Política de cookies
Este lloc web utilitza cookies perquè vostè tinga la millor experiència d'usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment per a l'acceptació de les esmentades cookies i l'acceptació de la nostra política de cookies, punxe l'enllaç per a major informació.

X

Recinte Emmurallat d’època islàmica

Es pren com a referència el traçat de la muralla en el moment de la conquesta cristiana de la ciutat en 1238 per les tropes de Jaume I.

A continuació es fa una enumeració dels llocs on es conserven a la vista restes d’algun dels elements defensius i que s’han anat recuperant al llarg dels últims 30 anys d’excavacions arqueològiques a la ciutat.

Començarem el recorregut partint de la Porta del-Qantara que se situaria darrere de les torres de Serrans, des d’on el mur giraria al SO, cap a la plaça dels Furs i el carrer de les Roques. Ací, la Fundació Florida State University (FSU) en el número 2 del carrer Blanquerías ha recuperat una torrassa defensiva semicircular, una línia de merlets i diverses basses de tintat de curtidores d’època medieval.

Palau Reial

El Palau Reial era un dels edificis més emblemàtics de València, residència monàrquica des de Jaume I fins al seu enderrocament al març de 1810 per ordre de la Junta de Defensa Militar, perquè no servira a l’exèrcit francés en l’atac contra la ciutat. S’ha mantingut el seu record pel nom dels seus jardins que actualment són els coneguts Vivers o Jardins del Real.

Estava al nord del riu Turia, i es va instal·lar sobre una almunia o finca d’esbarjo dels governants àrabs. Jaume I va triar el lloc com a residència personal, però prompte va ser necessari un nou edifici amb millors instal·lacions, construint-se un nou palau durant els regnats de Jaume II (1291-1327) i Pere IV, el Cerimoniós (1336-1387).

Cripta Arqueològica de la Presó de Sant Vicent Martir

La Cripta Arqueològica de la Presó de Sant Vicent Màrtir es troba en la Plaça de l’Arquebisbe, 3, davant del Museu de la Ciutat i a pocs passos de la catedral.

En ella es pot contemplar un audiovisual multimèdia que explica la història de l’edifici. Els passes audiovisuals es realitzen en tres idiomes alternatius: castellà, valencià i anglés, i es combinen amb visites lliures en què es pot apreciar amb detall les restes arqueològiques.

L’edifici visigot es correspon amb una capella funerària dreçada en el segle VI per a albergar les restes mortals d’algun prelat.

L’Almoina, Centre Arqueològic

El solar de l’Almoina i les excavacions que en ell realitza l’Ajuntament de València des de 1985, constituïx una verdadera antologia històrica i urbana del que ha sigut la nostra ciutat.

Galeria del Tossal

En esta plaça es troba la Galeria del Tossal on podrà contemplar les restes  d’una torre i llenç de la muralla islàmica del segle XII.