No eres tu, és la teua gàbia. És a dir, com veus el món com un parc o com una gàbia? Dues dones, una empresa multinacional, rates atrapades, una gàbia. Rat Park és una càpsula concentrada que parla de Millennials, centennials i la futura generació interplanetària. De l’èxit i de triar, de contestar. Del color rosa i la warfarina, de l’aigua i de la desesperació. De l’amor i la contradicció, de l’anestèsia. De sabatilles i clavegueres, de respostes, de ciutats senceres i d’algú com tu. Parla de tots o de ningú. Welcome to Rat Park.
Esta obra NO és un recital. És un còctel de causes. Un puzle armat a través de textos de l’autor uruguaià. No solament amb els seus versos, també amb la seua prosa (contes, anotacions…). On es respira l’aroma portuària d’un Montevideo nostàlgic i romàntic. Que es mostra afable davant el gran estuari del Riu de la Plata. Entre l’amor i la revolució.
Este projecte naix de la necessitat de realitzar un pòstum i sincer homenatge a un poeta volgut. La seua dilatada carrera, els seus interminables versos i les seues nutrients obres literàries… que han alletat a generacions i generacions i els postulats de les quals segueixen hui tan fermes com fa cinquanta anys, han acompanyat i crescut al costat dels seus lectors per a afirmar-se com un dels escriptors més volguts de Llatinoamèrica, i del món. No és una cerca del seu reconeixement, sinó un humil intent per continuar avivant aqueixa forja poètica i humana que Benedetti va construir durant tota la seua vida.
Com a poeta d’un segle, les possibilitats teatrals són interminables, així que s’ha optat per una relectura no solament de la seua obra, sinó també de la seua vida; del bagatge al llarg d’un prolongat exili, de la fugida, del compromís amb les causes de Llatinoamèrica i de l’agredolça volta al Paisito. L’imaginari de Benedetti, ens porta des d’un Montevideo “verd i amb tramvies”, fins a la llum mediterrània de Mallorca, de la poesia a la prosa, de l’amor a la mort, i del comunisme a la soledat. Tant en la seua vida personal, com en la literària, a vegades indissoluble la una de l’altra, el poeta ens ofereix d’una manera senzilla la possibilitat de somiar: somiar amb altres mons possibles, amb amors impossibles, amb exilis exteriors i interiors… i en definitiva, amb tot un conjunt d’ingredients que ben assaonats i bullits a foc lent donen lloc a una recepta teatral, amb sabor a admiració i a càlides paraules; i a graciosos moviments d’una dansa que flueix entre els versos d’un geni tranquil.
Participen: Alberto Bou (Museu Faller de Gandia), Agustí Ferrer (Museu Faller d’Alzira), Kike Gandia (Museu Faller de Cullera), Jesús González (Museu Faller de Xàtiva), Pilar Luna (Museu de l’Artista Faller) y Gil-Manuel Hernàndez (Museu Faller de València).
Després de més d’una dècada, Eva i Carlos es retroben a València, la ciutat que va veure nàixer (i acabar) una relació sentimental entre tots dos.
Els dos són actors, i se citen en un teatre per a dur a terme el primer assaig d’una obra sobre el pintor italià Amedeo Modigliani i la també pintora Jean Hebuterne. Entre focus, escales, i l’escenografia oculta per lones, rememoren no solament la seua pròpia relació amorosa, sinó també tota una època de les seues vides que mai tornarà, construint un passat a vegades idealitzat, unes altres cruelment real, i unes altres definitivament fals.
Equilibri, força i resistència són els títols que estructuren esta obra en tres parts triats entre les qualitats bàsiques que ha de tindre una artista de circ. La societat capitalista en un context heteronormatiu i patriarcal, pel simple fet de ser dona, ens avalua de la mateixa manera obligant-nos a ser esportistes d’alt nivell, corredores de fons de les nostres pròpies vides.
“Yo, púb(L)ica” és un extracte exemplificant de la vida teatralitzada i poetitzada que pretén des d’un prisma feminista analitzar la realitat d’una forma crítica, transformadora i de denúncia social.
Encontre d’escoles de Música per a mostrar què es fa en cada Societat Musical.
Programació:
Presentació de les escoles
Cercavila amb alumnes de totes les escoles
Activitat lúdiques y tallers
Actuacions grupals d’educans
Seients incòmodes. Llum incòmoda. Audició incòmoda. Ballarines boniques, primes, simpàtiques i amb bona presència passen a la sala B per a ser jutjades per la seua capacitat i el seu art, sota uns criteris subjectius i amb uns requisits estandarditzats.
Una d’elles està molt irascible. Pot ser que tinga la menstruació. Pot ser que siga per la precarietat de la seua vida com a ballarina. O pot ser que ignore que no és un botó, és un iceberg.
Visites guiades a la Casa Museu Blasco Ibáñez amb el títol: Blasco Ibáñez: una vida, una infinitat de vivències (Reserves: 962082586).
La casa-museu Blasco Ibáñez s’unix a la celebració del Dia Internacional dels Museus 2019, que té com a lema: “Els museus com a eixos culturals: el futur de la tradició”, programant una sèrie d’activitats.
El dissabte 18 de maig i el diumenge 19 de maig, en la Casa-Museu Blasco Ibáñez, es duran a terme passes gratuïts de visites guiades per part de personal tècnic del centre.Tant el dissabte com el diumenge es realitzaran dos passes, el primer a les 11.30 h. i el segon a les 12.30 hores. És necessari reservar prèviament en el telèfon 962082586, ja que l’aforament és limitat.
Les visites guiades partiran d’una visió diferent de l’exposició sobre la vida i obra del novel·lista, prenent com a eix les anècdotes i vivències experimentades per Blasco Ibáñez que han quedat plasmades en els seus propis textos així com en la multitud de biografies escrites sobre ell, que ens permeten viatjar en el temps de manera que perdure en el futur el coneixement de la tradició.
Així el museu es convertix en eix cultural fonamental en la conservació i difusió del llegat dels nostres antecessors garantint la seua pervivència en el temps.
La companyia Dalias Army ix a escena amb números coreogràfics sensuals, comercials i forts, pujades en stilettos, la qual cosa fa que siga un espectacle impactant, diferent i nou sota la direcció de Verónica Mejía.
“Colores” és el primer espectacle a Espanya de dansa urbana en heels, portat al públic d’una forma subtil, sensual i professional on ens convida a despullar-nos de tots aquells colors que formen la nostra vida…
El negre i la nostra foscor, el blau i la calma, el roig i la passió… Així una paleta de diferents colors que formen la vida d’una persona… El xou és una forma de ser lliure i adonar-nos que tots estem “pintats” dels mateixos colors.
Cicle de peces curtes de dansa on podràs endinsar-te en l’atmosfera de diversos artistes professionals. Ens oferiran peces grupals, sols o duos, amb l’objectiu de fer-nos sentir, pensar i descobrir diferents formes de crear i veure la vida a través de l’art.
Escrita en 1926 per Federico García Lorca, Mariana Pineda ens trasllada al segle XIX espanyol, al regnat de Ferran VII, a un context de tensió constant entre monàrquics i liberals.
Mariana, una dona el suport de la qual i col·laboració amb el moviment liberal marcaran el seu esdevenir, serà descoberta en una d’aqueixes col·laboracions, conduïda a presó i sentenciada a mort.
Un amor que no torna, el xantatge del seu botxí per deslliurar-la de la mort a canvi del seu amor, la fermesa de Mariana davant el jutge, la seua feblesa en moments de soledat… Portada a cadafal en la història real, Mariana es va convertir després de la seua mort en heroïna i defensora de la llibertat, encara més quan Lorca decidira contar la seua història impregnada de tot el seu univers lorquià.
En xinès, el terme 心 (Xīn) significa cor, però també pot significar ment. Aquesta dualitat reflecteix una manera de pensar molt diferent de l’occidental en la qual no es confronta sistemàticament el racional amb l’emocional, sinó que es consideren dues cares de la mateixa moneda.
Xīn és una comèdia transromàntica, una aparent intriga sobre traducció i negocis que esdevé, a colp d’embolics, en una reflexió contemporània sobre els rols sexuals i l’afectivitat. La confrontació de les diferents visions del món de Fidel i Bàrbara, els seus dos protagonistes, dóna lloc a un delirant joc d’espills en el qual les seues pors i desitjos, les seues fòbies i les seues filies, s’entrecreuen en forma de desafiaments i dilemes fins a formar un nus ja, tal vegada, indestructible.
