L’Arxiu Municipal ha sigut el dipositari del testimoniatge històric de les més diverses manifestacions històriques, socials, religioses, econòmiques, literàries i culturals valencianes. Un llegat que ha anat incrementant-se amb el pas del temps i que ha exigit un canvi d’emplaçament en més d’una ocasió, per a adaptar l’arxiu a les condicions socials, polítiques i, sobretot, a les necessitats d’espai que anava precisant.

 

El primer emplaçament de l'Arxiu va ser unes cases habilitades per a l'establiment de la Cúria i la seua cort a la plaça de l'Almoina, enfront de la Catedral, concedides per privilegi de Jaume I a la Ciutat de València el 21 de maig de 1239, lloc on van començar a guardar-se els primers documents. En 1306, un incendi juntament amb la falta d'espai, va determinar un nou canvi d'ubicació. Així, Jaume II va autoritzar a la Ciutat, mitjançant un privilegi de data 22 d'abril de 1311, la compra d'unes cases al principi de l'actual carrer de Cavallers, en el solar en el qual actualment estan els jardins de la Generalitat. En aquest segon emplaçament es conservarà la documentació de l'Arxiu fins a mitjan segle XIX.

És en aquesta data quan, a causa de l'estat ruïnós en què es trobava la Casa de la Ciutat, el municipi va decidir traslladar-la a un altre lloc que cobrira les necessitats polítiques i administratives de la ciutat. El nou emplaçament triat va ser l'edifici situat en el carrer Reglons que ocupava la Real Casa de l'Ensenyament, institució creada en el segle XVIII per l'arquebisbe Don Andrés Mayoral per a servir de Col·legi a “els doncelles de distinguit naiximent” que va albergar en el primer pis, mentre que en la planta baixa i en el pis principal va acomodar a les xiquetes pobres l'ensenyament de les quals va ser gratuïta. El procés de trasllat del govern municipal al nou emplaçament va ser llarg i va començar per l'Arxiu entre 1855 i 1856, consolidant-se l'any 1935, període en què s'incorporen les dependències annexes de l'església de Santa Rosa per a instal·lar definitivament en elles l'Arxiu Municipal de València i el Museu Històric de la ciutat.
En les últimes dècades del segle XX, els imperatius d'espai sobretot, però també les noves pautes marcades per les últimes tecnologies de la comunicació i informació, van fer necessari cercar una nova ubicació per a l'Arxiu. Aquesta nova ubicació ha sigut el Palau de Cervelló, edifici rehabilitat i inaugurat en 2003 com a museu i seu de l'Arxiu Històric de la Ciutat. Aquesta nova ubicació constitueix un espai funcional i pràctic adaptat a les necessitats d'un arxiu del segle XXI, oferint una millor conservació per a la documentació, facilitant notòriament la difusió i consulta dels més de 800 anys de la història de València que atresora la documentació custodiada per l'Arxiu Municipal.

Correspon a l'Arxiu Municipal les següents funcions:
• Rebre documentació i assegurar la transferència periòdica entre els diferents arxius.
• Rebre documentació i assegurar la transferència periòdica entre els diferents arxius.
• Garantir la seguretat i conservació dels fons documentals.
• Classificar, ordenar i catalogar la documentació conforme als principis arxivístics.
• Assegurar i facilitar mitjançant instruments de descripció l'accés i consulta a la documentació.
• Promoure la difusió del patrimoni documental municipal.

1. Consulta de documentació:
Els ciutadans majors de 16 anys, degudament acreditats, tindran dret a la consulta lliure dels fons documentals conservats en l'Arxiu Municipal d'acord amb la legislació vigent i la normativa interna del propi Arxiu.
En qualsevol cas, caldrà denegar la lliure consulta basant-se en l'estat de conservació dels fons.
Amb caràcter general, els documents que continguen dades de caràcter personal no podran ser consultats per persona aliena si no han transcorregut vint-i-cinc anys de la defunció dels afectats si la seua data és coneguda i acreditada, o no haja transcorregut cinquanta anys de la data del document.
En el cas d'expedients de projectes tècnics d'edificis privats existents en l'actualitat, se sol·licitarà per registre d'entrada i s'adjuntarà la següent documentació:
• En el cas d'estudiants, es presentarà carta de presentació de la universitat.
• En el cas de propietari: fotocòpia del DNI de l'interessat; fotocòpia de l'últim rebut de la contribució (IBI), aigua, llum o gas, o de l'escriptura de propietat de l'habitatge a consultar; i per a futur propietari: documente / contracte d'arres.
• En el cas d'administrador: fotocòpia del DNI de l'interessat; i acreditació de la condició d'Administrador de la finca mitjançant Acta recent de la Comunitat de Propietaris.
• En el cas d'inquilí: fotocòpia del DNI de l'interessat i fotocòpia del contracte d'arrendament o d'arres, o últim rebut d'aigua, llum o gas.

Els investigadors que acrediten un interès històric, científic o cultural podran accedir a la documentació de caràcter nominatiu, sempre que es comprometen per escrit a no fer esment de les dades personals. També hauran d'assenyalar mitjançant escrit l'objecte de la seua recerca, i es comprometran al fet que les dades obtingudes s'utilitzaran exclusivament per a les finalitats manifestades.

Els usuaris hauran d'emplenar una fitxa d'investigador establida a aquest efecte, en la qual es faran constar les seues dades personals i tema de recerca. Quan els documents de l'Arxiu hagen sigut microfilmats, digitalitzats o copiats per qualsevol altre sistema de reproducció, la consulta es farà preferentment sobre aquests suports, amb la finalitat de protegir els originals.

L'accés a la documentació es pot denegar temporalment en el cas que no haja sigut inventariada i/o catalogada, abans de la seua restauració o en qualsevol altre cas que comporte perjudici a la seua integritat i seguretat.

2.- Consulta telefònica, via e-mail, carta , etc.
3.- Sala de reprografia, on es poden reproduir els documents mitjançant escaner o microfilm.
4.- Assessorament a l'investigador.
5.- Biblioteca auxiliar de suport a la recerca.
6.- Laboratori de restauració i conservació dels documents.
7.- Visites guiades a alumnes universitaris i/o grups de recerca relacionats amb el camp d'arxivística, amb l'objecte de donar a conèixer els fons documentals de l'arxiu i la història de la ciutat a través dels mateixos.

La documentació que integra l'Arxiu Municipal és bàsicament la generada pel Govern de la Ciutat des del segle XIII fins a aproximadament els anys 70 del segle XX, exceptuant algunes sèries com totes les relacionades amb el govern de la ciutat que continuen fins a pràcticament l'actualitat.
Ens els documents mes destacats  de l'Arxiu, es troben:

• “Còdex dels Furs”. Manuscrit en vitela que conté una recopilació de lleis valencianes, aprovades per les Corts entre els regnats de Jaime I i Alfonso IV, realitzada pel notari Bonanat Pedra l'any 1329.
Còdex de "El Consolat de Mar”. Valuós còdex en vitela escrit per Jaime Gisbert a petició del Consell el 04 de juny de 1407. Recopila els usos de la navegació, arreplegant el privilegi fundacional del Consolat, els costums marítims i la manera de procedir en les qüestions litigioses sorgides entre patrons i mercaders.
“Llibre del Mustaçaf". Còdex en vitela que recopila les normes reguladores de l'ofici del mustaçaf, realitzat entre 1563 i 1568.
“Llibre del Cerimonial". Confeccionat a petició del Consell de la ciutat, per Don Félix Cebrián Aracil entre 1692 i 1704. Conté tot el referent al desenvolvimiento i procedir dels representants de la Ciutat en tots els actes en els quals havien de prendre part seguint antics costums.

A més dels documents anteriorment ressenyats, l'Arxiu Municipal reuneix altres sèrie o conjunts documentals, entre les quals podem destacar les següents:
Furs i Privilegis Reals: Documents en la seua majoria en pergamí des de Jaime I fins a Felipe I-II en el cas dels Furs i Carlos II en el dels privilegis. Són disposicions que es concedeixen fruit d'una resolució de les Corts en el cas dels Furs o, adoptades únicament pel rei en el cas dels privilegis sense necessitat de convocar Corts concedint alguna gràcia, exempció o prerrogativa de la qual no gaudeixen altres.
• Manuals de Consells  (1306-1707). Llibres registres on es reflecteixen les actes, acords i sessions celebrades pels Jurats i el Consell General. Són el reflex de la vida econòmica, política i administrativa de la Ciutat.
Llibres Capitulessis i Actes (1707-). Són la continuació dels Manuals de Consells després del decret de Nova Planta.
Llibres de "Pregons i Crides"  (1557-1836). Arrepleguen les cridas pregonades pel trompeta públic de la Ciutat d'ordre dels Justícies i Jurats, amb indicació de data i lloc. Es tracta de disposicions referents sobretot a sanitat, ordre públic i proveïments.
Lletres Missives (1334-1816). Llibres registres de la correspondència remesa pels Jurats a altres ciutats, als propis monarques o a diferents dignidades eclesiàstiques.
Cartes Reals  (1430-1840). Llibres registres on es copiava la correspondència de la Cancelleria real (oficina de l'administració de la cort real) dirigida a la ciutat de València. També inclouen algunes cartes pontifícies.
Llibres de Aveïnaments (1349-1611). Llibres registres de les persones que es avecindaban en la Ciutat de València i del jurament prestat a aquest efecte.
Claverias. (segles XIV-XVIII). Aquest grup arreplega una abundant documentació ordenada en diverses sèries documentals que representen l'activitat de la Clavería, institució que en època foral representava la tresoreria o administració de les finances municipals.
Murs i Valls (segles XIV-XIX). Des de la conquesta de València per Jaime I, aquest va disposar l'obligació de conservar murs, valladares, camins públics, etc, ordenant en 1251 la contribució dels ciutadans a la construcció, manteniment i reparació d'aquells. Més tard va donar a la ciutat tots els murs i valladares, cuidant aquesta de la conservació i reparació de les seues obres públiques. En 1358 una riuada del Turia que va derrocar la muralla i els ponts va promoure la creació de la Junta de Murs i Valls mitjançant privilegi real, més tard denominada Fàbrica de Murs i Valls, la qual va estar dedicada a la construcció i reparació de les muralles, fossats, torres, ponts, sèquies i camins. La documentació generada per l'activitat de la Fàbrica ha generat diverses sèries documentals que arrepleguen notícies de tot tipus sobre les obres que cada dia es van realitzant en la ciutat.
Documentació Notarial (segles XIV-XVIII). Són registres dels documents redactats pels notaris de la ciutat.
Llibres de la Taula de Canvis  (segles XVI-XVIII). La Taula de Canvis de València va ser el primer banc municipal, creat per privilegi del rei Martín I el 20 d'octubre de 1407, per a garantir els dipòsits dinerarios, públics i privats, així com evitar les irregularitats que es donaven en les operacions mercantils. En tota la documentació conservada de la Taula s'insereixen entre altres coses, els seients diàriament de les quantitats degudes a la Taula i la causa de l'obligació.
Llibres de la Universitat de València. (segles XVI-XVIII). En 1499 a iniciativa dels Jurats es van elaborar unes constitucions per a la creació d'un Estudi General, aprovades per Alejandro VI en 1501 i per Fernando el Catòlic en 1502. El municipi va ser promotor i sostingues financer de la universitat, nomenava al professorat i atenia el seu govern. En l'Arxiu Municipal es conserven, entre uns altres, llibres de matrícules i de graus de l'Estudi General.
Junta de Propis i Arbitris (1766-1835). Conté informació sobre comptes municipals d'època borbònica, sobre els béns patrimonials de la ciutat i de les conveniències o no sobre el cobrament dels impostos, així com sobre la seua destinació.
Proveïments. Comprèn diverses sèries documentals d'època foral i borbònica, com per exemple les relacionades amb el proveïment de blat o carn en la ciutat. També existeix documentació del Tribunal del Repeso, comissió d'inspecció municipal d'època borbònica al que se li va atribuir el control del comprat.
Hisenda Municipal dels segles  XVIII-XIX-XX. Important i abundant documentació relativa a les finances municipals, que conté informació variada sobre ordenances, impostos, contribucions, matrícules industrials, arrendaments, comptabilitats, etc.
Padró de Veïns. És el registre administratiu on consten els veïns del municipi Les seues dades constitueixen prova de la residència i del domicili en el terme municipal. En l'Arxiu Històric Municipal es custodia des de 1770 fins a 1965. Els llibres de padró des de 1935 fins a 1965 estan exempts de consulta pública per motius de conservació. Des de 1875 fins a 1924 es poden realitzar cerques per nom i cognoms a través dels Índexs de Padró. Anterior a aquesta data, és necessari realitzar la cerca a través del domicili.
Registre Civil. En el qual es fan constar els fets concernents a l'estat civil de les persones. Comprèn naixements des de 1841 fins a 1870, matrimonis des de 1841 fins a 1869 i defuncions des de 1841 fins a 1870. Les cerques es realitzen a través dels índexs per nom i cognoms.
Numeració i Retolació de Carrers i Places.  Comprèn els expedients de retolació i canvi de nom dels carrers i places de València de 1859 a 1989
Beneficència i Sanitat. Arreplega expedients sobre establiments benèfics, mendicitat, higiene pública, cases de socors, epidèmies, control d'aliments i begudes… de 1774 a 1941 aproximadament.
Cementeris. Documentació sobre obres en cementeris, sepultures, nínxols, panteons, relació i translació de cadàvers i parts del cementeri des de 1790 fins a 1913 en termes generals.
Fires, Festes i Espectacles. Inclou, entre uns altres, expedients de fires i esbossos de falles des de 1708 fins a 1986.
Instrucció Pública.  Sobre ensenyament primari, ensenyament superior i ensenyament artístic i literària del segle XIX i principis del segle XX.
Monuments, Arxiu, Biblioteques i Museus amb documentació des de 1876 fins a l'actualitat. Conté expedients de compres i donacions, exposicions, inauguracions, obres i restauracions en monuments, museus i arxius i els seus fons.
Policia Urbana, Example i Urbanisme. Conté documentació referent a llicències d'obres públiques i privades, reformes urbanes, així com planejament i gestió urbanística de la ciutat des de 1722 fins a 1986.
Policia Rural. Arreplega documentació sobre el riu Turia i les sèquies, Albufera i Devesa, rondes i camins, passejos i arbrat, aprofitaments, danys i infraccions entre el segle XVIII i segle XX.
Aigües Potables. Documentació sobre la conducció d'aigües, els serveis públics i particulars relacionats amb l'aigua.
Fons Gràfic. Comprèn plànols de la ciutat de diferents èpoques, sent els més s el plànol d'Antonio Manceli (1608) i el plànol del Pare Tosca (1704). També es troben mapes i plànols de zones específiques de València, d'edificis emblemàtics i còpies de plànols cadastrals de la dècada de 1930-1940. Els cartells anunciadors de falles i fira de juliol dels segles XIX i XX suposen també una part important del fons gràfic.
Arxiu Fotogràfic. Integrat per negatius i fotografies positivadas des de l'últim terç del segle XIX fins als anys 80 del segle XX aproximadament. La major part del fons correspon al fotògraf Vicente Barberà Masip, que va treballar en l'Ajuntament durant el primer terç del segle XX. Les fotografies mostren diversos aspectes de la ciutat de València, especialment vistes d'edificis o de carrers, i diversos esdeveniments polítics, actes públics o festes de la ciutat. Podemos destacar, entre uns altres, el reportatge fotogràfic del trasllat de les restes de l'escriptor Blasco Ibáñez en 1933 des de França a València i el seu enterrament, o les fotografies amb motiu de l'Exposició Regional Valenciana de 1909.

En últim lloc, caldria esmentar l'existència de conjunts documentals que, encara que no han sigut generats directament pel propi govern municipal, sí que estan fortament relacionats amb ell, i constitueixen un testimoniatge important en la vida del municipi valencià. Aquests conjunts documentals són:
Tribunal de Comerç . Arreplega informació sobre proveïments, companyies comercials, arrendaments, naufragis, protestes de mar, lletres de canvi, etc. Entenia en els negocis mercantils en primera instància i la seua creació és del segle XIX, arran de la promulgació del primer Codi de Comerç d'Estat Español en 1829.
Documentació Llotja  (segles XVIII-XIX). Posseeix informació referent a la Junta de Comerç, amb expedients, ordres, oficis, actes, deslliuraments, rebuts, etc.
Pobles Annexionats  (segle XIX). Documentació generada per 14 barris actuals de la ciutat, que durant el segle XIX es van constituir en ajuntaments propis, acabant annexionant-se a València a la fi del segle XIX. Aquests 14 municipis són: Patraix, Benimaclet, Beniferri, Benifaraig, Benimamet, Orriols, Mahuella, Borbotó, Vilanova del Grau, Poble Nou del Mar, Campanar, Masarrochos, Carpesa i Ruzafa.
Documentació Gremial (segles XIII-XIX). Els gremis eren corporacions formades per mestres, oficials i aprenentes d'una mateixa professió o ofici, regits per ordenances o estatuts gremials per a defensar els seus interessos. A València van arribar a aconseguir una gran importància, sent molt quantiosos en nombre. En l'Arxiu Municipal es conserva una nodrida col·lecció de documents dels següents gremis: armeros, obrers, cereros i especiers, corredors d´orella, corredors de llontja, curtidores, sederos, zurradores, murs i valls, peraires, plateros i sastres.
Hospitals Medievals. Els hospitals en l'Edat Mitjana tenien una funció més assistencial, d'acolliment de persones desvalgudes, que purament sanitària. En l'Arxiu Municipal es conserva documentació (en la seua majoria llibres de comptes) referent als següents hospitals: Sant Llàtzer (1406-1509) destinat a l'atenció de leprosos, En Clapers (1361-1480), Dels Beguins (1401-1604) i de la Reyna (1410-1496).


Dades bàsiques

Dades de contacte:

Adreça electrònica: archivo@valencia.es
Telèfon sala consulta: 963 525 478, ext - 2651
Tècnics de l'Arxiu:
Alicia Martínez Alonso. Telèfon. 963 525 478, ext - 2659
Beatriz Sena Juan. Telèfon: 963 525 478, ext - 2660

Horari:

L'horari d'obertura al públic és de dilluns a divendres de 9 a 14 h
Vesprades dimarts i dijous: de 16:15 a 18:15 h
Durant els mesos de gener (començaran la setmana següent a la festivitat de Reis) a juny, octubre i novembre

Direcció:

Plaça Tetuán número 3 (Palau de Cervelló)
46003 València