du Feu 
Raquel Sánchez: The Open Window
Johan de Meij: Extreme Beethoven

Entrada gratuïta amb reserva prèvia a través de la web i de manera presencial en les taquilles del Palau, el dia 7 de març a partir de les 10.00 del matí. Localitats limitades (2 per usuari).

 

Programa 9-3-25 BSMV (val)

LA FEMME – 9 de març a les 18:30 h en la Llotja de la Seda

Ensemble Casa Mediterráneo
Ignacio García Vidal
, director

LA FEMME

«El viaje de las compositoras»
Suad Bushnaq: The borrowed dress
Eriona Rushiti: Hana
Lola Gjoka: Eja Vashe
Jasmin Reuter: Salomea
Dima Orsho: Those Forgotten on the Banks of the Euphrates
Consuelo Velázquez: Bésame mucho
Maria Therese Von Paradis: Siciliana
Georges Bizet: Habanera de la ópera «Carmen»
                  Seguidilla de la ópera «Carmen»
Myriam Makeba: Pata

Entrada gratuïta a través de la web del Palau el 26 de febrer a partir de les 10 del matí. Localitats limitades (2 per usuari)

 

Més informació: https://palauvalencia.com/event/?id=2211&sb=0

El Palau de la Música presenta el «Cicle d’Orgue» 2025 que reunix una àmplia presència internacional i valenciana

  • Set concerts gratuïts amb prestigiosos organistes valencians, italians i
    belgues
  • La Banda Simfònica Municipal participa per primera vegada en este cicle on
    també intervindrà Amores Grup de Percussió i els trompetes Vicent Campos i Manu Mellaerts
  • Les entrades per al concert de demà ja estan disponibles en les taquilles de
    l’auditori i en la pàgina web

El regidor de Cultura i president del Palau de la Música, José Luis Moreno, el director del Palau, Vicente Llimerá, la subdirectora de Música, Nieves Pascual i l’organista Arturo Barba, han presentat hui la nova edició del «Cicle d’Orgue», que consta de set concerts gratuïts on el gran protagonista és el Gran Orgue Grenzing que presidix la Sala Iturbi.

Esta serà la segona edició del «Cicle d’Orgue», des que es tornara a obrir la Sala Iturbi, després dels quatre anys de tancament per reformes i de restauració de l’instrument pels anys d’inactivitat.

Este cicle començarà demà dijous i finalitzarà el pròxim 15 de juny, reunint a prestigiosos organistes valencians, italians i belgues, així com la Banda Simfònica Municipal, Amores Grup de Percussió i els trompetes Vicent Campos i Manu Mellaerts.

El regidor José Luis Moreno ha explicat que “quan es va fer la reobertura del Palau, l’òrgan estava mancat de manteniment, i es va haver de fer una actuació immediata per a poder posar-ho en marxa, per la qual cosa, ja que s’està fent una labor de manteniment i de millora d’este instrument, lògicament hem d’aprofitar-lo i el públic està responent”. Ha
finalitzat comentant que “el públic valencià vol música i ens està demostrant que també vol música d’òrgan”.

El director del Palau de la Música, Vicente Llimerá, ha destacat que esta edició del Cicle d’Òrgan consolida el projecte iniciat després de la reobertura de la Sala Iturbi, ja que “l’any passat vam comprovar l’excel·lent acolliment pel nostre públic superant els 5.000 assistents, superant àmpliament edicions passades”. A més, ha subratllat el compromís
del Palau amb la cura i manteniment de l’òrgan que “és una veritable joia del nostre patrimoni musical que es troba en constant revisió per a garantir la màxima esplendor”

Finalment, Llimerá ha afegit que “enguany hem volgut reforçar la combinació d’òrgan amb altres instruments i conjunts i agrupacions com la Banda Simfònica Municipal, i amb esta aposta, el Palau reafirma el seu compromís amb la difusió i posada en valor d’este instrument tan singular.”

La subdirectora del Palau, Nieves Pascual, ha explicat que “en esta nova edició els organistes que participen provenen cada un d’un lloc diferent i això dona lloc a un eclecticisme natural i enriquidor per a este super instrument”.

Per part seua, l’organista Arturo Barba ha recalcat que “el cicle comença amb un concert històric ja que és la primera ocasió en la història de la Banda Municipal de València en la qual tocaran amb l’òrgan, i la primera vegada per a l’auditori en la qual es farà un concert de banda amb òrgan” De fet Barba ha explicat que “cada vegada que ve un organista diferent, l’òrgan sona de manera diferent. Escoltarem 7 òrgans diferents en 7 concerts diferents, però tots amb el denominador comú de Bach, ja que tots els concerts estan vinculats a esta figura”.

El cicle començarà demà dijous, a les 19.30 hores, amb el concert extraordinari de la Banda Simfònica Municipal i el seu titular, Cristóbal Soler, amb l’organista valencià Arturo Barba on tocaran el Preludi i Fuga sobre el tema B.A.C.H. de Liszt; el Concertino per a orgue i banda simfònica de Thomas Trachsel, que s’estrena a Espanya; Terra de conquestes del saguntí Enrique Cárcel, que la centenària agrupació musical interpreta per. primera vegada i, per a concloure, l’estrena absoluta de la Simfonia núm. 3 «Ochomiles» d’Enrique Hernandis, també compositor de la terra.

Les entrades per a tot el cicle són debades i per al de demà ja estan disponibles. Es poden aconseguir de manera presencial a les taquilles del Palau i per la web www.palauvalencia.com

Les següents cites del cicle seran en cap de setmana i a les 11.30 hores. Seguiran diumenge 23 de febrer de 2025 amb el recital de l’organista de la Catedral de Lucca, la italiana Giulia Biagetti; dissabte 22 de març amb l’Organista de Sant Antoni dels Portuguesos a Roma, el també italià Giampaolo di Rosa i el programa Desvelant els secrets de l’orgue del Palau i on hi haurà narració; dissabte, 5 d’abril amb l’organista titular de la Catedral de Bruges, el belga Ignace Michiels; diumenge, 13 d’abril l’Organista de
l’Arxiprestal de Sant Esteve d’Andorra la Vella, el valencià Ignacio Ribas i Amores Grup de Percussió interpretaran el programa d’orgue i percussió El jardí flotant; diumenge, 25 de maig serà el professor d’orgue del Conservatori Professional de Música de València, el valencià José Vicente Giner qui interprete un recital, i conclourà diumenge, 15 de juny amb el concert d’orgue i trompetes, protagonitzat pel professor d’orgue a Leuven University College of Arts, el belga Luc Ponet amb els trompetes Vicent Campos i Manu
Mellaerts.

L’obra i la trajectòria de l’escultor valencià Silvestre Moros pot visitar-se al Museu de la Ciutat

  • La mostra repassa la trajectòria de més de 50 anys de l’autor valencià, i estarà oberta al públic fins al mes de maig
  • L’Ajuntament ja va reconéixer la labor de Silvestre Moros en 1973 amb el
    Premi Senyera d’Escultura
  • El regidor d’Acció Cultural, José Luis Moreno, ha convidat la ciutadania a
    conéixer i gaudir de les propostes plàstiques de l’exposició “Silvestre Moros.
    Obra i trajectòria d’un escultor”

El Museu de la Ciutat oferix, fins el pròxim mes de maig, l’exposició “Silvestre Moros. Obra i trajectòria d’un escultor”, un recorregut per les creacions d’este artista, nascut a Llíria en 1942, que va ser reconegut per l’Ajuntament de València amb el Premi Senyera l’any 1973. La mostra inclou més d’un centenar d’obres d’este reconegut autor, i repassa una trajectòria de més de 50 anys de treball diari en l’estudi. El regidor d’Acció Cultural, José Luis Moreno, ha convidat la ciutadania a conéixer i gaudir de les propostes plàstiques d’esta exposició.

Silvestre Moros, llicenciat en Belles Arts per l’especialitat d’escultura en l’Escola de Belles Arts de Sant Carles de València en 1964, va iniciar la carrera amb destacats reconeixements del panorama artístic nacional, com ara el Premi Nacional d’Escultura de la Direcció General de Belles Arts obtingut en 1963 i 1964 respectivament, el Pensionat d’Escultura de la Diputació de València en 1967, l’esmentat Premi Senyera d’Escultura de
l’Ajuntament de València en 1973, o el Primer Premi Jacomart d’Escultura II Saló de Primavera en 1975.

Des d’eixe moment, la seua obra va passar a formar part de diferents museus i col·leccions i, paral·lelament, va desenvolupar una intensa labor docent com a professor ajudant de la Càtedra de Modelatge al Natural de l’Escola de Belles Arts de València i Catedràtic de Dibuix d’Institut Nacional de Batxillerat.

La seua trajectòria artística, mai interrompuda, es caracteritza per una permanent investigació i un llenguatge molt personal recognoscible des dels inicis. En paraules de l’artista “Sempre he tendit cap a l’esquematisme, buscant la síntesi com a forma d’abstracció. Crec que he fet una lectura personal de la forma, tractant d’extraure l’essencial”.

Una poètica pròpia

La comissària de l’exposició, Laura Silvestre, ha qualificat l’obra de Silvestre Moros de “rellevant i particularment destacable, desenvolupada d’una forma lògica, profunda i continuada, sense descans, al llarg de més de cinquanta anys, la qual opta per la puresa de les formes que fugen de l’accessori, i manifesta en les seues peces una poètica pròpia, un domini i un mode de fer al servici dels interessos creatius”. “En les seues obres –ha
afegit- la subtilesa d’una línia corba de gran plasticitat i dinamisme, dibuixa en l’espai, amb singular senzillesa i elegància plàstica, formes carregades de ritme i moviment, i revela el dinàmic poder espacial de l’escultura”.

L’exposició presenta més de 100 obres, entre escultures, dibuixos i collages, amb un recorregut que s’articula a través de les diferents sales del Museu, en les quals es mostren els temes i sèries més significatius de la carrera de l’autor, així com els materials, recursos i estratègies plàstiques. En la primera d’elles, es presenta una prestatgeria de maquetes de l’estudi de l’artista, com a material preparatori del procés creatiu de les escultures, al costat d’un políptic (representació en panells) de dibuixos que representen la prestatgeria en grandària real. Després, una sèrie de xicotets apunts com a expressió poètica de les experiències sensibles de Silvestre Moros.

Les següents sales acullen temàtiques diferents de l’obra de Silvestre Moros, com les sèries sobre torsos femenins, sobre caps, les seues aportacions a partir d’elements de l’entorn natural, o les peces a partir de fonts i referents de l’àmbit quotidià. Finalment, en l’última sala, s’oferixen 5 breus documents audiovisuals sobre el seu procés creatiu i la seua manera d’entendre l’art.

L’exposició romandrà oberta al públic en el Museu de la Ciutat, al Palau del Marqués de Camp, en la plaça de l’Arquebisbe 3, en horari de dimarts a dissabte, de 10.00 a 19.00 hores; i els diumenges i festius, de 10.00 a 14.00 hores.

La Galeria del Tossal oferix una mostra sobre la figura del ballarí Martín Vargas, en complir-se cent anys des que va nàixer

  • L’Ajuntament de València i l’Associació Cultural Martín Vargas reten homenatge a un dels grans referents de la dansa espanyola amb esta exposició
  • Conegut com a “El Gitano de la Veu d’Or”, el seu art va transcendir fronteres, i va triomfar en els escenaris internacionals i al cinema
  • A València va crear el Ballet Español Martín Vargas i va dedicar la seua vida a la formació de noves generacions de ballarins

La Galeria del Tossal oferix, fins el pròxim mes de maig, l’exposició titulada “El llegat artístic de Martín Vargas. Un viatge cap a la memòria”, una mostra amb la qual l’Ajuntament de València i l’Associació Cultural Martín Vargas reten homenatge a un dels grans referents de la dansa espanyola, valencià nascut a la població de Villamarxant, en el centenari del seu naixement.

L’exposició arreplega imatges de l’artista tant ballant com en posat, cartells promocionals de les seues actuacions, vestuari i utillatge, així com documents que reflectixen el seu pas pels escenaris d’Europa i Amèrica, com ara entrades, programes de mà o ressenyes de premsa, entre altres. Tal com s’ha subratllat des de l’organització de la mostra, es tracta “d’un artista que va deixar una petjada inesborrable en la història de la dansa”.

Fernando Martín Caurín (Vilamarxant, 1925 – València, 1999), més conegut com a Martín Vargas, va destacar pel seu talent innat des dels seus inicis com a cantant i ballarí de cobla. Al llarg de la seua carrera, Vargas, conegut com a “El Gitano de la Veu d’Or”, va aconseguir gran reconeixement tant a Espanya com a Sud-amèrica, on va actuar en nombrosos escenaris. Fins i tot va arribar fins a Hollywood, on va tindre ocasió de participar en la pel·lícula “Maracaibo” (1958) i en la sèrie “Zorro” de Walt Disney.

La tornada a Espanya va marcar un punt d’inflexió en la seua carrera. Com a primer ballarí en companyies de renom com les de Mariemma i José Greco, va consolidar el seu prestigi abans de fundar la seua companyia de ball espanyol. Al Gran Teatre del Liceu de Barcelona va brillar en “El Amor Brujo” i “Carmen”, on va reafirmar el seu talent coreogràfic.

Vargas va compartir escenaris amb figures icòniques com Lola Flores i va dirigir coreografies per al Ballet Nacional de España. L’emblemàtica peça “Caragols” es va mantindre en repertori durant quasi una dècada. En els últims anys, va tornar a València, on va crear el Ballet Español Martín Vargas i es va dedicar a la formació de noves generacions de ballarins i ballarines.

L’exposició es podrà visitar fins al pròxim 4 de maig amb entrada lliure, en l’horari habitual de la Galeria del Tossal. El regidor d’Acció Cultural, Patrimoni i Recursos Culturals, José Luis Moreno, va presidir dies arrere l’obertura de la mostra, en un acte que va comptar amb la presència de la filla i de la neta de l’artista, María i Jéssica Martín, així com representants polítics de Vilamarxant i membres de l’Associació Cultural Martín Vargas. Moreno ha animat la ciutadania a visitar esta exposició per a acostar-se a la figura de Martín Vargas i conéixer el seu llegat.