Política de cookies
Este lloc web utilitza cookies perquè vostè tinga la millor experiència d'usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment per a l'acceptació de les esmentades cookies i l'acceptació de la nostra política de cookies, punxe l'enllaç per a major informació.

X

Future Lovers. La Tristura

Un grup d’adolescents està celebrant una festa d’aniversari als afores d’una gran ciutat. S’asseuen al voltant del foc i parlen del futur, de l’amor, de la revolució, de les relacions i d’un muntó de coses que encara no entenen. Per baix d’aquest paisatge emergeix una pregunta: què faré, o què he fet, amb la meua única i preciosa vida?

L’Electe

Alfred Picó i Josep Manel Casany protagonitzen L’Electe, amb direcció de Carles Sanjaime. Versió de Juli Disla sobre el text original de Ramón Madaula. Es diu que la política té molt de teatre. Alfred Picó defineix L’Electe com “una comèdia amb moments divertits, però que també invita a la reflexió”.

A través d’aquesta comèdia es va descobrint que els polítics també són persones i que, moltes vegades, només són titelles d’uns altres o de la situació. “Es curiós que, segons avança l’obra, arribes a sentir empatia amb ells, com quan de vegades et sembla simpàtic el dolent de la pel·lícula”.

L’Electe és una peça còmica en un acte sobre el president d’un país que el dia del seu discurs d’investidura descobreix els veritables motius que l’han empés fins ací.

Misteris i gavardines

Misteris i gavardines: art en negre. En Misteris i gavardines descobrirem a alguns dels personatges més famosos de les històries de gènere negre. Aprendrem com se les enginyen els escriptors i directors del gènere perquè les seues obres ens resulten atraients, i usarem els seus trucs per a crear la nostra pròpia passant-nos-ho en gran!

Itinerari per l’horta de Castellar-L’Oliveral

La Junta de Russafa i l’Associació de Veïnes i Veïns Castellar-L’Oliveral organitzen una passejada per l’horta de Castellar-L’Oliveral, visitant barraques, forns moruns, sènies, molins arrosers, el port del Tremolar, mollons i la veritable Alqueria del Brosquil. Dissabte, 18, a partir de les 10 hores eixint des de “La Cebera” (Poetessa Leonor Perales, s/n). Ens guiarà el el passeig Alberto Aznar, que ha publicat diversos llibres, com ara 100 Imatges per a Fer un Poble o L’Ombra de la Cebera. Posteriorment tindrem un refrigeri. Les persones interessades poden reservar enviant un correu a jmruzafa@valencia.es, fent constar nom i cognoms i telèfon de contacte (en cas de sorgir problemes sobrevinguts). L’assistència és gratuïta

Esther Garcés i Paco Berbel. Reencuentro

Quan Esther i Paco es van conéixer, fa ja 25 anys, va anar de la mà del mestre Martín Vargas. Durant anys van compartir escenari, viatges, vivències múltiples i molts records i moments entranyables i plens d’afecte. Però la vida artística de tots dos es va dirigir cap a vessants diferents; si bé, tornen a ‘retrobar-se’ en els tablaos de València i decideixen dur a terme una proposta conjunta, pròpia i molt esperada pels dos.

L’experiència adquirida individualment amb l’esdevenir del temps transcorregut i, l’afecte i admiració mutu entre els dos artistes, ha permés que arribe a llum un projecte nou: un ‘retrobament’.

Comptaran amb un elenc de professionals valencians molt destacats i una col·laboració molt especial.

Viviendo del cuento

Conten les llegendes que, al principi dels temps, els Defectes i les Virtuts es preparaven durament per a introduir-se a l’interior dels humans, però cansats d’esperar la seua arribada, decideixen jugar a l’amagatall sense demanar permís al seu Creador. Què pot ocórrer si l’Amor, la Bogeria, la Ira, la Mentida i l’Enveja juguen junts a l’amagatall?

Una comèdia dedicada especialment a totes aqueixes persones que fa 20 anys comparteixen els nostres Defectes i Virtuts.

Relieves

Relieves -del Mite a la Dansa -és un viatge pel mitològic i místic de la cultura mediterrània, en el qual imaginari de les deïtats clàssiques cobra protagonisme. Un espectacle de Flamenc instal·lat en la contemporaneïtat i amb forta càrrega dramàtica, que a través d’escenes de gran bellesa estètica situa a l’espectador en un espai i temps indeterminats.

Afrodita, Atenea, Àrtemis, Deméter i Hes;a. Deesses gregues encarnades per cinc ballarines que, al costat d’una evocadora música en directe (guitarra, cantes, percussió i violoncel), porten a escena valores eternament vigents en la dona mediterrània, com la sensualitat, la determinació, la vitalitat o el coratge. El resultat és un espectacle amb un sentit dramàtic complet, en el qual, dramatúrgia, música, dansa, escenografia, vestuari i il·luminació estan lligats per un mateix interés conceptual i estètic.

Las Esclavas de Dios

Arriba a la cartellera teatral valenciana l’estrena absoluta de l’obra teatral Les Esclaves de Déu. Una comèdia absurda que transcorre en un particular purgatori, on 4 dels millors guionistes de la història del cinema compleixen una peculiar condemna, escriure les històries que sostenen la vida en la Terra com a equip creatiu de Déu. Guionistes que a més són directors de cinema de sobres coneguts com són Billy Wilder, Woody Allen, Stanley Kubrick i Quentin Tarantino, i que per capritx de Déu estan en cossos de dones. És a dir, els personatges són ells amb el seu passat i formes de ser, però ara són dones i des d’ací escriuen i viuen. L’obra arranca en el moment en què arribarà l’Apocalipsi si elles com a guionistes no aconsegueixen evitar-lo.

La crisis de los cuarenta

Carol Tomás sosté la teoria que el món està en quarantena, estem fent les coses malament: Donald Trump als EUA, Bolsonaro al Brasil, i el més perillós i inquietant… Paulina Rubio assessorament de la veu? Veieu? El món se’n va al carall!

A Carol li ha arribat per endavant la crisi dels 40, però en este xou ens demostrarà que encara està en la flor del riure.

Monologuista, actriu i músic valenciana, va començar la seua carrera artística a l’edat de 8 anys estudiant solfeig i percussió, als 11 ja pertanyia com a músic fundador de la banda de Bonrepòs i Mirambell. Va estudiar magisteri musical i va exercir de professora durant 10 anys però la seua altra gran passió li corria per les venes i va decidir deixar-ho tot per la comèdia. Ara s’ha consolidat en la televisió pública valenciana sent la còmica resident del programa Comediants i col·laboradora diària del programa Assumptes Interns.

Más vale solo que ciento volando

“Ballaré una coreografia de dansa contemporània (però molt contemporània), em convertiré en una bestiola dels documentals de Félix Rodríguez De la Font, esbrinaré si hi ha algun carallot a la sala, a un altre li hipnotitzaré, cantaré amb una base musical feta amb sons i com estic sol i faig el que em dóna la gana a l’igual m’ho munte perquè em donen un premi (sempre he somiat amb dedicar un premi a la meua família i a totes les persones que em volen i em donen suport)…”